Durant anys, la desigualtat econòmica ha sigut difícil d’estudiar en les èpoques de les primeres civilitzacions. Ja a l’era del neolític, existia la domesticació d’animals i el cultiu de vegetals. En aquella època, va néixer l’acumulació del bestiar i dels béns materials i, conjuntamet amb aquest fenomen, també la distribució desigual dels recursos i, per tant, de la riquesa.
Per a molts investigadors i experts economistes és fàcil descobrir les desigualtats socioeconò- miques presents en l’actualitat, però, tot i així, descobrir-ne els orígens no és tan senzill. Fins ara, l’arqueologia ha estudiat les desigualtats econòmiques d’un territori concret en una època concreta a través de l’anàlisi de restes arqueològiques tan rellevants com les tombes, considerades una manifestació de l’estatus social dels habitants d’un lloc.
Però, com va començar aquesta desigualtat socioeconòmica? On? I, per què? Aquestes són algunes de les preguntes que ha aconseguit respondre un estudi recent d’un grup de científi cs de la Universitat de Washington (EUA) dirigits per Timothy Kohlen. La mostra ha analitzat 63 jaciments arqueològics d’Amèrica del Nord, Europa, Àsia i Àfrica d’una antiguitat d’11.000 anys.
Els investigadors, en aquest cas, van decidir no fi xar-se en tombes ni en altres pertinències o possibles restes d’alt valor, sinó que van centrar-se en un factor tan simple i universal com els habitatges i les seves dimensions. D’aquesta manera, han estimat el nivell de riquesa dels inquilins del passat. Així, en les poblacions on les cases tenien mides semblants, els habitants tenien una situació econòmica similar; mentre que la població que vivia en construccions de dimensions més grans que la resta, pertanyia a societats amb situacions econòmiques diferents.
Malgrat tot, això no era sufi cient. L’estudi també volia comparar les mides de les cases en diferents períodes històrics. Per aconseguir-ho, van utilitzar el coefi cient de Gini, un paràmetre que mesura el grau de desigualtat d’una societat mitjançant les diferències de mida dels habitatges a cada població. D’aquesta manera, els arqueòlegs van poder comparar les dades de diferents zones en diferents èpoques. No van utilitzar anys naturals, sinó que van establir un ordre relatiu basat en els temps transcorregut des de la implementació de l’agricultura a cada regió.
LA IMPLANTACIÓ AGRÍCOLA, UN FACTOR DECISIU
Les conclusions van observar que les zones d’explotació agrí- cola tenien un grau més elevat de desigualtat econòmica que els indrets on en practicava la caça i la recol·lecció. La investigadora de la Universitat de París, Michelle Elliott, assenyala aquest fet com a “lògic, ja que els estils de vida agrícoles tenen més possibilitats d’acumular riquesa material”. I afegeix que “les poblacions grans, com a sistemes polítics més complexos i règims autoritaris, també estan més associats a un grau superior de desigualtat”.
La conclusió més rellevant extreta de l’estudi conclou que a l’antiguitat, a Euràsia, els nivells de desigualtat eren més elevats i van augmentar de forma més rà- pida que al nou món, Amèrica, tenint en compte que els períodes de desenvolupament econòmic agrari d’ambdues zones del planeta s’havien produït en períodes de temps equivalents.
“Els més probable és que aquestes diferències fossin conseqüència, inicialment, d’una major disponibilitat dels grans mamífers per a ser domesticats” han explicat els investigadors. A Europa, Àsia i Àfrica hi havia grans animals com cavalls, porcs o vaques. Una fauna inexistent a Amèrica.
Els investigadors van centrarse en un factor tan simple i universal com els habitatges i les seves dimensions.
Enfront aquest estudi, la investigadora Michelle Elliott considera que “l’arqueologia té una posició única per resoldre aspectes com la desigualtat ja que es pot utilitzar per estudiar moltes civilitzacions antigues abans de que existissin els registres escrits”.
Ara, el grup de científi cs de la Universitat de Washington assegura que ampliarà el nombre de jaciments analitzats i estudiarà més casos a Amèrica del Sud, Àfrica, Àsia i Oceania. El treball ha obert la porta al coneixement i l’origen de l’economia de les diferents societats, continents i èpoques de la història de la humanitat
