El món de Matrix segueix sent una ficció

Warner Bros està treballant per ressuscitar Neo, el programador informàtic interpretat per l’actor Keanu Reeves, per protagonitzar la quarta entrega de Matrix, una de les nissagues de ciència-ficció més rocambolesques de la història del cinema. Molt poca cosa se sap, de moment, de la nova entrega i es desconeix, fins i tot, si Reeves repetirà. De l’únic que pot estar segur l’espectador és que, una altra vegada, s’haurà de trencar el cap si vol entendre la complexa trama d’aquest film futurista.

Estrenada a finals del segle passat, l’any 1999, la primera part de Matrix planteja un planeta terra controlat per una comunitat de màquines superevolucionades que han esclavitzat l’espècie humana i la utilitzen com a font d’energia. Milers de milions de persones viuen connectades, mitjançant un cable endollat al cervell que els introdueix a una espècie d’il·lusió o simulació col·lectiva procedent d'un programa informàtic: Matrix. D’aquí, el nom de la pel·lícula.

Passats gairebé 20 anys de l’estrena, què hi ha de realitat des del punt de vista tecnològic en aquest complex argument? “Avui en dia, res de tot això és possible i tampoc ho serà en els pròxims deu o quinze anys”, assegura Ramon López de Mántaras, director de l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial, el centre del CSIC que forma part de l’UAB-CEI. Què hi ha de l’any 2199, any en el qual està datat el film? L’expert sosté que no es poden fer prediccions amb base científica de més enllà de quinze anys. L’únic que assegura és que “a dia d’avui, és impensable que les màquines esclavitzin les persones; ara, a 200 anys vista ja no ho sé!”. És a dir, la humanitat pot dormir tranquil·la, almenys de moment.

Una intel·ligència articifical no tan intel·ligent

La intel·ligència artificial és una part de la informàtica dedicada al desenvolupament d’algoritmes que permet que una màquina es comporti d’una manera intel·ligent, tal com ho faria una persona. Avui en dia, "les màquines ja prenen decisions per elles mateixes en base a l’experiència i l’aprenentatge, però encara estan lluny de superar la intel·ligència de les persones”. "Una màquina programada per jugar a escacs pot derrotar el millor jugador del món (Deep Blue va derrotar el gran mestre rus Garri Kaspàrov), però si a aquesta mateixa màquina la fas jugar a dames o a parxís, perdrà”, explica López de Mántaras. “No tenen una intel·ligència general com les persones que sí que són capaces de jugar a més d’un joc. Per aconseguir que una màquina que juga a escacs també jugui a dames, es precís canviar-li el cervell”, afegeix l’expert. En aquest sentit, el director de l’IIIA sosté que “encara falta temps perquè les màquines tinguin la intel·ligència general de les persones”. Parlant a deu o quinze anys vista, Ramon López de Mántaras assegura que “no hi haurà intel·ligència artificial que superi el cervell humà”

La teoria de l'univers simulat

L’altra premissa sobre la qual se sosté Matrix és l’existència d’una simulació virtual en què viuen milers de milions de persones a través d’un cable endollat al cervell. La idea de viure en una simulació és un tòpic recurrent al cinema i no és tan desgavellada com pot semblar a priori: la teoria de l’univers simulat és estudiada per físics, cosmòlegs i d’altres científics. No obstant això, “la simulació virtual que proposa Matrix, en què els humans no són conscients d’estar connectats a un món irreal que és igual que el nostre, és encara més complicada que la part referida a la intel·ligència artificial”, alerta López de Mántaras. "Aquest aspecte de la pel·lícula és totalment irreal. El cervell humà no és prou manejable com per estar connectat a un dispositiu de realitat virtual i no ser-ne conscient ni veure’n la diferència”, explica l’expert. D’altra banda, cal resoldre també les necessitats fisiològiques del cos humà. A la pel·lícula, les persones es troben en un estat similar al coma i s'alimenten amb fluids intravenosos i tubs. Tecnològicament, el plantejament del film és inviable avui en dia.

La rebel·lió de les màquines, una por que ve de lluny

Fa més de 70 anys, l’escriptor i científic rus Isaac Asimov va formular, des de l’àmbit de la fi ció, les que es coneixen com les lleis de la robòtica:

  1. Un robot no pot fer mal a un ésser humà o, per inacció, permetre que un ésser humà prengui mal.
  2. Un robot ha d’obeir les ordres dels éssers humans, excepte si entren en conflicte amb la primera llei.
  3. Un robot ha de protegir la seva pròpia existència en la mesura que aquesta protecció no entri en conflicte amb la primera o la segona llei.

Infundada o no, la por que les màquines s’acabin rebel·lant i esclavitzin les persones és present en la psique col·lectiva. Tant és així, que, davant dels grans avenços tecnològics en matèria d’intel·ligència artificial —i per si les mosques—, més de 700 especialistes de tot el món van firmar, ara fa dos anys, un manifest perquè la intel·ligència artificial serveixi per beneficiar la humanitat i no pas per destruir-la. Entre els firmants del text destaquen el físic britànic Stephen Hawking, l’astrònom Martin Rees, l’empresari tecnològic Elon Musk i el mateix director de l’IIIA.

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.