El que puguis fer avui no ho deixis per demà. La procrastinació

Sota aquesta paraula de difícil pronúncia s’amaga l’hàbit que ens porta a ajornar aquelles tasques a les quals hauríem de prestar la nostra atenció per dedicar-nos a d’altres amb les quals gaudim més o amb què ens sentim més còmodes. Qui més qui menys ha ajornat una tasca alguna vegada, però la procrastinació crònica és un comportament destructiu que pot impedir el desenvolupament del potencial i afectar la carrera de qui ho pateix.

Segons els experts, la procrastinació té lloc quan hi ha un període de temps significatiu entre el moment en què la persona té intenció de fer una tasca i el moment en què realment la fa.

Per superar aquest comportament, en primer lloc cal reconèixer que tenim aquesta tendència. Alguns símptomes que ens diuen que hem caigut sota les urpes de la procrastinació poden ser els següents:

• Omplim el dia amb tasques de baixa prioritat de la nostra llista de tasques per fer.
• Tenim pendent una tasca de la llista durant molt de temps, encara que sabem que és important.
• Diem sí a tasques sense importància que altres ens demanen que fem i omplim el nostre temps amb aquestes en comptes d’abordar les tasques importants de la nostra llista.
• Esperem un “bon moment” o “estar d’humor” per fer front a una determinada tasca.

Els experts assenyalen que el comportament procrastinatori és independent de l’orientació al resultat, de l’energia o de l’autoestima, és a dir, podem ser procras- tinadors fins i tot si som persones segures de les nostres capacitats, enèrgiques i que gaudim assolint els nostres objectius.

La raó per la qual proscrastinem pot dependre de nosaltres o de la tasca que hem de realitzar.

És important saber quin dels dos aspectes és rellevant en cada situació, ja que així podem escollir l’enfocament més adequat per superar la reticència a tirar endavant. Si trobem que una tasca ens resulta desagradable intentem evitar-la. La majoria de les feines tenen aspectes que poden resultar avorrits o desagradables; per tant, la millor manera de fer-hi front és fer-ho com abans millor, i així després podrem concentrar-nos en aspectes més atractius de la feina.

Quan la causa de la procrastinació es focalitza en la persona, pot ser degut a una manca d’organització.

Les persones organitzades acostumen a manegar-se bé amb la temptació de postergar, normalment treballen amb llistes de coses per fer i calendaris, són conscients de la importància de cada tasca i tenen estimat els temps que els portarà realitzar-la.

No obstant això, inclús sent organitzats podem veure’ns superats per una tasca, potser perquè dubtem si tenim les capacitats i els recursos necessaris. Sorpre- nentment, les persones perfeccionistes són sovint procrastinadores ja que tenen tendència a no voler fer una tasca si creuen que no disposen dels coneixements i/o recursos per fer-la.

La manca d’habilitats per a la presa de decisions també és un focus de procrastinació. Si no podem decidir el que s’ha de fer, segurament postergarem les nostres accions per por a equivocar-nos en la decisió presa.

La procrastinació és un patró de comportament profundament arrelat, de manera que no pot canviar-se d’avui per demà. Els hàbits deixen de ser-ho quan es produeix un canvi en el comportament de manera prolongada en el temps.

A continuació presentem alguns consells que poden ser útils per canviar aquest comportament:

• Concedeix-te petites recompenses quan aconsegueixis finalitzar una tasca que havies postergat. Gaudeix de la sensació que se sent quan acabes una feina.
Identifica les conseqüències nefastes de no realitzar una tasca i tingues-les al cap quan sentis la temptació de postergar una feina.
Demana la supervisió d’algun company, la pressió social pot funcionar. Aquest és el principi dels grups d’autoajuda i és àmpliament reconegut com un enfoca- ment altament efectiu.

Si en el teu cas ets procrastinador/a perquè no ets una persona organitzada:

• Utilitza una llista de tasques per fer per no oblidar les tasques que et superen o que et resulten desagradables.
• Estableix objectius/fites amb els seus terminis.
No et dispersis en més d’una tasca a la vegada.

Si ets dels que procrastines una tasca perquè creus que et supera, pots seguir aquests consells:
• Divideix la tasca o projecte en tasques més petites o més fàcilment assumibles. Pot ser útil fer un pla d'acció programant les diferents tasques i terminis de què pots disposar.
Comença per tasques ràpides i senzilles si és possible, encara que no siguin les accions a fer en primer lloc en cas de seguir una lògica. Això et proporcionarà la sensació d’anar aconseguint objectius, i potser donarà la sensació que el projecte complet no és tan carregós com t’imaginaves. 

 

MONTSE PÉREZ
Serveis Ocupacionals dels EIC

CONTACTE
borsatreball@serveis.eic.cat (935 029 097)

Foto: Arxiu

 

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.