“El robot ja no és una màquina solitària, sinó que interacciona amb les persones en tots els àmbits, des de la fàbrica a la llar”

D’on li ve la passió per la ciència?

En el moment d’escollir la carrera, em vaig plantejar fer enginyeria industrial perquè m’atreia el món de la tecnologia, tot i que que en aquells anys en tenia un coneixement que anava poc més enllà dels motors de cotxes. Malgrat que, tant el meu avi com alguns oncles eren enginyers, no vaig percebre l’enginyeria dins de la família. A banda que, pel fet de ser dona, en aquells anys semblava que no em pertocava fer estudis tècnics. Finalment, però, em vaig decidir a fer enginyeria. Bé, potser és genètic, la meva mare ja tenia una gran passió per veure com funcionaven les màquines, tot i que tampoc m’ho va transmetre en el dia a dia i, en la seva època, encara era més impensable seguir una carrera tecnològica. Posteriorment, vaig entrar a un departament de la UPC i em van anar interessant els temes relacionats amb l’electrònica fins que vaig evolucionar cap al camp de la robòtica.

Quan era estudiant i la robòtica era pura ciència-ficció, s’imaginava un món com l’actual amb una presència cada cop més important dels robots a la indústria, però també en l’àmbit social?

No, ni en broma! De fet, a finals dels setanta, quan encara ningú parlava de robòtica i jo tot just m’iniciava en la recerca, amb en Josep Amat (catedràtic d’Arquitectura i Tecnologia de Computadors, doctor en Enginyeria Industrial i professor emèrit de la UPC) vam començar a investigar i a documentar-nos sobre el tema perquè vam veure que seria important en el futur immediat. Ell, de fet, va fer un viatge al Japó, quan ja començava a despuntar en robòtica, i va portar-ne una petita joguina robotitzada que l’havia fascinat. Aquí, els inicis de la robòtica van ser durs perquè no hi havia res, però, de seguida, vam començar a impartir cursos al Col·legi per oferir formació als enginyers catalans. Durant molt de temps, però, la robòtica només es concebia en l’àmbit de la indústria, com una eina per augmentar la producció. Ningú s’imaginava les aplicacions que està tenint i que tindrà en el futur.

En el camp de la recerca, vostè s’ha focalitzat en la robòtica mèdica i assistencial. Quin ha estat el gran avenç dels darrers anys en l’aplicació de la robòtica intel·ligent en aquests àmbits?

En l’evolució de la robòtica, el salt important té a veure amb la interacció entre el robot i els humans. És a dir, el robot ja no és una màquina solitària, sinó que interacciona amb les persones en tots els àmbits, des de la fàbrica a la llar. En el camp assistencial o mèdic, el robot potser el portes a sobre o el tens al costat com a company. 

És cert que pot semblar que la tecnologia avança molt ràpidament però, a mesura que la robotització implica cada cop més la intel·ligència artificial per fer que els robots tinguin un comportament més flexible i interactuïn amb l’entorn i les persones, l’evolució es va complicant i depassa l’àmbit purament tecnològic perquè també té implicacions ètiques, socials, de seguretat... 

“El gran salt que ha experimentat la cirurgia en els darrers anys l’ha possibilitat la imatge mèdica de la mà de l’enginyeria”.

Fins a quin punt és important l’aportació que fa l’enginyeria en el cap de la medicina?

El gran salt que ha experimentat la cirurgia en els darrers anys l’ha possibilitat la imatge mèdica i, per tant, en bona mesura, l’enginyeria. Tota la innovació en el procés de diagnòstic ha sigut vital. També en les intervencions, perquè ha permès practicar una cirurgia molt menys invasiva. Els quiròfans també estan cada cop més plens de tecnologia i, per descomptat, la gestió de dades mèdiques i l’estadística de resultats també ha experimentat un gran canvi de la mà de l’enginyeria. A més, a poc a poc estem veient com els robots també van adquirint un paper important en aquest àmbit. 

Podríem dir que l’enginyer ajuda a guarir tot i que potser aquest vessant de la professió no és prou conegut...

Per descomptat, hi té un paper molt rellevant!

Què creu que ens manca per guanyar competitivitat i que es pugui fer conjuntament (universitat, empresa, associacions professionals com els EIC i institucions)?

Potser una mica més d’esperit cooperatiu en la línia del que s’ha aconseguit fer al País Basc, on el treball conjunt d’empreses, universitats i centres tecnològics està donant molts bons resultats. De fet, des del Grup de Treball de Robòtica del Col·legi ja treballem amb aquest objectiu: aglutinar el sector amb iniciatives com, per exemple, la celebració de la Nit de la Robòtica. 

La presència de dones és cada cop més important en l’àmbit de l’enginyeria. També en el relacionat amb la robòtica?

Sí, tot i que les noies encara no tenen prou presència en els estudis relacionats amb la tecnologia. En part, crec que el problema el tenim a la primària i la secundària, on comença l’especialització i potser no es fa prou per explicar que el fet de ser dona no t’ha de predisposar més cap a un altre tipus de carreres. Per això, de vegades, noies amb aptituds per cursar estudis lligats a la tecnologia, ni s’ho plantegen. 

Es parla molt de la destrucció de milions llocs de treball en els pròxims anys, relacionada amb l’avenç de la robotització... Darrere d’un robot, sempre caldrà que hi hagi un enginyer?

És cert que la robòtica ja està provocant una sèrie de canvis enormes i que tenen i tindran un gran impacte en el mercat laboral. Tot i això, jo no sóc catastrofista i crec que tenim una gran oportunitat de deixar a mans dels robots les feines més pesades, perilloses i repetitives per reservar-nos aquelles més vinculades a la creativitat i realització personal. I sí, darrere d’un robot hi ha i seguirà havent-hi uns quants professionals de l’enginyeria!