Històricament, malgrat la proximitat geogràfica amb Tolosa (on hi ha la seu d’Airbus) i Marsella (on s’ubica Airbus Elicopters), a Catalunya el sector aeronàutic i de l’espai no havia estat massa rellevant fins fa quinze anys quan es va començar a articular al voltant de Barcelona i es va estendre per tota l’Àrea Metropolitana.
Des d’aleshores, el sector aeroespacial català té una dimensió reduïda, però amb un creixement constant —també a altres àrees industrials del país allunyades de la capital—, amb un horitzó d’oportunitats que dibuixa un panorama d’expansió d’aquesta indústria, així com de les que s’hi desenvolupen en paral·lel. Un creixement que, segons es preveu, es multiplicarà considerablement en les dues pròximes dècades. De fet, Airbus ja fa temps que ha obert una seu a Barcelona amb la intenció de generar sinergies amb empreses de casa nostra. Tot i així, el desenvolupament de relacions de negoci entra Catalunya —la regió industrial més propera a Tolosa— no ha estat mai tan fluida com caldria esperar per la manca de bones comunicacions en tren d'avió. El TGV directe només funciona a la temporada d'estiu amb la intenció de fomentar el turisme especialment al parc temàtic de la factoria d’helicòpters d’Airbus i no pas la relació industrial i comercial amb el gegant europeu de l’aeronàutica. Fomentada o no pel mateix fabricant d’avions, la millora de comunicacions entre Catalunya i el sud de França acceleraria el creixement de la indústria relacionada amb el sector a casa nostra.
La indústria aeroespacial és un sector clau per al desenvolupament de l'economia dels estats, tant en el vessant estratègic com en les conseqüències sobre la població civil i la vida quotidiana. Catalunya compta actualment amb 22 empreses que desenvolupen activitats associades a l'aeronàutica —entre les que destaquen Gutmar SA, Sener, GTD, Mier Comunicaciones, Aritex, Indústries Puigjaner o Applus–, 21 empreses proveïdores d'Airbus i dues relacionades amb la construcció aeronàutica i espacial i de maquinària. En total, el sector genera més de 1.000 llocs de treball directes. Les principals potencialitats aeroespacials catalanes es troben en diferents branques del sector. En destaquen les relacionades amb l'aviació comercial, sobretot en àrees com el disseny, l’enginyeria i la producció de components estructurals de metall o materials compostos, així com en el disseny d'interiors, de programari a bord, d’instrumentació i d’equips de comunicació.
En el cas de l'aeronàutica, les activitats més destacades són l'aviació comercial, que es refereix al transport de persones i de mercaderies, i el sector general, que s'associa a l'aeronàutica esportiva, auxiliar i militar. En el cas de l'espai, a més de l'exploració espacial, destaquen les activitats associades al desenvolupament d’aplicacions i serveis per satèl·lit, entre les quals hi ha les relacionades amb les telecomunicacions, la navegació, l'observació de la terra i la meteorologia. Segons Antoni Ma. Grau, director de Desenvolupament Corporatiu de l’Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, també es preveu un abundant creixement de la demanda en “aplicacions basades en el sector o que se’n derivin, com les relacionades amb el sistema de navegació GALILEO, així com tecnologies espacials per a la millora de la qualitat de vida o aplicacions integrades de navegació i posicionament, observació de la Terra i telecomunicacions”.
Per Joan de Dalmau, enginyer industrial i exdirector del Centre Tecnològic per l'Aeronàutica i l'Espai, “si hagués de treballar en un nou monogràfic sobre el sector aeroespacial vuit anys després del que van publicar els EIC, analitzaria més detalladament les oportunitats i els models de negoci d'empreses innovadores de nova creació.” I ho exemplifica amb dos exemples d'èxit molt recents: “l’empresa HEMAV, dedicada als drons, i incubada per l’Agència Espacial Europea a Castelldefels i PLD Space, que s’ha especialitzat en el llançament de nanosatèl.lits, ubicada a Elx. Totes dues han sabut trobar una veta de mercat, escoltar molt els clients potencials, aconseguir el finançament necessari i, sobretot, atraure i contractar talent jove i els experts sènior que els han aconsellat.”
L’impacte econòmic del transport aeri civil és múltiple i creixent arreu del món. Segons la Memòria de l’associació TEDAE (Asociación Española de Tecnologías de Defensa, Aeronáutica y Espacio), l’aviació millora l’eficiència de l’economia, ja que genera economies d’escala, reforça la competència i impulsa la innovació tecnològica i l’accés a planters més grans de professionals, el 40% dels quals enginyers. Tanmateix, el sector aeri no sol representar un percentatge gaire elevat a la indústria de cap país. No obstant això, es reconeix que cada ocupació directa en aquest sector, en comporta unes altres 3,4 d’indirectes. Els beneficis per a la societat derivats de la inversió en la indústria aeroespacial són molt més elevats que els de la indústria manufacturera en general: cada 100 milions d’euros invertits, en generen 250 en activitat econòmica.
