Abans de les pluges i de l'ompliment dels embassaments aquest estiu, l'emergència per sequera ha estat un tema de màxima alerta. Així i tot, la gestió de l'aigua a Catalunya continua sent un dels reptes més importants que tenim i en aquest context, l'Observatori Intercol·legial de l'Aigua, format pels enginyers industrials, conjuntament amb els col·legis professionals d'agrònoms, de camins, canals i ports i el d'economistes, té l'objectiu de resoldre la situació d'emergència hídrica que viu la regió i afrontar situacions futures de crisi. Durant la jornada tècnica El futur de l'aigua a Catalunya, organitzada a la Delegació del Vallès per Enginyers Industrials de Catalunya, s'han discutit les principals tendències i riscos que afecten la disponibilitat futura de l'aigua, a més dels principals eixos de treball.
L'objectiu de la jornada ha estat conèixer els reptes del futur que té l'aigua a Catalunya. Acabem de superar una emergència per saquera per falta d'aigua, però seguim en alerta. Segons les tendències demogràfiques presentades passarem d'una Catalunya de 6 milions a la dels 8 i així en un augment exponencial fins als 10 milions. La temperatura també augmentarà amb major evapotranspiració, i la disponibilitat d’aigua es reduirà d'un 20% a un 40%, sumada una major imprevisibilitat.
D'altra banda, actualment la governança de l'aigua està fraccionada, entre les conques catalanes de l'Ebre i les internes de Catalunya, el que comporta desequilibris. Els principals reptes són el dèficit d’infraestructures, on hi ha en risc l’abastament d’aigua just i equitatiu per a tothom. Recurrentment, patim sequeres que ens aboquen a patir per l’abastament d’aigua. També cal destacar que les crisis que vivim cada cop que hi ha una sequera prolongada es poden convertir, amb el canvi climàtic, en un dèficit estructural de garantia de recurs. A més, la política d’aigües orientada a la gestió de conques, i la insuficiència d’interconnexions entre conques i sistemes resten flexibilitat i resiliència al sistema hídric. A part, segons els ponents, ens manca un sistema de governança adequat a la complexitat de la realitat catalana i una planificació de llarg recorregut i consens.
Respecte a les línies de treball, es busca millorar les xarxes d’abastament per augmentar la productivitat al sector agrícola i millorar la relació estalvi-eficiència. Pel que fa a l'aigua no convencional, es proposen més dessaladores i promoure la regeneració per un abocament zero, a més d'establir aqüífers com a reservori. L'Observatori Intercol·legial de l'aigua també proposa un corredor de l’aigua que aporti resiliència i flexibilitat i que connecti tot el prelitoral.
Amb les successives sequeres el preu de l’aigua pujarà sensiblement. El preu baix dificulta la viabilitat de les inversions, per tant, s'ha de tenir en compte. En episodis de sequera, existeix una pressió per la millora de l’eficiència que s'ha d'aprofitar, a més d'implementar mesures de reducció de demanda. També és necessari estandarditzar el càlcul de petjada hídrica i millorar les pràctiques sectorials. A més, s'han d'aprofitar les oportunitats en regeneració d’aigües residuals pròpies o urbanes per procés o producte.
Marc Oliva, enginyer industrial, director de Solstener i president de la Comissió de Canvi Climàtic i Economia Circular del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, ha estat el primer ponent a intervenir. Oliva ha anunciat que no podem "oblidar-nos que el problema persisteix". Tot i que és veritat que ja no tenim una saquera tan intensa, continuem tenint un problema estructural i ha defensat "continuar treballant per millorar la gestió de l'aigua, i essencialment això vol dir millorar l'ús i ser més eficients". L'enginyer industrial ha advocat per una producció d'aigua que no depengui de la pluja sinó de les dessaladores, la regeneració i l'ús dels aqüífers per ser capaços de tenir una xarxa més interconnectada i, segons Oliva, "més resilient i que ens permeti ser més flexibles".
