Aquest mes de juliol quatre estudiants de la UPC viatjaran a la localitat africana de Tororo, a Uganda, per ajudar, sobretot, als infants amb discapacitat, amb la fabricació de cadires de rodes de baix cost. Els estudiants Patricia Ricci i Armand Domínguez, de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG), i Pau Sánchez i Carlota Regales, de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) de la UPC estudien el grau en Enginyeria de Disseny Industrial i Desenvolupament del Producte. Amb l’ajut del Centre de Cooperació per al Desenvolupament (CCD) de la UPC portaran el projecte ‘Do it yourself Wheelchair’ a la localitat Ugandesa, per ensenyar a construir aquest tipus de cadires amb tubs de PVC.
El projecte ha estat possible gràcies al TFG d'Adrià Sallés i Bernat Villa, estudiants d’Enginyeria en Disseny Industrial i Desenvolupament del Producte. Aquests van dissenyar l'any 2016 una cadira de rodes low cost, d'uns 70 euros, fabricada amb material de ferreteria, que es podia muntar i desmuntar en 15 minuts. La cadira de rodes de ’Do it yourself’ es podia construir a través d'un tutorial molt intuïtiu i un manual d’instruccions. Pesava entre 15 kg i 20 kg, tenia una vida útil d’entre 3 i 5 anys, i comptava amb un kit d’eines i recanvis per a la seva reparació. A més, la van fer en dues mides, la Standard i la Kids.
Els objectius que es van plantejar des de l'inici Sallés i Villa eren contribuir al desenvolupament social de persones amb discapacitat als països en vies de desenvolupament, millorar la mobilitat per a persones amb pocs recursos i promoure la utilització de recursos propis per fabricar la cadira. Adrià Sallés actualment és professor de l’ESEIAAT i ha facilitat el disseny de la seva cadira als quatre estudiants de la UPC. Carlota Regalés afirma que “a partir del disseny original de la cadira per ser fabricada en PVC, hem fet algunes adaptacions i l’hem actualitzat. La veritat és que el plantejament és molt senzill i facilita molt la seva construcció, perquè resulta molt més econòmica".
Sobre l’estada anterior dels estudiants a Tororo, Pau Sánchez afirma que “vam treballar conjuntament amb els alumnes sord-muts de la fusteria i vam construir cadires per estar a l’aula i per anar al lavabo. Vam portar eines, vam comprar fusta local i els vam ensenyar com fer servir les eines, i la importància de protegir-se adequadament. Van aprendre molt i, des que vam marxar, han seguit fent cadires ells sols”.
Els quatre estudiants ja compten amb experiència en projectes de cooperació i han comprovat en primera persona la situació que pateixen els habitats de Tororo. Segons descriu l’Armand Domínguez, de l’EPSEVG, “la manca d’higiene, de recursos sanitaris i l’aïllament rural de Tororo, així com la malària i la pobresa són alguns dels factors que afavoreixen l’aparició de discapacitats. Molts nens i nenes neixen amb paràlisi cerebral, espina bífida, epilèpsia, hidrocefàlia… i són molt necessàries les cadires de rodes. De fet, encara hi ha moltes famílies que es desfan dels seus fills, ja que esdevé una càrrega que no poden suportar. Els fills ajuden a la família des de ben petits, al camp, a les botigues. Si no poden moure’s, són una càrrega i una despesa molt grans".
