Els preus desorbitats del mercat majorista de l’energia elèctrica han ocupat portades i titulars durant tot el que portem d’any i sobretot, aquest estiu, quan s’han assolit xifres mai vistes fins al moment. Un dels motius pels quals s’han registrat autèntics rècords és l’aplicació d’un sistema de mercat marginal per fixar els imports que es paguen per aquesta energia. Els cicles combinats, els darrers en entrar a subhasta, estan fixant aquests preus perquè el gas natural també ha incrementat el seu. Sense anar més lluny, aquest dimarts es pagaven 85 €/MWh, una xifra quatre vegades més elevada que la que es va registrar el mes d’abril. Per acabar d’entendre com això influencia en el preu final de l’electricitat, cal tenir en compte que calen 2 MWh de gas natural per tenir 1 MWh d’electricitat, i que a més, s’hi ha de sumar el preu de la tona de CO2, que també ha tingut una pujada sostinguda des de principis de 2020. Ara està per sobre dels 60 euros (s’emeten 0,36 tones per produir 1 MWh d’electricitat), mentre que a principis del 2020 se situava al preu de 24 euros per tona.
“Els números són clars”, afirma Joan Puertas, president del grup de treball d’Energies Primàries de la Comissió d’Energia d’Enginyers Industrials de Catalunya, “els costos són variables i ja situen el MWh elèctric al voltant dels 190 euros”. En canvi, al mercat nord-americà del gas, Henry Hub, els preus es mantenen al voltant dels 4 $/MBTU, és a dir uns 12,5 €/MWh. Per què? Puertas ho té clar. Els Estats Units, que a diferència d’Europa té reserves de gas, està afavorint el consum intern a l’exportació per assegurar a la indústria els preus estables i seguir sent competitius davant la Xina, que comença a substituir el carbó pel gas natural procedent de l’Orient Mitjà i Austràlia i intentar, així, reduir les seves emissions de CO2.
Davant les veus que demanen a la Unió Europea més liquiditat de drets d’emissió i frenar, així, l’escala de preus, Puertas creu que aquest és un altre debat i que el problema europeu, ara per ara és que cal que marqui un full de ruta del gas natural fins que hi hagi un substitut. Per Puertas durant els propers 30 anys el gas natural continuarà sent necessari a Europa perquè les renovables només solucionen el 25% de l’energia final que consumim mentre que la indústria pesada requereix el gas natural, i això representa un 35%, segons les dades de l’ICAEN.
Puertas creu que caldria aconseguir “bons contractes” amb els proveïdors i, alhora, tenir infraestructures. Critica, en aquest sentit, a la “deixadesa” de la Unió Europea i alerta que si no se’n fa una bona gestió la indústria europea quedarà “tocada”. La indústria del continent no pot funcionar amb l’electricitat provinent de les renovables i amb l’hidrogen, que podria ser el “substitut natural” del gas natural, no s’hi pot comptar fins, com a mínim, el 2050, afegeix l’enginyer.
I les infraestructures?
El gas natural es mou de dues maneres: comprimit a través de gasoductes que connecten els pous de producció amb els punts de consum o liquat (GNL), que ofereix una major flexibilitat. En el primer cas, els productors tenen una posició de poc domini ja que només poden vendre el seu producte a clients situats pròxims al gasoducte i, en aquests casos, s'acostumen a signar contractes a llarg termini i preus moderats sota la modalitat take or pay, és a dir, es fixa un volum mínim de gas que es paga, es retiri o no. Aquesta modalitat acostuma a permetre preus molt estables, encara que hi ha el risc de pagar un sobrepreu en escenaris d'excés d'oferta o quan no s'aconsegueix vendre tota la quantitat de gas contractada. El gas natural liquat (GNL), per contra, ofereix moltes més possibilitats als productors que, en escenaris de molta demanda com l'actual, poden realitzar vendes diàries i fer que el mercat, anomenat spot, assoleixi una elevada volatilitat i dispari a l'alça els preus.
Actualment, Europa té connexions mitjançant gasoducte amb el Magrib a través d'Itàlia i Espanya, i amb Rússia a través de la Mar Bàltic, Bielorússia i Ucraïna. Rússia ha decidit reduir al mínim tècnic el cabal que flueix pel gasoducte que travessa Ucraïna i realitzar el subministrament a Europa a través dels gasoductes bàltics Nord Stream, el segon dels quals no entrarà en funcionament fins al proper any. I això pot tenir influència en el subministrament centreeuropeu. A la vegada, Algèria pretén no renovar la concessió d'un dels seus dos gasoductes que connecten amb sòl espanyol, en concret el que travessa el Marroc, per desavinences amb aquest país.
A més, a la Península Ibèrica, els gasoductes procedents d’Algèria li permeten, actualment, proveir-se a preus raonables. Però amb l’escassa capacitat d'interconnexió amb la xarxa de gasoductes europeus a través de França, Espanya i Portugal es veurien abocades, cas de deixar d'operar el gasoducte Magrib-Europa, a passar a dependre, en gran part, el subministrament del GNL a preus molt mes elevats, generant encara més dificultats a la seva indústria.
Situació “molt compromesa”
En aquest escenari, sense part de l'actual subministrament rus i algerià per gasoducte i la producció de gas noruec disminuint de forma vertiginosa, des d’Enginyers Industrials de Catalunya s’alerta que Europa podria veure’s en una situació “molt compromesa” i ja no només per l’estabilitat de la seva indústria, sinó perquè amb la conjuntura actual de preus, no ha pogut cobrir les reserves de cara a l’hivern que es troben tan sols al 70%. Això podria tenir conseqüències en el subministrament els mesos vinents.
Per aquest motiu, i davant el fort vincle que encara hi ha entre la indústria i el gas natural, Enginyers Industrials de Catalunya demana que el “trànsit” cap a una economia sense carboni previst pel 2050, es faci de la manera “menys traumàtica possible”. En un nou posicionament que se suma a les propostes fetes públiques fa unes setmanes per frenar el preu de l’electricitat, amb diverses propostes per fer-hi front, Enginyers Industrials de Catalunya aposta per considerar el gas natural com un element “estratègic” per a la transició ecològica i energètic i no com un combustible “perniciós”. En aquest nou posicionament, els enginyers i enginyeres de la comissió d’Energia alerten que sinó es fa d’aquesta manera, una crisi de preus del gas o l’escassetat en el subministrament dins de la Unió Europea podria posar encara més “en escac” la seva indústria, ja força castigada els darrers anys.