Les previsions de trànsit aeri i, per tant, de construcció d’avions de passatgers són optimistes, amb uns creixements anuals del 5% tant en transport de passatgers com en mercaderies en els pròxims vint anys. Aquesta dada representa la circulació del doble d’avions en operació ara mateix, passant de 18.000 aparells als 36.000 previstos per al 2029. Així doncs, en els propers vint anys caldrà construir 17.000 avions per respondre a la demanda creixent i més de 12.000 per substituir part de la flota que va envellint.
Jacint Soler Matutes, director de Col·lectius i Relacions Internacionals de PIMEC, sosté que les previsions apunten a una demanda d’uns 1.600 avions nous cada any per fer front al gran augment del trànsit aeri mundial i la substitució d’avions obsolets: “Els grans fabricants com Airbus o Boeing ampliaran la capacitat productiva i sortiran a cercar nous proveïdors. A això cal afegir el boom de l’aviació no tripulada i els drons, que genera noves oportunitats de mercat”. Així doncs, per a PIMEC, l’aeronàutica “permet que moltes empreses es puguin diversificar, ampliar la producció, repartir riscos i generar ocupació i riquesa”. Segons Joan Martorell, “l’àmbit de l’aeronàutica i l’espai és un sector estratègic que aporta feina de manera recurrent, a llarg termini i amb una alta rendibilitat”. El President Executiu de Gutmar afegeix que “el grau de fidelització de les empreses és alt i normalment acostuma a durar tot el cicle de vida del producte: són sèries curtes però sostingudes”.
Jordi Brufau, vicepresident Executiu d’Applus, apunta que, des del punt de vista tecnològic, el canvi vindrà per la necessitat d’incrementar la cadència de producció: “Els avions es fan cada dia menys d’un en un. Passaran a ser un producte produït en sèrie i de cadències més grans”. Així, afegeix, tot i que el grau d’automatització necessari pel sector aeronàutic és molt inferior al de l’automòbil, “l’augment de cadència de producció dels avions i la pressió per ajustar els costos fan que l’experiència en automatització de línies de fabricació que provenen de l’automoció sigui un valor que les empreses catalanes ja estan aportant al sector”.
Per a Iñigo Gurrea Méndez de Vigo, director d’Aeronàutica i Vehicles de SENER i membre de la junta dels EIC, les grans tendències que mouen el mercat són “la millora en els costos d’operació i la reducció de les emissions contaminants”. Per fer front a aquests dos grans desafiaments, afegeix, hi ha línies de treball diverses, com “la reducció de pes amb l’aplicació de materials compòsits o nous aliatges d’alumini, l’avió més elèctric o les turbines més eficients tipus geared turbo fan”. A més, també destaca que la irrupció dels avions de passadís únic en rutes intercontinentals pot tenir un efecte important a curt termini: “Pot haver-hi una quantitat important de passatgers que es desviïn, en els trànsits transatlàntics, des de les connexions entre hubs amb grans avions de passadís doble cap a connexions entre aeroports més petits amb avions més petits”.
L’aeronàutic és un sector industrial molt intensiu en coneixement —i, per tant, en innovació—, amb un fort component d’R+D+i, d'alt valor afegit i que representa una excel·lent sortida professional, especialment per als enginyers. El Director d’Aeronàutica i Vehicles de SENER assegura que, en les empreses del sector aeroespacial, “la inversió en R+D+i pot arribar fàcilment fins el 15% de la facturació”. Jordi Brufau assenyala complementàriament que “les inversions en R+D han de ser importants. No obstant això, el que és fonamental és l’eficiència d’aquestes inversions. El costum de mesurar l’R+D per la despesa i no pels resultats assolits no ajuda a l’eficiència”.
El sector demanda professionals altament qualificats com a conseqüència de l’alt component científic i la forta competitivitat. Així, el volum de llicenciats, enginyers i directius és molt elevat (72%), principalment titulats en enginyeria. Atenent a l’activitat professional, un 25% es dedica a la recerca i el desenvolupament de nous projectes i elements, mentre que un 59% s’ocupa de la producció.
Amb referència a les indústries que es poden veure implicades en paral·lel a l’evolució del sector aeronàutic, Iñigo Gurrea destaca que “en el sentit més ampli, el sector de l‘aeronàutica està relacionat amb indústries que van des del turisme a la ciència de materials”. Pel que fa al desenvolupament i la fabricació d’aeronaus a Catalunya, apunta que “tenim fabricació de components metàl·lics mecanitzats, compòsits, motors elèctrics, sensors de diferents tipus, sistemes electrònics, tèxtils, quantitats increïbles de línies de codi, cablejats, línies de muntatge automatitzades... La diversitat d’indústries implicades és molt alta”.
Catalunya, doncs, té el repte de mantenir el creixement de manera sostinguda. Segons Antoni Ma. Grau, per aconseguir-ho, “disposa de grans centres tecnològics i de recerca, així com d’una xarxa de formació i investigació d’alt nivell —reconeguda internacionalment i amb gran capacitat de recerca i desenvolupament—, que garanteixen un capital humà i tecnològic ajustat a les necessitats del segment aeronàutic i espacial a escala local, nacional i internacional”.
