Cada any a Catalunya uns 200 joves surten de la universitat com a enginyeres biomèdics. És un grau relativament nou, ja que no es va implantar fins al 2009 a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i el 2010 a la Universitat de Barcelona i ara ja s’ofereix també a la Universitat Pompeu Fabra, a la Rovira i Virgili i a la Universitat de Girona. Actualment, són graus amb notes de tall força altes, per sobre del 12, i que fins al moment han gaudit d’una molt bona taxa d’inserció laboral en un sector, el sanitari, que ha anat ampliant i multiplicant la necessitat d’aquests perfils més enllà de les infraestructures dels hospitals i centre sanitaris que històricament han estat ocupats per enginyers industrials i de l’electromedicina.
“És una carrera polivalent que compta amb moltes sortides”, assegura l’enginyer Marc Sales, membre de la Comissió d’Enginyeria de la Salut del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, “però els acabats de titular no sempre saben les opcions que tenen”. Per aquest motiu, havent detectat aquesta mancança, des de la Demarcació de Girona del Col·legi s’organitza la sessió Camins Biomèdics per connectar els joves enginyers biomèdics amb el sector per tal que puguin comprovar la diversitat de portes obertes que tenen en acabar els estudis. Sales, des de la seva experiència, veu el mercat consolidat i amb una competència més gran, i defensa la millor manera de trobar feina és, sens dubte, “especialitzar-se per ocupar nous rols dins la indústria”.
Hipra és una de les empreses més representatives del sector a les comarques gironines. Com a director de l’àrea de Salut Digital de la companyia, Sergi Bosch ha vist que des que Enginyeria Biomèdica s’ofereix a Girona, han augmentat els enginyers d’aquesta especialitat. Alguns han passat abans per una estada de pràctiques i de fet, el 90% dels dotze estudiants d’enginyeria en pràctiques que han passat per Hipra des de 2022 eren d’Enginyeria Biomèdica.
Amb aquesta perspectiva, Bosch pot dir que el grau els aporta “amplitud de coneixement” i, sobretot, un enfocament mèdic que valora molt positivament. Coincideix amb Sales que el perfil és polivalent, però que això és, alhora, un problema i un avantatge. “Que toquin una mica de tot els dona una visió per entendre una empresa com Hipra, però alhora, necessiten especialitzar-se”, reconeix Bosc. Creu que les pràctiques són molt profitoses perquè comencin a veure cap on volen enfocar-se, ja que quan acaben els estudis no ho tenen clar, i després reforçar-ho amb un màster. A banda, la mateixa empresa aposta per itineraris formatius per aconseguir aquest coneixement més específic.
Això també passa a la farmacèutica ESTEVE, que impulsa un màster en Formació Permanent en Desenvolupament i Producció d’Ingredients Farmacèutics Actius, conjuntament amb la Universitat de Girona que ofereix nou mesos de pràctiques dins la planta, completament finançat. “És una porta d’entrada per a joves que volen conèixer el sector dels principis actius farmacèutics”, apunta la directora de planta d’ESTEVE Dolors Rafart.
A la planta de Celrà hi conviuen diversos perfils tècnics: enginyers químics, industrials, elèctrics i mecànics. Tot i això, només dues persones tenen formació específica en enginyeria biomèdica. “És una carrera relativament nova i encara poc coneguda. Costa que els candidats vegin que poden aplicar-hi els seus coneixements”, explica Rafart. Igual que Bosch, Rafart veu que el grau en Enginyeria Biomèdica dona als graduats “una pinzellada” de disciplines diverses i, de retruc, una gran capacitat d’adaptació, unes competències que també es veuen des del sector públic.
També ho veu així Gustau Zariquiey-Esteva, cap de Qualitat, Processos i Experiència de Pacient a l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), que defensa que els biomèdics tenen “una ment oberta i analítica, i això els permet abordar problemes des de perspectives diferents”. Tot i això, la incorporació d’enginyers biomèdics a la sanitat pública és més lenta. A l’Hospital Trueta només n'hi ha un, per exemple. “El fre principal no és la manca de perfils, sinó el pressupost”, matisa Zariquiey-Esteva. En el context hospitalari, les pràctiques curriculars també són la passarel·la habitual. “A la UdG hi ha molts estudiants que fan pràctiques a l’hospital. Un cop finalitzen els estudis, els incorporem sovint a través de convocatòries júniors”, explica Zariquiey-Esteva. Per a posicions més tècniques, sí que es valoren especialitzacions en data science o intel·ligència artificial.
Demanda, retorn social i transversalitat
Globalment, la demanda és creixent i, en part, pel retorn social d’aquests llocs de treball. “Tots els nostres productes van destinats a pacients”, apunta Dolors Rafart… “A les consultories especialitzades en salut, els biomèdics són peces clau. Tothom els està buscant”, afirma contundent Zariquiey-Esteva. Els enginyers biomèdics que entren a Hipra ho fan a l’àrea de robòtica, d’IT, d’R+D o fins i tot d’anàlisi de dades, llocs de feina tan diferents com les tasques que poden desenvolupar. A ESTEVE, participen en l’automatització de processos químics, el tractament de dades de producció i l’anàlisi predictiva. “Ens ajuden a fer més segur el procés i a reduir les entrades manuals d’operador”, destaca Dolors Rafart.
A l’àmbit hospitalari, el ventall funcional encara s’eixampla més. “Poden treballar en electromedicina, però també en visualització de dades, millora de processos o optimització d’espais. Fan dashboards, analitzen activitats clíniques o plantegen problemes que el personal assistencial no identifica amb la mateixa mirada”, defensa Zariquiey-Esteva.
Potser aquesta diversitat complica que els futurs enginyers biomèdics visualitzin el seu futur laboral i per això, Zariquiey-Esteva recomana veure casos d’èxit reals. “Que vagin a hospitals com Bellvitge o Sant Joan de Déu i vegin què fan els biomèdics. O que coneguin les consultories de processos, on aquest perfil és cada vegada més imprescindible”, conclou.
Tot plegat mostra que l’enginyeria biomèdica ja no és un camí alternatiu, sinó una via consolidada que obre múltiples oportunitats en un sector que busca millorar la salut de les persones a través de la ciència, la tecnologia i la gestió.
