Estiu. Festes Majors. Festivals de música. COVID-19. Promotors privats, associacions i colles populars, i tècnics municipals de cultura i de protecció civil fent mans i mànigues per combinar tot plegat. En el fons tot és #DistànciaMansMascareta, però no és tan senzill.
Distància
És relativament assumible si parlem de recintes tancats i públic assegut. De fet, aquests dies molts tècnics s'estan dedicant a dibuixar trames de cadires a 1'5 m de distància, a espais susceptibles d'acollir actes extraordinaris, o recalculant nombre de butaques assignables, a sales que pretenen recuperar la seva activitat. En el cas de públic dempeus, cal recalcular, d'entrada, aforaments a 2'5 metres quadrats per persona; però un cop fet això, res no impedirà que el públic es pugui concentrar en molt poc espai i la distància de seguretat salti pels aires (contaminats o no...). Solucions imaginatives s'estan proposant, com ara quadrícules a terra per a grups de màxim n persones, però al final dependrà de la responsabilitat individual de cadascú. Això sí, per una vegada podem estar tranquils en cas d'evacuació: les restriccions a l'aforament faran que les condicions d'evacuació siguin suficients gairebé sempre i arreu.
Si parlem d'espais oberts, no delimitats, la cosa es complica molt, per la dificultat del control d'aforament: seria el que ja estem veient ara a les platges, però amb tothom dempeus i de festa... Esdevé impossible pensar en un control de la distància de seguretat, tot i que es dóna l'opció legal de marcar sectors amb ocupacions màximes. Per això s'estan suspenent la majoria d'activitats multitudinàries d'aquest estiu: castells de focs i concerts a la platja, festivals amb grans concentracions de joves, etc. Serà l'estiu dels actes de petit format a recintes més o menys controlables, amb entrades i sortides diferenciades i seients assignats o aforaments (molt) reduïts.
Mans
Això no és problema, a recintes delimitats, i ho estem veient, per exemple, a botigues i centres comercials: gel hidroalcohòlic a dojo i per a tots els assistents. A l'entrada, a la sortida, als lavabos... Aquesta part és la més assumible, per bé que no deixa de representar un sobrecost que pot arribar a ser important. A la via pública és més complicat, tot i que som molts els que portem una ampolleta de gel a la butxaca o a la bossa cada cop que sortim de casa. Però tornem a la responsabilitat personal de cadascú, en aquest cas.
Mascareta
Queda el dubte de si en realitat es podria fer de tot si tothom dugués posada una mascareta ffp2, per exemple... Però en qualsevol cas, el que sembla més raonable és que l'ús de mascareta (quirúrgica si més no) s'imposi arreu, de manera obligatòria, almenys en accedir als recintes, i com a reforç de la resta de mesures aplicades.
Cal no oblidar, també, que caldrà donar compliment a #DistanciaMansMascareta també en el cas d'artistes, tècnics i personal d'organització en general, però això no preocupa tant, a priori, perquè entra dintre de l'àmbit de prevenció de riscos laborals. Però no sempre les organitzacions seran professionals, i caldrà vetllar també per la seguretat dels organitzadors, tot i que avui ens haguem centrat sobretot en el públic assistent.
En resum, i a l'espera dels corresponents plans sectorials anunciats per la Generalitat, #DistànciaMansMascareta aquest estiu voldrà dir actes a recintes delimitats (tancats o a l'aire lliure), amb aforament reduït i preferiblement amb seients assignats, tothom amb mascareta, i mans amb la pell resseca de tant rentar-se-les amb gel hidroalcohòlic... Però millor això que haver de restar a casa confinats o, com diu l'anunci, que t'hagin de posar el respirador artificial!
