Entre els dies 5 de setembre i 7 d’octubre es van produir més de quatre-cents sismes, la majoria de baixa intensitat però amb gran repercussió social. Aquests incidents es van produir en iniciar-se la injecció de gas al magatzem Castor com a última fase dels treballs preparatoris abans de la seva entrada en servei.
En el moment de redactar aquest article, no s’ha fet públiques quines són les causes que van provocar aquesta sèrie de sismes.
Necessitat d’aquests magatzems:
Els magatzems de gas són necessaris per assegurar la continuïtat del subministrament i facilitar l’operativa del sistema de transport. Es tracta de compensar les diferències entre les entrades de gas en el sistema i el consum.
Els contractes de subministrament normalment preveuen realitzar l’entrega del gas de manera regular al llarg de l’any, mentre que el consum és més elevat a l’hivern que a l’estiu. Per tant, els magatzems s’omplen a l’estiu i es buiden a l’hivern. A més, cal tenir en compte el consum de gas a les centrals de cicle combinat, les quals actuen com a reserva de la generació eòlica i solar en el cas de manca de vent i de sol; en aquest sentit, la seva entrada en servei i el corresponent consum de gas, és totalment imprevisible. Per últim, cal tenir una cobertura per a possibles interrupcions de l’aprovisionament de gas. Espanya, amb les sis plantes de recepció de gas natural liquat, rep gas de molts països i aquesta diversificació disminueix el risc d’interrupció del subministrament respecte al subministrament per gasoducte, però el risc no és nul i convé disposar d’un marge de seguretat.
El reglament d’hidrocarburs diu que les comercialitzadores han de contractar una capacitat d’emmagatzematge per cobrir trenta-cinc dies de les seves vendes, i posteriorment es va reduir a vint dies ja que a Espanya no hi ha reserves per cobrir els trenta-cinc dies. Cal tenir en compte que, pel que fa al petroli, la normativa europea exigeix unes reserves estratègiques de noranta dies.
A tot el món hi ha més de sis-cents magatzems de gas i dos-cents cinquanta més estan en construcció.
Els Estats Units d’Amèrica és el país amb més magatzems construïts (uns quatre-cents), seguit de Rússia.
Dos magatzems d’Espanya són antics jaciments de gas: el Serrablo, que està a prop de Jaca, i el Gaviota al mar, a prop de Bermeo. I acaba d’entrar en servei Yela (Guadalajara) amb 1.000 Mm3. Marisma, a Huelva, amb una capacitat de 300 Mm3 està en fase avançada de construcció. El Castor té una capacitat de 1.300 Mm3 i caldrà veure com evolucionarà.
Hi ha dos tipus de magatzems (figura 1a i 1b): en cavitat salina i en roca porosa (antics jaciments de gas i de petroli).
[[{"type":"media","view_mode":"media_large","fid":"4","attributes":{"alt":"","class":"media-image","typeof":"foaf:Image"}}]]
Figura 1a. El shale gas té el mateix origen, composició, característiques i ús que el gas natural convencional. Al gràfic, gas atrapat a la "roca mare" de l'hidrocarbur, i fonts no convencionals de gas.
[[{"type":"media","view_mode":"media_large","fid":"5","attributes":{"alt":"","class":"media-image","typeof":"foaf:Image"}}]]
Figura 1b. Tipus d'emmagatzematge subterranis.
Les de cavitat salina requereixen una estructura de sal d’un mínim de 300 metres d’espessor. S’ha d’injectar aigua per dissoldre la sal i la cavitat obtinguda amb aquesta dissolució és la que posteriorment s’omplirà de gas.
Els jaciments de gas i de petroli, així com els magatzems de gas en roca porosa, no estan en espais buits sinó que són estructures rocoses amb una porositat d’entre 0,02 i 0,05 mil·límetres. L’estructura rocosa ha d’estar envoltada per una capa impermeable que permeti l’estanquitat del jaciment o magatzem. Per sota del gas hi ha aigua que ocupa la porositat de la roca.
Els futurs magatzems de CO2 que seran necessaris en el procés de segrest d’aquest gas, actualment en fase de recerca, seran estructures idèntiques als magatzems de gas natural.
El magatzem de gas Castor
El magatzem de gas Castor s’ubica en una estructura geològica molt complexa i fràgil que li dóna unes característiques peculiars i diferenciades d’altres magatzems de gas. La informació geològica general de l’emplaçament del magatzem subterrani de gas Castor ens ubica en una estructura que es va començar a formar fa uns 20 milions d’anys. Un sistema de falles va produir l’enfonsament progressiu de masses rocoses (del cretaci, juràssic i triàsic) cap a dins del mar, i al mateix temps les fosses generades per aquestes falles s’omplien de nous sediments (miocè i pliocè). El sistema rocós va quedar enfonsat i segellat superficialment per aquests materials més moderns. L’esquema general i simplificat d’aquest sistema de falles i reblerts superficial queda reflectit a la figura 2.
[[{"type":"media","view_mode":"media_large","fid":"6","attributes":{"alt":"","class":"media-image","typeof":"foaf:Image"}}]]
Figura 2. Crisi al projece Castor: una aproximació geològica. Generalitats sobre l'antic jaciment de petroli d'Amposta. Mariano Marzo, Barcelona 31/10/2013
El magatzem subterrani de gas es troba allunyat dels límits de les plaques eurasiàtica i africana, encara que està sotmesa a una deformació lenta i activa. Aquest tipus de zones mostren generalment una baixa sismicitat, que provoca un baix nombre de terratrèmols, amb una intensitat a priori baixa a moderada.
El magatzem subterrani de gas Castor s’emplaça en l’antic jaciment de petroli d’Amposta. La trampa de petroli quedava limitada per un conjunt de falles i paleorelleus antics i segellada superficialment per un gruix considerable de materials recents impermeables (1.000 a 1.500 metres). Aquestes estructures i materials segellaven el dipòsit de petroli i gas de manera natural.
Les falles, que no sempre impedeixen la migració de fluids, també poden actuar com a vies d’escapament. Dins d’un sistema de falles, algunes actuen com a segell i d’altres com a vies d’escapament. De manera natural, l’antic jaciment de petroli d’Amposta era estanc. Però tant l’explotació realitzada fa unes dècades com la injecció realitzada fa uns mesos, pot haver alterat l’estanquitat natural pel fet que l’antic jaciment de petroli està integrat en un sistema de falles que depenen les unes de les altres (unes poden actuar de segell i les altres de vies d’escapament). Per tant, s’ha de verificar l’estanquitat de tota l’estructura del bloc d’Amposta, i no només de l’antic jaciment de petroli.
Tot i que a la zona on s’ubica el magatzem encara hi ha falles actives, el registre històric mostra un baix nombre de terratrèmols. Durant la fase d’injecció de gas es van enregistrar fins a quasi trenta sismes de magnitud inferior a 2. Un cop interrompuda la injecció es va reduir l’activitat sísmica a menys de cinc sismes diaris. Passats vuit dies de l’aturada de les activitats d’injecció, es va incrementar l’activitat fins a cinquanta sismes de magnitud inferior a 2 i sis sismes de magnitud superior a 3, causants de l’alarma ciutadana.
La xarxa sísmica terrestre no és suficient per detectar amb precisió el focus ni la profunditat de l’origen dels microsismes (energia alliberada molt baixa), per la qual cosa no és suficient per conèixer quines parts del sistema de falles del bloc d’Amposta poden haver estat implicades en l’activitat sísmica. En aquest sentit, la Directiva europea d’emmagatzematge de CO2 imposa que cada actuació disposi d’una xarxa sísmica pròpia, tot i que la transposició a la llei d’hidrocarburs encara no s’ha realitzat.
Totes les infraestructures de transport de gas i electricitat han de ser prèviament valorades com a necessàries per la Comissió d’Indústria del Congrés dels Diputats. El cas de Castor està inclòs en la planificació de les infraestructures del sector del gas del període 2008-2016 amb la qualificació d’urgent. Posteriorment, aquests tipus d’infraestructures han d’obtenir la concessió administrativa del Ministeri d’Indústria en què es fixen les condicions tècniques i econòmiques que hauran de complir. En el cas de Castor han estat necessàries quaranta-dues autoritzacions de diversos organismes, la qual cosa sembla que és un rècord mundial.
Es tracta d’inversions molt elevades i amb unes instal·lacions situades entre els 2.000 i els 4.000 metres sota terra, amb el possible risc tècnic que, un cop realitzades, el magatzem no sigui estanc o concorrin determinades circumstàncies que no en permetin la utilització. Amb aquestes perspectives no hi havia empreses disposades a invertir en aquestes instal·lacions i el Govern d’Espanya, per tal d’impulsar-ne la construcció, va garantir la recuperació de la inversió si el magatzem no podia funcionar, prèvia realització de la corresponent auditoria tècnica i econòmica.
En el projecte Castor, les inversions a terra i al mar tenien una previsió de 700 milions d’euros.
Segons l’empresa propietària, fins ara se n’hi ha invertit 1.300 milions i s’arribarà als 1.700 milions d’euros si la instal·lació s’ha de desmantellar. Què passarà amb aquestes inversions si el Castor no entra en servei? Totes les inversions fetes han estat necessàries? Cal eliminar aquests possibles dubtes.
El fet de carregar 1.700 milions d’euros al cost del transport del gas farà augmentar els peatges prop de 0,04 cèntims d’euro/kWh, i, per tant, el preu del gas. Això repercutirà en un increment de prop de l’1,5% el cost de la importació del gas natural a Espanya.
Conclusions
Un magatzem de gas subterrani, en una estructura complexa com és el bloc d’Amposta, és un repte científic, tècnic i social d’envergadura, i el que s’espera tant de les empreses com de les administracions implicades és que estiguin a l’altura del repte, més enllà del compliment estricte dels tràmits administratius. Calen, doncs, estudis de detall i específics per realitzar operacions d’aquesta envergadura, econòmica i tècnica.
I és cert que hi ha hagut problemes i s’ha produït alarma ciutadana, sortosament sense danys personals ni materials. Però sigui quina sigui la decisió que s’hagi de prendre sobre el futur de Castor, la societat no pot caure en demonitzar aquests tipus d’instal·lacions. Que els governs imposin les exigències i els controls que siguin aconsellables, però que no caiguin en el populisme i decideixin prohibir-les. Cal tenir en compte que una ciutat com Berlín té en el seu subsòl un magatzem de gas i que els futurs magatzems de CO2 seran idèntics als de gas natural.
Marc Cabrera, enginyer industrial col·legiat núm. 16359-G, i Josep Isern, enginyer industrial col·legiat núm. 1956.
Foto: Arxiu
