La cinquena generació de tecnologies de telefonia mòbil, més coneguda com a 5G, no es començarà a implementar fins a l’any 2020 i el desplegament total no està previst fins al 2026, tot i que ja està despertant un interès molt superior al de les anteriors generacions.
En compliment de l’objectiu de la UE, pensat perquè els diferents països planifiquin el desplegament de 5G abans de finals del 2017, el Govern d’Espanya, dins de l’Agenda Digital espanyola, ha publicat el Pla Nacional 5G 2018-2020, que contempla un conjunt de mesures per assolir la implantació de la tecnologia el 2020.
Poc abans de l’estiu de 2018, l’Estat va fer la licitació de les primeres bandes de freqüències per 5G, la de 3,5 GHz (3.600 MHz-3.800 MHz). La subhasta d’1,5Ghz (1.452-1.492 MHz), probablement es farà conjuntament amb les freqüències del dividend digital (700 MHz) durant 2019.
Des del Ministeri d’Economia i Empresa, mitjançant la Secretaria d’Estat per l’Agenda Digital, s’ha impulsat la posada en marxa, el 29 de novembre passat, de l’Observatori Nacional del 5G, amb seu compartida a les instal·lacions de la Fundació Mobile World Capital a Barcelona i Madrid.
L’observatori incentivarà la cooperació publica i privada i contribuirà a la promoció de l’emprenedoria en el camp de les tecnologies de telefonia mòbil 5G. Un dels principals objectius és impulsar la candidatura de Barcelona com a capital europea del 5G, fet que representaria l’accés a importants fons europeus.
Què desperta aquesta gran expectació? A “l’enorme salt en la connectivitat mundial” que suposarà aquesta tecnologia. “Un salt necessari, atès que el trànsit de dades ha augmentat un 42% entre 2014 i 2019”, mentre que s’espera que, “entre 2016 i 2020, s’hauran multiplicat per dos el nombre de connexions”, revela l’informe tecnològic El 5G a Catalunya, elaborat per ACCIÓ, l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa de la Generalitat. D’altra banda, l’avenç de l’internet de les coses, la indústria 4.0, el vehicle autònom o les ciutats intel·ligents depenen de la implementació del 5G per desenvolupar-se, ja que les actuals xarxes 4G i LTE no són suficients.
Evolució del 5G
Els avantatges del 5G respecte a les anteriors generacions de tecnologies de telefonia mòbil es poden resumir en quatre: més velocitat o ample de banda, molt baixa latència, millor gestió de l’energia i les connexions, i una densitat de connexió molt elevada. En el cas de l’ample de banda, “el 5G permet velocitats reals molt superiors, de fins a 100 mbps (mega-bits per segon), equivalents a la fibra òptica, enfront dels 30 mbps del 4G”, explica Albert Martí, director d’AMB Associates i membre de la Comissió TIC dels Enginyers Industrials de Catalunya.
“La latència, el temps que passa des que s’envia la informació fins a la recepció, passarà dels 20-30ms (milisegons) del 4G a 1ms, és a dir, la transmissió serà instantània”, assegura Martí. “Aquest avenç és molt important per al desenvolupament del vehicle autònom, que s’ha de comunicar constantment amb els altres vehicles o amb estacions fixes i ha de prendre decisions instantànies”, afegeix l’expert.
Alhora, el 5G afavoreix una gestió de l’energia i les connexions més eficient, segura i intel·ligent. “Només estaran activades les estacions de base necessàries en funció de la demanda real de cada moment”, posa com a exemple Inma Rodríguez, gerent d’Intel·ligència de Mercat d’ACCIÓ. Aquest augment de l’eficiència suposarà un estalvi energètic del 90%, assegura Albert Martí.
Finalment, el 5G permet una densitat de connexió molt elevada, d’aproximadament un milió de connexions per quilòmetre quadrat. Es tracta “d’una densitat mil vegades superior a l’actual”, diu Martí. Això ha de permetre que les xarxes no se saturin quan hi ha grans aglomeracions, com passa en l’actualitat. És el cas d’esdeveniments esportius, concerts o manifestacions. L’increment de densitat no serà possible sense la instal·lació de “microantenes o miniestacions base en múltiples punts, com poden ser fanals o marquesines”, afegeix el portaveu de la Comissió TIC.
Beneficis per a les empreses
Per al teixit empresarial, aquests avantatges del 5G suposaran “obtenir connexions molt més estables i segures per operar aparells i infraestructures crítiques a distància”, s’assegura a l’informe El 5G a Catalunya. “A més, es tracta d’una tecnologia facilitadora amb la qual les empreses podran implementar tot el potencial de l’internet de les coses, els vehicles connectats o les ciutats intel·ligents. Tot plegat amb un control a temps real i amb un evident estalvi energètic”, conclou l’estudi d’ACCIÓ.
A curt termini, el camp amb més aplicacions per al 5G és el media (vídeo i videotrucada, videojocs en realitat virtual, emissions immersives en temps real i social networking), segons l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa. Per fer-se’n una idea: un cop desplegada aquesta tecnologia, podrem descarregar-nos una pel·lícula al telèfon intel·ligent en només tres segons!