L'Observatori demana a les administracions que no abandonin el problema del repte de l'aigua. Per Oliva aquest continua sent, probablement, "un dels projectes més majúsculs i més importants que tenim en els anys vinents, sobretot en aquest escenari d'augment de població i, per tant, d'augment de la demanda i de canvi climàtic i, per tant, de disminució dels recursos". La jornada tècnica ha deixat clar que, encara que la sequera s'hagi alleujat, continua sent un dels majors reptes ambientals que tenim al país.
D'altra banda, Carles Conill, enginyer de Camins, Canals i Ports i president de la Comissió d'aigua, energia i medi ambient del Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports, també ha exposat informació útil sobre la situació actual a Catalunya. "Es parla poc de la saquera, sembla que estigui solucionat, el qual no és cert del tot, perquè els embassaments s'han omplert un 40% i encara ens trobem dintre d'una situació estructural de saquera".
Per tant, enginyers i economistes, treballen en quatre línies de treball. La de tecnologia per proveir-nos d'aigua, en l'estalvi i en una major eficiència de l'aigua en el rec, així com l'objectiu de mallar el territori català per poder fer arribar aigua d'on n'hi ha a on en faci falta, i apuntar temes de governança del sector que s'haurien d'atacar. "Ha plogut, però nosaltres continuem pensant en l'aigua de cara al 2050" ha afirmat Conill.
Els dos ponents de la jornada, membres de la coordinació de l'Observatori Intercol·legial de l'Aigua, han estat d'acord en el fet que volen que l'administració els escolti. Conill ha continuat assegurant que "som societat civil i volem aportar solucions, ens oferim al govern que ens tingui en compte". L'Observatori està absolutament disposat a aportar solucions, talent, i a col·laborar amb què el govern, que és qui té la primera responsabilitat de fer-ho, pugui aportar aquesta solució de garantir l'aigua a tothom i en qualsevol moment per tots els catalans. "No volem una governança fraccionada de país" ha sentenciat Oliva.
L'Observatori Intercol·legial de l'Aigua de Catalunya continua treballant, encara que hagi plogut, per buscar una solució definitiva al problema estructural, que és la saquera que vindrà lligada al canvi climàtic. Sobre el tema, Conill ha afirmat que això és "una realitat que gairebé ningú discuteix, tenim comarques a Catalunya on no hi ha aigua".
La situació del Vallès
A la jornada també ha assistit Lluís Jordan, director general a Aigües Sabadell, qui ha participat amb algunes declaracions per a Fulls d'Enginyeria que han recalcat el missatge dels ponents. "Realment el que estem vivint és una escassetat hídrica que continuarem patint els següents anys per dos motius bàsics. Un és l'increment demogràfic i els efectes del canvi climàtic. Tot això és un consum d'aigua extra que s'anirà sumant al que ja tenim el dia d'avui. Aquestes condicions fan que cada vegada hi hagi menys aigua".
Actualment, tenim reptes de futur molt importants per adaptar-nos a aquest canvi climàtic per poder continuar gaudint de l'aigua a les nostres llars, a les nostres indústries i a l'agricultura també per continuar produint el nostre menjar. Segons Jordan, a Sabadell tenen una de les dotacions més baixes de l'àrea metropolitana de Barcelona. "Estem al voltant de 150 litres a l'habitant dia i això ho hem aconseguit amb feina feta des de fa molts anys" ha assegurat el director general.
Aquest fenomen és a causa d'una clara aposta des del 2011 on l'ACA, l'Agència Catalana de l'Aigua, dona la primera concessió per a descàrrega de cisternes i reg de jardins privats a Sabadell, a la depuradora del riu Sec. L'aposta per a l'aigua regenerada permet que usos que no requereixin aigua de boca es pugui suplir amb aquesta aigua regenerada, usos industrials, regs de carrers, regs de jardins, la descàrrega precisament dels sanitaris i també una part molt important d'educació ambiental. Jordan ha posat èmfasi en el fet que "no hem d'oblidar mai l'educació i la sensibilització ambiental".
