Actualment, hi ha tres raons importants que justifiquen la reducció del consum d’energia als edificis. La primera és l’elevat cost econòmic de l’energia. La segona són les perspectives d’escassetat energètica per a les pròximes dècades, fet que provoca atribuir un cost social al consum d’energia. I la tercera i última és el gran impacte mediambiental que el consum energètic té en el nostre planeta a causa de l’efecte hivernacle.
Un desenvolupament sostenible ha de buscar solucions a tots aquests problemes.
Amb l’objectiu de potenciar i fomentar l’ús més racional de l’energia en les instal·lacions tèrmiques dels edificis, normalment destinades a proporcionar de manera segura i eficient els serveis de climatització necessaris per entendre els requisits del benestar tèrmic i de qualitat de l’aire interior, cal incorporar nous avenços tècnics compatibles amb les exigències energètiques i mediambientals actuals que millorin el rendiment dels equips i dels sistemes. En aquest sentit, hi ha diferents vies per aconseguir l’estalvi energètic als edificis com ara disminuir la demanda d’energia als edificis, substituir les fonts d’energia convencionals per energies renovables (solar, tèrmica, fotovoltaica, biomassa o geotèrmica), utilitzar sistemes i equips tèrmics més eficients i la recuperació d’energia residual i el refredament gratuït.
Els sistemes de canonades plàstiques de polipropilè (PPR) han esdevingut una bona solució a l’hora d’utilitzar sistemes i equips tèrmics més eficients. La menor conductivitat tèrmica del polipropilè fa que no sigui necessari produir tanta energia per subministrar aparells d’aire condicionat, calefacció i climatització, i permet una reducció de l’aïllament elastomèric. La rugositat de les canonades plàstiques de polipropilè no varia amb el temps, a diferència de les canonades d’acer, que augmenta any rere any, fins a augmentar un vuitanta per cent als deu anys, cosa que provoca un excés de consum energètic. Es tracta d’un material lliure d’halògens, reciclable i amb un impacte ambiental menor, ja que en els processos de fabricació de la indústria plàstica, l’emissió a l’atmosfera de CO2 és set vegades menor que en la indústria siderúrgica.
Héctor Pérez, enginyer industrial responsable de projectes a Italsan