Barcelona, un laboratori urbà de tecnologia 5G
La capital catalana s’ha convertit en un laboratori urbà, ciutadà i tecnològic per a la validació de tecnologies i serveis 5G en el marc de la iniciativa 5GBarcelona, impulsada conjuntament per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, la Fundació Mobile World Capital Barcelona, la Fundació i2CAT, el Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC), Atos i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), amb el suport de RED.ES. “Oferim Barcelona com un entorn de proves obert perquè qualsevol agent interessat hi pugui dissenyar, desenvolupar i testejar serveis o aplicacions implementades mitjançant tecnologies 5G i col·locar-la, així, en una posició d’avantatge davant del desplegament de la tecnologia 5G”, explica Tomeu Sabater, 5G Project Manager de la Fundació Mobile World Capital Barcelona. L’objectiu del 5GBarcelona és convertir la ciutat i Catalunya en un dels hubs d’innovació digital europeus en l’àmbit del 5G. Per assolir aquest objectiu, 5GBarcelona i Telefónica, van presentar, a finals del setembre passat, The Thinx, un laboratori adreçat a start-ups i corporacions per provar tecnologies 5G, finançat per Telefónica i MW Capital. L’enginyer Eduard Martin és, des del 2 de gener, el nou director de 5GBarcelona.
Per sectors
El següent camp amb aplicacions que estan més a tocar és el del transport. A més de ser imprescindible per al desenvolupament del vehicle autònom, el 5G també serà important per a la diagnosi del vehicle i la carretera en temps real o pel seguiment massiu d’actius, amb independència de la velocitat i la localització.
Més a mitjà termini, el 5G impactarà en el sector sanitari: telemedicina personalitzada, monitorització de la salut, cirurgia remota gràcies a la robòtica de precisió, etc. La indústria 4.0 i les ciutats intel·ligents també són camps amb grans perspectives, però més a llarg termini. La robòtica productiva (indústria 4.0) necessitarà una connexió amb molt baixa latència per ser controlada a distància i amb molt ample de banda per ser automatitzada en massa. D’altra banda, les polítiques i iniciatives de les ciutats intel·ligents es basen en l’internet de les coses, que utilitza com a tecnologia facilitadora el 5G.
Segons les estimacions de la Comissió Europea, els beneficis d’introduir la tecnologia 5G en quatre sectors productius (automoció, salut, transport i utilities) augmentaran progressivament fins a assolir els 62.500 milions d’euros anuals l’any 2025. Amb l’impacte econòmic de la millora de l’eficiència de les ciutats, les llars i els centres de treball, els beneficis totals anuals seran de 113.000 milions d’euros. Aquest creixement, a més, es traduirà en 2,4 milions de llocs de treball a la Unió Europea. En el cas d’Espanya, segons una estimació realitzada pel govern espanyol, es preveu que s’obtindran uns beneficis indirectes anuals en els quatre sectors en qüestió de 14.600 milions d’euros a partir de l’any 2025.
Tot plegat no serà realitat si no es realitzen, prèviament, una sèrie d’inversions necessàries per al desplegament del 5G, adverteix Inma Rodríguez. “S’han de produir canvis en els dispositius mòbils perquè puguin suportar-lo, calen inversions en xarxes i infraestructures, s’han d’habilitar els prestadors de serveis que permeten a cada part de la cadena connectar-s’hi...”, explica la gerent d’Intel·ligència de Mercat d’ACCIÓ.
Un referent
Catalunya és una regió de referència pel que fa a l’R+D en 5G a Europa. Des que la iniciativa 5G PPP, emmarcada en el programa H2020 de la Comissió Europea, va donar el tret de sortida l’any 2014, les entitats de recerca instal·lades a Catalunya han obtingut finançament per participar en 22 projectes dels 37 que s’han atorgat. “El 60% del coneixement europeu en 5G és a Catalunya”, assegura Tomeu Sabater, 5G Project Manager de la Fundació Mobile World Capital Barcelona. Es tracta d’una xifra molt positiva que referma el lideratge del país dins de l’ecosistema 5G a escala internacional.
A Catalunya hi ha 22 empreses que desenvolupen projectes de 5G, segons l’informe d’ACCIÓ. Es tracta d’un ecosistema on conviuen grans companyies madures i empreses emergents, de les quals el 73% factura més d’un milió d’euros i el 55% més de 10 milions. Però Catalunya no és només una potència en R+D, nodrida per empreses i entitats pioneres. La capital, Barcelona, és la seu mundial del mòbil i aporta l’experiència de celebrar-hi el Mobile World Congress. D’altra banda, la ciutat s’ha convertit en un laboratori metropolità de tecnologia mitjançant el projecte 5GBarcelona.
Carles Grau-Director de la Fundació Mobile World Capital Barcelona
“Amb el 5G viurem en un nou món”. El desplegament de la tecnologia 5G tindrà un efecte transversal sobre la societat i l’economia durant la propera dècada. No només canviarà la vida quotidiana de milions d’usuaris, sinó que revolucionarà les comunicacions, els sistemes de producció i l’entorn tecnològic en conjunt. Un exemple concret és l’impuls que viurà l’internet de les coses. Gràcies a la reducció de la latència (el temps que triga a transmetre’s un paquet de dades dins de la xarxa), viurem en un nou món en què no només estaran connectats els mòbils i els ordinadors sinó, també, els cotxes, els electrodomèstics o els anomenats weareables. Actualment, hi ha 7.000 milions de dispositius connectats a internet. Quan l’IoT s’estengui, s’espera que hi hagi fins a 100.000 milions de dispositius connectats, aproximadament l’any 2025”.
