Actualment, la indústria química i petroquímica catalana és la major productora i consumidora d’hidrogen al país. Tot i els diferents projectes de recerca engegats per tractar noves maneres de generar l’hidrogen, en aquest moment s’aconsegueix amb l’electròlisi de l’aigua. És però, hidrogen gris, ja que per obtenir-lo s’emeten el triple de tonelades de CO2 que les que es produeixen del nou vector energètic. El Green Deal europeu recomana substituir l’hidrogen gris per l’hidrogen verd i, per tant, utilitzar energia verda per a la seva producció.
Eurecat és un dels centres que treballen diferents processos per desenvolupar hidrogen de la manera ‘’més sostenible i eficient’’. En una entrevista als Fulls d’Enginyeria, el director d ela Unitat de Tecnologia Química d’Eurecat, Ricard Garcia, ha explicat que, entre altres línies d’investigació, s’està treballant en el disseny dels components del reactor electroquímic i els catalitzadors per aconseguir la màxima eficiència i es pugui conservar en forma d’hidrogen i que, en el cas d’utilitzar-se per un vehicle, se n’aprofiti tan com sigui possible.
Però produir hidrogen també requereix ús de grans quantitats d’aigua i, segons explica Garcia, s’estudia com es poden utilitzar aigües residuals tractades per a la seva obtenció i no haver de gastar aigua pura. L’objectiu, diu Garcia, és fer servir aigües terciàries, que ja estan tractades pel consum humà i evitar gastar ‘’aigua fresca’’. Però tal com detalla, aquesta situació dificulta el procés perquè a banda d’H2O, s’hi troba clor, sals i altres elements...
Per aquest motiu Eurecat també treballa per donar a la llum a altres maneres d’obtenir l’hidrogen. Frederic Clarens, director de la Unitat de Waste, Energy and Environmental Impact d’Eurecat, ha explicat que l’ús de residus orgànics o massa forestal podria convertir-se en una font de generació d’hidrogen. Malgrat que encara estan en fase incipient, Eurecat treballa amb tecnologies per utilitzar la fermentació, la piròlisi i la gasificació d’aquests processos. Actualment però, reconeix Clarens, no són ‘’cost-competitivies’’ davant d’un electrolitzador. Malgrat tot, considera que les directives d’economia circular i la necessitat d’evitar gastar aigua, són procediments que poden anar guanyant importància.
Les noves maneres d’obtenir l’hidrogen i la perspectiva de tots aquests treballs ha centrat la primera jornada del cicle Cicle l'hidrogen i la mobilitat sostenible: Generació de l'hidrogen, organitzat per la Comissió de Mobilitat i la Comissió d’Energia d’Enginyers Industrials de Catalunya.
L’hidrogen, vector per a la mobilitat?
Tot i que hores d’ara la producció i el consum d’hidrogen es concentra sobretot a la indústria química, l’hidrogen pot jugar un paper clau en la descarbonització del sector de l’automoció, responsable de bona part de les emissions contaminants. El 2040 es deixaran de comercialitzar vehicles de combustió interna i, mentre el canvi cap al cotxe elèctric urbà està assumit, encara no hi ha una solució en aquest sentit per als vehicles que fan llargs recorreguts o de gran tonatge. I és que per tenir autonomia, un vehicle elèctric ha de dur molts quilos de bateria, ja que les bateries actuals tenen molt poca densitat elèctrica. Per això, l’hidrogen – amb una molt bona densitat energètica - s’obre com una opció de futur per a la mobilitat de llarg recorregut i de grans autobusos i camions, de més de 18 metres de llarg.
Així ho ha explicat en una entrevista als Fulls d’Enginyeria, el director de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), Joan Ramon Morante, que destaca que l’hidrogen és la substància ‘’que porta més energia per quilo’’. Posa d’exemple el model Toyota Mirai que necessita només 0,8 quilos d’hidrogen per circular 100 quilòmetres, mentre que un vehicle elèctric requereix més quilos de bateries per obtenir el mateix resultat, malgrat que l’eficiència e l’obtenció de l’energia elèctrica sigui al voltant del 90 %.
Segons Morante, fins al moment, l’hidrogen no ha sortit de la indústria química perquè no hi havia altra opció però veu que en un futur, l’hidrogen es farà un espai en la mobilitat i fins i tot, en altres tipus d’indústria com pot ser la farmacèutica o l’agroalimentària. Per aquest motiu, Morante defensa que Catalunya, per la seva ubicació en el corredor del Mediterrani, s’han de posicionar al mercat de l’hidrogen si vol mantenir la posició de punt comunicació entre Espanya i Europa ja que el transport de mercaderies passa per l’AP-2 i l’AP-7 cap a França necessitarà ‘’passar-se’’ a l’Hidrogen. ‘’Catalunya necessita tenir la infraestructura per donar-hi resposta’’, diu Morante. A banda del problema de l’energia renovable, Morante també creu que l’accés a l’aigua pot ser un problema que requereixi més inversions, i posa d’exemple que països com l’Aràbia Saudí ha invertit en plantes dessaladores per després poder elaborar l’hidrogen.
L’oportunitat de la Vall de l’Hidrogen
En aquest sentit, Morante reconeix que el projecte de la Vall de l’Hidrogen vol donar resposta al problema actual de la indústria química i petroquímica i, en segona instància, a la mobilitat. Però alerta que es requereix una inversió molt alta i que dependrà, en part, dels fons europeus de recuperació. Per això, Morante lamenta que Catalunya ‘’no tingui els deures fets’’ en renovables i alerta que substituir l’actual generació d’energia nuclear el 2030 amb renovables no serà possible. Així i tot, creu que el país té dos ‘’comodins’’ que són els ports de Barcelona i Tarragona, que es poden convertir en punts d’importació d’hidrogen procedent d’altres països com Aràbia Saudí o Llatinoamèrica.
