Amb més de trenta anys de trajectòria a la UPC, Jordi Voltas assumeix la direcció de l’ESEIAAT amb el repte de consolidar la qualitat, impulsar la innovació docent i reforçar la connexió amb les empreses i l’àmbit internacional. La seva candidatura, que ha obtingut prop d’un 60% del vot ponderat en les darreres eleccions, ha comptat amb un ampli suport, especialment entre l’estudiantat. Enginyer i doctor per la UPC, professor des del 1994 i olesà de 54 anys, Voltas ha estat una peça clau en la creació de l’escola, la implantació dels estudis de Disseny i l’assoliment de l’acreditació institucional. Ara vol projectar l’ESEIAAT com una escola de referència que forma enginyers i enginyeres amb valors, compromís i visió global. En aquesta entrevista per a Fulls d'Enginyeria ens parla del seu recorregut, dels reptes de futur i de la seva visió per a l’escola.

Has passat gairebé tota la teva vida acadèmica vinculat a la UPC i a l’ESEIAAT. Què significa personalment per a tu assumir-ne ara la direcció?

És un honor i una gran responsabilitat. També ho visc com una continuïtat lògica del camí que hem anat fent.

Jo soc una persona d’escola, hi he viscut des que em vaig titular en enginyeria tècnica industrial l’any 1994. Vaig començar al Departament d’Expressió Gràfica i Enginyeria, vinculat a la representació gràfica, i amb el temps vaig completar estudis d’organització i el doctorat. En aquella època les carreres acadèmiques no avançaven tan ràpid com ara.

Quins moments clau de la teva trajectòria han marcat més aquesta preparació per al càrrec?

Quan vaig acabar el doctorat vaig començar com a cap d’estudis, càrrec que vaig ocupar durant deu anys amb el Xavier Cañavate a l’antiga EUETIT, l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Terrassa, que després esdevingué l’Escola d’Enginyeria de Terrassa (EET).

L’any 2016, el rectorat ens va encarregar la fusió de dues escoles: les antigues EET i ETSEIAT, per integrar-les dins del marc dels graus. El Xavi Roca, actual director general d’Indústria, va liderar una candidatura única amb membres dels dos equips. Jo hi vaig continuar com a part de l’equip directiu durant vuit anys, i el 2021 vaig deixar la cartera de cap d’estudis per assumir la subdirecció de qualitat.

Què destacaries de la feina en qualitat i del que ha aportat a l’escola?

La qualitat és una feina poc glamurosa, però fonamental, busca que l’escola funcioni com una maquinària ben greixada. Després de tres anys vam aconseguir que el centre fos acreditat institucionalment, un reconeixement que fins aleshores només s’havia obtingut per titulacions. En aquell moment només sis centres de la UPC tenien aquesta acreditació; nosaltres vam ser el setè.

Després de deu anys com a cap d’estudis i tres com a subdirector de qualitat, quines experiències creus que t’han preparat millor per liderar l’escola actualment?

Com a cap d’estudis vaig viure el dia a dia, les “trinxeres”, resoldre imprevistos, fer encaixar les peces amb els recursos disponibles... Això et permet conèixer molt bé el professorat, els estudiants i els casos concrets, empatitzar i entendre com funciona tot.

En canvi, la qualitat et dona la visió global, el mapa sencer. Entens com interactuen totes les dimensions del centre. Les dues perspectives, la de trinxera i la sistèmica, combinades amb el lideratge del Xavi Roca, m’han donat totes les eines necessàries per dirigir amb criteri.

Una de les fites recents és la implementació del sistema de qualitat i l’acreditació institucional. Què ha representat aquest assoliment?

L’eina clau és el pla estratègic de centre. Ens obliga a definir objectius clars, responsables, indicadors i línies d’actuació. Aquest pla es connecta amb el sistema de qualitat, que en garanteix la coherència.

El pla 2023-2025, actualment en fase de tancament, ens ha permès aprendre molt, veure què hem fet bé i què podem millorar. Ja preparem el nou pla, que volem portar a aprovació a principis del 2026. El meu programa com a director està alineat amb aquesta visió estratègica.

