El passat mes de juliol, el Govern de la Generalitat va aprovar l’Avantprojecte de llei de la Direcció pública professional de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic institucional. Quin és el propòsit d’aquesta mesura? Cal avançar que aquesta és una figura implantada des de fa molts anys en els països que tenen les seves administracions públiques ben endreçades.
La direcció pública professional molt sovint es considera que és una manera d’escollir millor els directius públics, atenent exclusivament els seus mèrits i capacitats, sense que la vinculació a un partit polític tingui rellevància. Però, en realitat, és molt més que això: és una autèntica operació d’enginyeria organitzativa. Consisteix en una divisió estructural del treball a l’Administració Pública, distingint entre la funció política i la funció gerencial. Però, tal com sabem els enginyers, tota divisió del treball ha d’anar acompanyada d’uns mecanismes de coordinació del treball dividit. Divisió del treball, entre política i gestió, i mecanismes de coordinació d’aquest treball dividit, és el que defineix l’Estatut del directiu públic professional.
Quin és el propòsit? Les organitzacions efectives han de complir dues condicions: consistència interna i congruència amb l’entorn. Quina consistència interna pot tenir una organització pública que no distingeix entre la funció política i la funció gerencial? Com pot ser eficient aquesta organització si té la capacitat de col·locar en llocs de gestió pública a qualsevol persona mancada dels mínims atributs exigibles per a l’exercici d’una funció gerencial? Quines polítiques públiques poden sortir d’una organització amb aquesta patologia?
"La direcció pública professional és una autèntica operació d’enginyeria organitzativa"
Quines són les condicions exigibles per a una direcció pública professional homologable amb aquesta figura als països que la utilitzen?
a) La selecció dels directius ha d’estar feta per un òrgan independent del Govern, mitjançant un concurs públic en el qual s’han d’escollir els directius segons els seus mèrits i capacitats. Habitualment, aquest òrgan fa una tria – en el cas de la Generalitat és una terna- que és proposada a la figura política competent en la matèria, el qual pot escollir dins d’aquesta terna.
b) Desvinculació de l’exercici de la direcció pública, del cicle polític. L’Avantprojecte preveu mandats de set anys, que poden ser prorrogats per un mateix període. Aquesta condició no només permet que els governs comptin amb una estructura professional de gestió estable, sinó que al mateix directiu li permet fer una gestió amb continuïtat. És a dir, la separació està destinada a millorar tant la funció política com la gerencial.
c) Quin tipus d’organització correspon a la direcció pública professional i quin mecanisme de coordinació utilitza? En l’ecosistema de les organitzacions ens trobem amb diferents espècies. L’ecosistema es caracteritza per l’existència de sis tipus d’organitzacions ideals (tipus purs). Les organitzacions reals són combinacions d’aquests tipus ideals, però sempre amb un d’ells dominant. Alhora, cadascun d’aquests tipus ideals fa servir un mecanisme de coordinació preferent. A continuació, identifico aquests tipus d’organitzacions, junt amb el seu mecanisme de coordinació.
1) L’organització simple (autònoms o empreses familiars en els seus inicis), amb la supervisió directa com a mecanisme de coordinació dominant.
2) L’organització burocràtica (les empreses burocràtiques de la revolució industrial o les modernes Amazon o els establiments McDonald’s), amb la normalització dels processos de treball.
3) L’organització de professionals (hospitals, universitats, empreses de consultoria, orquestres simfòniques, companyies de teatre clàssic...), amb la normalització de coneixements i habilitats.
4) L’organització divisional (empreses de vehicles, amb les diferents marques i espais geogràfics de gestió autònoma), amb la normalització d’outputs.
5) L’organització innovadora (organitzacions de recerca, un grup de jazz...), amb l’adaptació mútua.
6) L’organització missionera (organitzacions claustrals, organitzacions polítiques, penyes de futbol...), amb la normalització per regles, creences o ideologia.
Doncs bé, la direcció pública professional correspon a una organització pública divisional amb la normalització d’outputs com a mecanisme de coordinació, és a dir, el control de resultats. El directiu és avaluat en l’acompliment dels objectius.
d) La contrapartida del control de resultats és l’autonomia de gestió. Habitualment això es materialitza en un contracte de gestió, aplicable al mitjà termini (per exemple, per al mandat de set anys) i un contracte programa, en el qual s’especifiquen els objectius i els recursos per a cada període pressupostari. Els anglesos han encunyat l’expressió right to manage, per a reflectir el dret a aquesta autonomia.
e) Un sistema de remuneracions que tingui en compte els resultats. En el cas de l’avantprojecte del Govern es preveu una retribució variable que pot arribar fins a un 15% de les retribucions fixes.
L’avantprojecte del Govern compleix amb els requisits exigibles per a una direcció pública professional homologable. Això no vol dir que no calguin millores. No obstant això, aquest és un primer pas. En la seva trajectòria haurà de superar dos processos:
- L’aprovació pel Parlament. Aquest tràmit serà un test que permetrà veure la posició dels grups parlamentaris amb relació a la seva disponibilitat a renunciar a un grapat de càrrecs de caràcter gerencial, i que han permès que fins ara fossin ocupats per persones sense altra credencial que la pertinença o proximitat al partit del govern. Dit d’altra manera, es veurà si volen mantenir o no el “botí de l’administració”.
- La implementació. Serà forçosament pausada. Imaginem que aprovada la llei hi ha un canvi de govern. Si els nous directius s’haguessin de seleccionar amb aquest sistema, s’acabaria la legislatura i encara s’estarien seleccionant. Cal passar per un període transitori. Un cop implantada la direcció pública professional, cada nou govern es trobarà amb una estructura directiva estable.
