Fa més de deu anys que et dediques al desenvolupament de productes en l’àmbit energètic. Què et va motivar a especialitzar-te en combustibles renovables i transició energètica?

Soc enginyera química i doctora en enginyeria química. Sempre he tingut una gran vocació per la recerca, el desenvolupament i la innovació tecnològica. Vaig començar a treballar al Repsol Technology Lab l’any 2011, inicialment a l’àrea de combustibles, que en aquell moment se centrava principalment en combustibles convencionals, i en els darrers anys el pes de la recerca s’ha orientat cap als combustibles renovables.

És un camp molt atractiu perquè la descarbonització és un dels grans reptes de la nostra època. Els combustibles renovables representen una alternativa immediata i complementària a altres opcions, sempre que se n’estudiïn adequadament la producció, la qualitat i l’impacte real en la reducció dels gasos amb efecte d’hivernacle.

Com ha estat la teva experiència liderant projectes de descarbonització a Repsol?

Molt enriquidora, tant a nivell professional com personal. A Repsol tenim l’oportunitat de desenvolupar productes des de la fase de laboratori fins a la seva validació en motors i flotes reals. Aquest procés permet aprendre molt en cada etapa, des de les proves inicials fins a veure com un combustible renovable arriba a comercialitzar-se a les estacions de servei. Participar en tot aquest recorregut i comprovar que el resultat final contribueix a la reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i, per tant, a la lluita contra el canvi climàtic, és molt satisfactori.

En la lluita contra el canvi climàtic, quines solucions immediates i realistes consideres més viables avui dia?

No existeix una “bala de plata”. Hi haurà una combinació de solucions energètiques en funció de cada sector. L’electrificació està avançant en el transport lleuger, però encara presenta limitacions, ja que no tota l’electricitat que es consumeix és d’origen renovable, fet essencial per parlar de descarbonització.

Els combustibles renovables són una alternativa complementària que pot aportar molt, no només en el transport lleuger, sinó també en el transport pesant de llarg recorregut, l’aviació o el marítim, on l’electrificació resulta més complexa. Cada tecnologia tindrà el seu àmbit d’aplicació més adequat segons el cost, la facilitat d’implementació i les preferències dels usuaris.

Què significa exactament el concepte de neutralitat tecnològica i per què és clau per a la transició energètica?

La neutralitat tecnològica implica no apostar per una única solució, sinó avaluar totes les alternatives segons la seva capacitat real de reduir emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. El que és important no és la tecnologia en si, sinó el resultat que s’aconsegueix. Per això necessitem sistemes de certificació auditats i traçables que mesurin de manera fiable les reduccions obtingudes. D’aquesta manera, si una tecnologia permet assolir els objectius de reducció plantejats, hauria de rebre el mateix reconeixement que qualsevol altra.

Com pot l’economia circular accelerar la descarbonització i transformar sectors com el transport?

L’economia circular és essencial, no només en l’àmbit energètic, sinó també en tot el sector europeu de matèries primeres. Si convertim els residus en recursos, reduïm els costos de tractament i, alhora, reforcem la independència energètica. A més, aquest model permet integrar altres sectors com l’agroalimentari o la ramaderia, que poden participar activament en la valorització de residus. És una palanca fonamental per avançar cap a un sistema més sostenible.

Quins han estat els principals reptes a l’hora d’implementar solucions innovadores en projectes sostenibles?

Un dels reptes més importants és transmetre i explicar que aquestes noves solucions són viables i complementàries. Encara existeix un cert desconeixement i manca de visibilitat d’algunes alternatives, cosa que dificulta la seva acceptació. Igualment, és necessari el reconeixement dels combustibles renovables com una alternativa per a la descarbonització, complementària a altres tecnologies que actualment tenen més protagonisme.

També cal un marc regulador clar que en faciliti el desplegament. Sense aquest suport, és complicat avançar amb la rapidesa necessària per complir els objectius europeus d’emissions netes zero el 2050.

Quin paper tenen les polítiques públiques i la regulació a l’hora d’impulsar la transició energètica?

Un paper absolutament fonamental. Les noves tecnologies solen ser menys competitives quan entren al mercat, ja que competeixen amb solucions madures, consolidades i a gran escala. Per això és clau que rebin suport regulador i institucional que permeti escalar-les. Només així podran consolidar-se, ser competitives i contribuir a un mercat energètic diversificat i sostenible.

Com imagines l’evolució del mercat de combustibles renovables en els pròxims 5-10 anys?

El marc europeu marca una direcció clara. La Directiva Europea d’Energies Renovables estableix obligacions d’incorporació de biocombustibles avançats i sintètics produïts a partir de residus o d’electricitat renovable. Aquestes exigències asseguren que el mercat dels combustibles renovables continuarà creixent en tots els sectors: carretera, aviació i transport marítim. Per tant, ens trobem davant d’un mercat en expansió i amb un gran potencial de desenvolupament.

En un sector tan competitiu, com es fomenta la col·laboració entre enginyers, investigadors i empreses?

El compromís empresarial amb la sostenibilitat està afavorint una col·laboració cada vegada més gran. A Repsol, per exemple, hem treballat en projectes pilot amb empreses de transport com Alsa, Sesé o OCC, juntament amb universitats com la Politècnica de Madrid o la de Castella-la Manxa. Aquests projectes mostren la importància d’unir productors, usuaris i centres de recerca per garantir resultats sòlids i transparents. La col·laboració és clau per accelerar la innovació i validar noves tecnologies.

Fins a quin punt la digitalització i la intel·ligència artificial poden optimitzar el desenvolupament de combustibles de baixes emissions?

Avui són eines imprescindibles. La simulació digital permet predir propietats dels combustibles i reduir el nombre de proves en laboratori, estalviant temps i recursos. Al Repsol Technology Lab comptem amb eines de robòtica i digitalització que acceleren els processos i eviten tasques repetitives de poc valor afegit. Així, els tècnics poden dedicar més temps a la formulació, a l’anàlisi de dades i a tasques de major impacte. La digitalització i la intel·ligència artificial no són el futur: ja formen part del present en el desenvolupament de combustibles renovables.