Una empresa amb capacitat inversora en la generació elèctrica, en els serveis de recàrrega de vehicles elèctrics i en l’emmagatzematge d’energia entre d’altres. Estarà basada en energies renovables i servirà per fer ús de tot el potencial generador d’energia que tenen els edificis de la Generalitat. Així serà la companyia energètica pública que el Govern pretén aprovar el 4 d’octubre vinent.
L'energètica pública es constituirà com a societat de capital, anònima i unipersonal, amb participació directa de la Generalitat de Catalunya i actuarà com a mitjà propi per millorar el mercat energètic català. Aquesta millora es focalitzarà especialment en el proveïment de la pròpia Generalitat i els seus organismes, ja que garantirà que el consum d'energia deixi de ser una despesa i comenci a ser una inversió amb estalvi a curt i mig termini i, un cop amortitzada la inversió, esdevingui una font d'ingressos. Serà l'instrument públic de la Generalitat per impulsar la democratització de l'energia amb cohesió territorial, amb capacitat inversora en la generació elèctrica, en els serveis de recàrrega del cotxe elèctric, en els serveis d'emmagatzematge, en els serveis d'agregació de demanda flexible, i en el subministrament d'energia a la pròpia administració.
El president de l’executiu català, Pere Aragonès, ho ha anunciat a Nova York, on participa a la Climate Week, i ha defensat el projecte com un “nou instrument al servei de la lluita contra el canvi climàtic i de millora de l’eficiència energètica dels serveis públics”.
Per la seva banda, la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, ha remarcat que un dels objectius és “posar l’energia al servei del bé comú” i ha subratllat que és la primera vegada que Catalunya disposarà d’una empresa pública d’energia “per incidir des del sector públic, provocant una millora substancial del mercat energètic català”.
L’empresa promourà projectes d’autoconsum o bé de generació distribuïda a tots els edificis de la Generalitat, que seran la base per a autoconsums compartits i comunitats energètiques en les quals hi puguin participar famílies vulnerables properes. També desenvoluparà projectes propis o compartits amb les entitats locals i gestionarà les centrals hidroelèctriques a mesura que vagin exhaurint les seves concessions actuals.
Es dotarà d’una política d’aprovisionament energètic que permeti la compra d’energia renovable amb acords bilaterals a generadors locals. Alhora, podrà exercí de comercialitzadora establint un lligam entre generació i consum, gestionant els excedents d’autoconsum i amb una proposta de valor a entitats locals. També podrá invertir i participar en projectes energètics que es considerin estratègics per a la seguretat energética del país.
Emmagatzematge d'energia i projectes estratègics
La companyia podrà invertir i participar en projectes energètics que es considerin estratègics per a la seguretat energètica del país. En aquest sentit, les noves necessitats d'emmagatzematge i de flexibilitat en un sistema amb més presencia de generació renovable, requeriran d'infraestructures estratègiques de país en les que caldrà la presència de l'organisme públic per tal que pugui incidir en els costos de capacitat.
L'empresa pública d'energia exercirà les seves funcions d'acord amb la separació d'activitats prevista a la llei del Sector Elèctric i altres que li pertoquin en el sector de l'energia. Per això l'empresa podrà crear societats mercantils i altres figures jurídiques per les diverses activitats en les que operi i que formaran part del grup empresarial. L'empresa energètica objecte d'aquest acord de Govern no podria participar en l'activitat de distribució atès que tindrà interessos en la generació, la comercialització, l'agregació i els serveis de recàrrega. Malgrat això, els estatuts de la mateixa plantegen la possibilitat d'incorporar l'activitat de distribució que, en tot cas, es contemplaria com una activitat independent que podria formar part del grup empresarial energètic si així ho acordés el Govern.
Malgrat desconèixer encara els detalls més tècnics, Josep Maria Montagut, president de la Comissió d’Energia d’Enginyers Industrials de Catalunya, creu que és una decisió per anar “endavant” que pot ser una eina de “bona gestió” dels recursos energètics que genera el sector públic.
L'energètica pública vol ser una eina clau per accelerar la transició energètica a Catalunya, amb l'objectiu de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle en un 55% l'any 2030 i arribar a la neutralitat d'emissions de carboni l'any 2050.
