El sector aeronàutic i de l’espai, una oportunitat de diversificació per a la indústria catalana

Catalunya és, fonamentalment, un país industrial. Una regió europea de llarga trajectòria, rica en diversitat de sectors d’activitat: automoció, químic, agroalimentari, farmacèutic, tèxtil, de sistemes industrials, etc. i intensiva en capacitats tecnològiques i empreses altament competitives. Tot i la riquesa i la diversitat de la nostra indústria, el sector aeronàutic i de l’espai no ha estat massa rellevant fins ara. Aquest fet resulta força paradoxal si contrastem l’alt nivell de coneixement de la nostra indústria i dels professionals, en particular l’enginyeria, i el nivell d’exigència, coneixement i innovació associat a aquest sector. Encara més, si tenim en compte que, geogràficament, ben a prop, a Tolosa, hi ha un dels principals centres fabrils del sector, Airbus, i ben a prop també, a Marsella, un altre, Eurocopter.

El sector està experimentant un gran creixement en els últims anys. Un creixement que es multiplicarà considerablement en les dues pròximes dècades. Des dels EIC, considerem que aquesta hauria de ser per a la nostra industria tradicional —intensiva en coneixement i altament competitiva en aquest segle XXI— una gran oportunitat de diversificació amb l’objectiu d’incrementar el valor afegit de les respectives activitats. Aquest article pretén, fonamentalment, il·lustrar-vos aquesta gran oportunitat.

El sector i el seu futur

L’impacte econòmic del transport aeri civil és múltiple i creixent arreu del món. L’aviació millora l’eficiència de l’economia, ja que genera economies d’escala, afavoreix la competència, i impulsa la innovació tecnològica i l’accés a planters més grans de professionals, el 40% dels quals, enginyers. La inversió en la indústria aeroespacial atorguen una beneficis molt més elevats per a la societat que els de la indústria manufacturera en general: de cada 100 milions d’euros invertits, en generen 250 en activitat econòmica.

Les previsions de trànsit aeri i, per tant, de construcció d’avions de passatgers continuen sent optimistes, amb un impacte molt petit generat per la crisi i uns creixements anuals del 5% tant en el transports  de passatgers com en el mercaderies per els pròxims vint anys. En els propers vint anys, caldrà construir 33.000 avions segons la “Global Market Forecast 2016”: 2.035 Airbus (fabricant europeu) o 39.600, segons la “Current Market Outlook 2016”: 2.035 avions Boeing (el fabricant dels EUA). Malgrat aquestes bones perspectives, el sector ha d’afrontar el repte de mantenir aquest fort creixement sostingut tot i que la capacitat productiva dels actuals proveïdors està arribant al límit.

Fortaleses

El sector aeroespacial català té una dimensió reduïda, però amb un creixement constant. Les empreses del sector, ubicades a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, tenen dinamisme, flexibilitat, capacitat exportadora, gran experiència i coneixement industrial. Fa més de 15 anys que el sector està articulat. Actualment, amb la Subcomissió d’Aeronàutica dels EIC que es va constituir en considerar l’aeroespacial català un sector estratègic per el futur del país.

Disposem també d’una xarxa de formació i investigació que abasta des de formació professional fins la superior. Disposa d’un nivell alt reconegut internacionalment i amb gran capacitat de recerca i desenvolupament, ja reconeguda a Catalunya en disciplines tan variades com la geomàtica i la navegació, la telecomunicacions, els sensors, les radiocomunicacions per microones, els sistemes de control, la resistència de materials i d’estructures de materials compostos, entre moltes altres.

El govern català fa una forta aposta per la innovació industrial amb l’estratègia Ris3CAT davant de la Unió Europea o la creació d’Eurecat. Aquestes iniciatives que s’alineen amb els programes comunitaris que consideren estratègic el sector aeroespacial, tant des del punt de vista geogràfic, com des de la perspectiva industrial i d’innovació.

Perspectives

Es calcula un creixement de més d’un 10% anual sostingut de l’aviació de reacció lleugera. També una perspectiva de creixement sostingut de l’aviació comercial en els pròxims vint anys i un increment en el desenvolupament d’aplicacions d’avions no tripulats. Aquests són alguns dels indicadors de tendències. També es preveu un abundant creixement de la demanda en aplicacions basades en el sector o que se’n derivin. Entre d’altres:
• De desenvolupament d’aplicacions basades en el sistema de navegació GALILEO.
• En UAV (vehicles aeris no tripulats) aplicats a la vigilància en els camps del medi ambient (cicle de l’aigua, agricultura de precisió, incendis, pol·lució marina, eficiència energètica), a la seguretat (vigilància de fronteres, de manifestacions, etc), a la gestió del territori i de les infraestructures (urbanisme, línies d’alta tensió, autopistes i ferrocarrils, trànsit rodat, etc.).
• De tecnologies espacials per a la millora de la qualitat de vida:
a) Sistemes d’observació de l’atmosfera, de la Terra i del mar.
b) Sistemes fiables de telecomunicacions.
c) Aplicacions integrades de navegació i posicionament, observació de la Terra i telecomunicacions.

Antoni Ma. Grau
Director de Desenvolupament Corporatiu de Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya