Amb una àmplia trajectòria col·laborant i treballant per a diversos mitjans, com l'Agència Catalana de Notícies (ACN), Visiona Tv o la Ràdio i Televisió d'Andorra (RTVASA), actualment la periodista Elisenda Rosanas (Barcelona, 1982) és coordinadora de continguts de Fulls d'Enginyeria, la revista digital d’Enginyers Industrials de Catalunya. Amb motiu de la presentació del conte La màgia de l'enginyeria, per a incentivar i promocionar les vocacions STEAM, parlem amb ella per saber més sobre com ha estat el procés d'escriure la narració, les seves inspiracions per crear al Roc i la Clara, els protagonistes, i els objectius principals del projecte. El conte ha estat editat per Enginyers Industrials de Catalunya en el marc dels actes de celebració del 160è aniversari. 

Emocionada per la publicació?

Més que emocionada, realment fa molta il·lusió, perquè és un projecte que per mi ha estat totalment nou. No tinc cap conte editat i ara quan el veus ja imprès amb la tapa i tot, fa molt goig i això és molt il·lusionant.

Ens podries introduir una mica el que els nens podran trobar en aquest conte?

Trobaran la història de dos germans, el Roc i la Clara, que són dos nens de vuit i deu anys, i el recorregut que fan per descobrir la professió del seu veí, que els repta a descobrir-ho, amb l'única pista que és una professió màgica. D'aquesta manera coneixen diferents espais i diferents llocs de feina on els enginyers hi són presents.

I quins són aquests espais i àmbits?

A l'hora de gestar el projecte, vam definir què volíem explicar de la professió de l'enginyeria i vam fixar set àmbits que des del col·legi consideren que són més rellevants. Es vol donar importància al sanejament d'aigües, que en un any com aquest encara és més rellevant, l'energia, que no podia faltar-hi, l'enginyeria química, per valorar que és present en molts objectes de la nostra vida, la tecnologia informàtica, com els codis QR que ja són elements molt familiars per als nens i les nenes, la mobilitat, amb l'excusa dels vehicles elèctrics però també els patinets i les bicicletes, que són més propers encara a ells.

També la salut, tenint en compte que tots els nens i nenes saben que són els metges i els professionals sanitaris en general, volem obrir una porta per explicar que darrere de tota la seva feina hi ha la feina també d'enginyers i enginyeres. I, per acabar, el d'enginyeria de l'oci amb en un parc d'atraccions, que també podia ser un parc aquàtic o una altra infraestructura o instal·lació.

D'on sorgeix la idea de fer un conte amb EIC?

El conte és una idea que ja fa temps que plana a la institució perquè dins del Decàleg d'Equitat, que van fer fa uns quatre anys, hi ha un punt que és promocionar les vocacions STEAM entre els nens i nenes. Una de les maneres per assolir això és crear un relat proper a ells que els descobreixi alguna cosa. A més, aquest any l'Associació d'Enginyers Industrials fa 160 anys i ha sigut l'excusa perfecta per tirar endavant el projecte. S'ha gestat d'una manera diferent del que es fa habitualment en un conte. Normalment, sorgeix de la voluntat de fer una història bonica escrita amb gust i il·lustrada amb molta traça, nosaltres volíem explicar tot això i ho hem acabat fent a través d'un conte.

Ens pots parlar una mica sobre el procés creatiu?

Partíem d'uns missatges molt clars, que eren explicar què fan els enginyers i les enginyeres per la societat de manera planera, introduint sobretot elements de la vida quotidiana que demostrin als més petits que el seu benestar i la qualitat de vida que tenim ara, amb molta mesura, depèn d'aquesta tecnologia que hi ha al darrere. 

D'altra banda, també hi havia la necessitat de trencar una mica amb els estereotips que sovint apareixen en els personatges de ficció de pel·lícules i sèries que són enginyers, que acostumen a ser el friqui, el personatge estrany o poc sociable. Per tant, havíem de mostrar uns personatges propers i quotidians. El tercer element és que, evidentment, hi hagués dones.A les vocacions s'han d'incentivar a nens i nenes, però sobretot a nenes perquè n'hi ha menys.

Un cop teníem tot aquest missatge, havíem de construir una història que enganxés als nens, en conseqüència, hi havia d'haver un punt de misteri, un punt que els nens es poguessin sentir representats amb ells, etc. Aquest ha estat una mica el procés, on ens ha ajudat Abacus per la seva experiència en l'edició de llibres infantils, per saber què enganxa, què pot atraure els nens i què no pot atraure.

Quina és la diferència entre crear un conte i el teu treball diari a Fulls d'Enginyeria?

És molt diferent perquè el públic és totalment diferent, encara que l'objectiu sigui el mateix que és divulgar l'enginyeria. Escriure sobre l'actualitat o sobre la realitat, com fem els periodistes habitualment, és molt més fàcil perquè has de construir un article d'acord amb el que t'han dit diferents fons i la teva feina és estructurar-ho i explicar-ho bé. En un conte hi ha molts més factors a tenir en compte i quan no tens l'experiència, com jo, es converteix realment en un repte.

Com ha estat la col·laboració amb la il·lustradora Laia Carrera?

Ha estat una mica en paral·lel. Potser ens hauria agradat fer-la més estreta, però anàvem ajustats de temps. Primer necessitàvem el relat i després ella es va posar a treballar amb les il·lustracions, però hem tingut contacte pràcticament diari en els temps que ella estava més dibuixant, preguntant com volíem que fossin les il·lustracions, què havia d'aparèixer, què no, però sí que és veritat que comptàvem amb una coordinadora que feia d'enllaç.

Hi ha hagut algun moment complicat al llarg del procés?

Segurament no descobreixo res, però en qualsevol projecte els temps són sempre el que t'apreta més i el que acaba portant-te a una situació complicada. Per mi ha estat complicat fer el conte en si. És veritat que ho vaig patir una mica al principi perquè no em sortia, tot i tenir facilitat per escriure. Evidentment, no m'espantaven els caràcters en blanc que m'havien encarregat, sinó que era més una sensació que em feia pensar que no sé si això que estic fent ho sé fer. Al final, ha quedat bonic. 

Ens podries definir, concretament, els principals objectius del conte?

Els objectius del conte són, principalment, explicar l'enginyeria als més petits. Si entres en una classe de tercer de primària i preguntes als nens i nenes què són els metges, què fan els bombers o què ens aporten els arquitectes a la nostra vida, tots tindran una idea, per vaga que sigui, de què són aquestes professions.

En canvi, si els hi preguntes què fa un enginyer o una enginyera, no sé si ho tindran tan clar o si sabran dir alguna cosa concreta. Els dibuixarien amb un casc en unes obres i l'enginyeria és molt més que això i hi ha moltes més feines al darrere que es poden fer.  Explicar-ho és el primer pas perquè els nens se sentin atrets per aquestes professions i s'ha d'explicar també amb la voluntat o amb el propòsit social que hi ha al darrere de qualsevol invent. No és tecnologia per tecnologia, és per millorar-nos la vida.

Què és el que més t'ha inspirat a l'hora de crear el conte?

M'han inspirat els coneixements que he après al llarg dels tres anys que porto treballant a Enginyers Industrials de Catalunya. A l'hora de crear escenes de la vida quotidiana, la meva pròpia vida personal o la meva experiència amb altres famílies. Segur que els meus fills saben o ho han detectat que algunes de les coses que surten són de casa. I finalment, la necessitat de construir un relat amb personatges quotidians. 

Tornaries a repetir l'experiència?

Sí, la tornaria a repetir. A veure si podem fer un segon capítol o una segona aventura del Roc i la Clara, perquè ha estat molt enriquidor. I de fet, hem de dir que això no s'ha acabat amb el conte. El projecte, mentre s'anava gestant, s'ha anat fent gran i avui mateix hem publicat la pàgina web que acompanya el projecte, un espai que vol aglutinar famílies, escoles, biblioteques i més.

L'objectiu és el mateix, divulgar l'enginyeria, ajudar a donar recursos a les aules per treballar els temes que són propis de l'enginyeria i que potser a les escoles no tenen tanta importància i explicar ben bé què fan els enginyers. A les famílies oferim el mateix, experiments, activitats a casa... Tot això és un espai que està en construcció i que serà dinàmic perquè els nens aprenguin què és l'enginyeria i puguin sentir-se atrets.

On el podem trobar?

El conte és un projecte que d'entrada es regala a totes les escoles de Catalunya i a les biblioteques, de manera que totes les famílies podran accedir-hi d'alguna manera. Qui el vulgui comprar, estarà disponible a una vintena de botigues Abacus i a la botiga online. De moment, no sé si això canviarà en un futur o no.

Esperem que vagi a més.

Tant de bo.