Has estat impulsor de graus, màsters i programes de doctorat en disseny. Com va néixer aquesta línia?

El grau en Disseny es va començar a treballar el 2007, i va ser tot un repte perquè era nou per nosaltres. El vam construir des de zero, i ràpidament va destacar per la qualitat i el talent dels estudiants.

El 2016, arran de la fusió d’escoles, vam impulsar un màster conjunt amb quatre escoles i dues universitats, entre elles la UB, i més endavant, un doctorat compartit entre enginyeria i arquitectura.

Quins reptes veus per a la innovació acadèmica en els pròxims anys?

Volem potenciar l’aprenentatge basat en reptes reals. Quan l’estudiant treballa amb problemes autèntics del món empresarial, s’activen mecanismes de coneixement molt potents: proposar, dissenyar, detallar solucions...

Per això és essencial reforçar la connexió amb les empreses. Actualment, un percentatge molt significatiu dels nostres estudiants participen en assignatures amb reptes reals, i volem augmentar aquesta xifra.

Quins són els eixos prioritaris del pla estratègic actual?

En tenim tres. Primerament, la dimensió internacional, amb una presència activa en xarxes i projectes globals. Després, la modernització del model acadèmic, que inclou innovació docent, aprenentatge basat en reptes i sistemes d’acompanyament a l’estudiant. I finalment, la connexió amb l’entorn, especialment amb el teixit empresarial, per captar reptes, reconeixements i oportunitats per als estudiants.

De cara al futur, vull reforçar l’acompanyament de l’estudiant i l’aplicació de la intel·ligència artificial en els estudis, especialment en l’àmbit aeroespacial.

A les eleccions vas rebre un ampli suport dels estudiants. Quin paper vols que tinguin en la governança de l’escola?

Ha estat molt important i també sorprenent. La delegació d’estudiants i les associacions són part fonamental de la vida de l’escola: representen la vida més enllà de l’aula.

Col·laborem amb els castellers, la coral universitària i diversos grups Inspire que treballen en projectes com cotxes elèctrics, drons o coets. Els donem suport econòmic i espais de treball, i ells operen com a equips professionals. Aquesta implicació és un orgull per a nosaltres.

L’ESEIAAT és una de les escoles més grans de l’Estat. Quin paper juga en la projecció de Terrassa i en l’àmbit industrial del país?

Un paper clau. Com va dir el president Illa en la seva visita, som una “estructura d’Estat”.

Des de Terrassa, al cor industrial del Vallès, demostrem que es pot tenir excel·lència des de la perifèria. Això ens obliga a esforçar-nos més en promoció i visibilitat, però també ens dona una identitat pròpia. Tenim un professorat i un equip molt compromès, i una presència creixent en xarxes i mitjans.

Internacionalització i sostenibilitat, hi ha accions concretes en aquests àmbits?

Sí. Treballem en la creació de titulacions conjuntes amb universitats estrangeres, especialment aquelles amb millor rànquing que el nostre. També fomentem sinergies entre grups de recerca locals i internacionals i establim convenis que afavoreixen la mobilitat i la transferència de coneixement.

Com a enginyer, professor, pare i ara director: quin missatge vols transmetre als estudiants i futurs enginyers de l’ESEIAAT?

Els diria que tot ha d’estar centrat en els valors. Cal ser honest amb un mateix i amb els altres, mantenir la il·lusió i la cultura de l’esforç. L’enginyeria és passió per trobar solucions reals amb eines com la física, la matemàtica o la tecnologia. La muntanya pot fer 3.000 metres, ningú la pujarà per tu, però nosaltres hi serem per acompanyar-te.

També cal respectar el poder que dona el coneixement, controlar la matèria, l’energia o els residus implica una gran responsabilitat. M’agrada recordar una frase que vaig sentir fa poc, “nosaltres salvem el món cada dia”. Això és exactament el que fan els enginyers i enginyeres que formem aquí.