L'aturada de les competicions esportives ha obligat als organitzadors i responsables d'esdeveniments del món del motor a buscar maneres de minimitzar els efectes de la inactivitat en una indústria que aporta l'1,12% del PIB dels països de la Unió Europea i fins a un 2,71% dels llocs de treball.
Les empreses, doncs, han accelerat una transformació digital per aprofitar les oportunitats que dona la xarxa. Per exemple, s'han reforçat les carreres en línia aprofitant el confinament, amb pilots reals i que ha estat un format amb una molt bona acceptació per l'audiència perquè ha permès tenir pilots de renom competint en videojoc i ha servit ''per mantenir viva la flama'' i fins i tot s'han començat a pensar nous formats de curses, com ara, de Fórmula 1.
Així ho han explicat d'una banda Carlos Canto, fundador i CEO a SPSG Consulting and Investments, i de l'altra, Pau Serracanta, Managing Director a DORNA Sports S.L., en una entrevista als Fulls d'Enginyeria abans d'una jornada organitzada pel grup de treball Motorsport de la comissió de Mobilitat d'Enginyers Industrials de Catalunya, on han reflexionen sobre l'impacte del coronavirus en el motor de competició. És un moment on pràcticament totes les competicions importants estan pendent de reactivar-se amb la incertesa del format que hauran de prendre, més enllà d'un inici sense públic, que obliga als responsables a ser el més imaginatius possibles.
Per Serrracanta, aquest tipus d'iniciatives han servit de ''compensació'' però la inèrcia dels dos o tres anys de vida d'aquestes competicions virtuals no els ha posat ''a l'alçada'' d'aquesta nova modalitat. ''La gent té ganes de carreres reals'', diu Serracanta, malgrat que el nou format els ha permès seguir actius i també apropar-se a nous espectadors. Està segur, doncs, que pot ser un ''molt bon complement'' al calendari de les competicions que, habitualment, és de març a novembre.
Així, les empreses que hi ha al darrere dels esdeveniments d'aquest tipus han continuat donant suport als equips que, si no competeixen, no poden ingressar. Es calcula que els ingressos per patrocinis poden caure fins a un 30% segons la consultora Two Circles, que estima que el món dels patrocinis esportius mou entre 45.000 i 55.000 milions de dòlars cada any.
En aquest aspecte, Canto creu que la crisi del coronavirus tindrà un efecte en la ''sofisticació'' dels contractes de patrocinis –que tradicionalment són a mitjà o llarg termini-, els farà més complexos i s'hi inclouran temes d'assegurances i de compensació de drets. Amb les circumstàncies actuals, les dues parts, diu Canto, hauran de sere a negociar, sent ''empàtics i flexibles'' per intentar ''acomodar'' drets i obligacions de cadascun d'ells.
Curses sense públic
Malgrat que la venda en línia de marxandatge d'aquestes competicions esportives està pujant, Canto augura que les instal·lacions patiran un davallada important d'ingressos per la falta de públic, sumat a les inversions que hauran d'assumir per condicionar-les i adaptar-les a les noves regulacions i requeriments de seguretat i sanitat .Tot i això, reconeix que, sortosament, la major part de l'afició a les curses segueix els esdeveniments a través de la televisió i per tant, les pèrdues es podran ''mitigar''.
Aturada d'I+D
Malgrat el daltabaix que ha suposat a les competicions l'aturada de l'activitat i el tancament de fronteres, Serracanta reconeix que no hi ha hagut una ''disrupció'' del model de negoci, gràcies a la indústria de les motocicletes que hi ha al darrere i que pot tenir també més oportunitats arran de l'emergència sanitària, sobretot a les ciutats, per evitar el transport públic. Per això, creu que cap de les empreses han plantejat deixar les competicions però si ''reduir costos'' per afrontar la crisi econòmica. Així, per exemple, s'ha decidit congelar el desenvolupament fins el 2022 i per tant, allargar la vida de les màquines i els prototips un temps més.
