La missió Hypatia III marcarà un nou fita en la recerca espacial anàloga: serà la primera missió integrada exclusivament per dones científiques a la Flashline Mars Arctic Research Station (fMARS), situada a l’illa Devon, a l’arxipèlag àrtic canadenc. La tripulació, seleccionada per la Mars Society, iniciarà l’expedició a l’estiu del 2027 en un dels entorns més remots i extrems del planeta. Les tripulants de la missió han fet presentació oficial al CosmoCaixa.
Hypatia III suposa una evolució clara respecte a les dues missions anteriors, desenvolupades al desert de Utah, ja que trasllada la simulació marciana a un desert polar, amb condicions molt més exigents. En aquest sentit, l’associació fa un pas endavant tant en complexitat com en ambició científica. “Hypatia Mars és una organització liderada per dones que el que volem és impulsar la recerca espacial, però no només fer recerca, sinó divulgar aquesta recerca al públic en general i crear vocacions en nenes i joves”, ha explicat Estel Blay, comandant d’Hypatia III, durant la presentació de la missió.
A més de ser la primera missió femenina a l’fMARS, Hypatia III també serà la primera amb una presència destacada de tripulants catalanes, bona part de les quals desenvolupen la seva recerca en centres de referència del país. “És molt important per nosaltres que aquesta sigui la primera tripulació amb dones catalanes i espanyoles treballant en una estació àrtica d’aquest nivell”, ha remarcat Laura González, oficial executiva de la missió.
La Flashline Mars Arctic Research Station, situada a l’illa Devon, considerada l’illa deshabitada més gran del món, només acull fins a tres missions cada estiu. L’aïllament extrem, el fred sever, la neu i el gel transformen completament la logística, la gestió de les sortides extravehiculars i el rendiment humà. “L’hospital més proper és a quatre hores d’avió, i això només si l’avió pot arribar. Aquest nivell d’aïllament afegeix una complexitat molt gran a la missió”, ha subratllat Blay.
Durant dues setmanes de confinament, la tripulació desenvoluparà projectes de recerca científica i tecnològica vinculats tant a l’exploració espacial com a reptes reals del planeta Terra. Entre d’altres, es monitorarà el permafrost i l’estabilitat del terreny mitjançant dades de satèl·lit. “Utilitzarem dades de teledetecció per estudiar la deformació del permafrost i avaluar l’estabilitat del terreny en entorns extrems”, ha explicat Qi Gao, enginyera de teledetecció per satèl·lit.
Un altre dels eixos de la missió serà l’estudi del cos humà en situacions de confinament i estrès prolongat. “Analitzarem com reaccionen els cossos humans a condicions extremes i, en particular, com influeix el cicle hormonal en una tripulació formada només per dones”, ha assenyalat Lucía Matamoros, científica especialitzada en bioenginyeria.
També s’investigaran els efectes de la microgravetat i del canvi en la distribució de fluids corporals. “A Mart només hi ha un 38% de la gravetat terrestre. Estudiar com aquest canvi de fluids sota efectes reduïts de la gravetat afecta el cos humà”, ha explicat Carlota Keimer, enginyera mecànica i aeroespacial.
La dimensió humana i comunicativa també tindrà un paper central. La missió comptarà amb una periodista i artista en residència. “El projecte que faré és un còmic en què, en un futur distòpic, uns animals s’han de moure de la Terra cap a Mart i viure en primera persona l’experiència d’aquest nou planeta”, ha explicat Roser Bastida, periodista i artista en residència de la missió.
Des del punt de vista mèdic i biològic, Hypatia III estudiarà com l’aïllament accelera l’envelliment cel·lular. “Analitzarem com l’estrès ambiental i social pot accelerar l’envelliment cel·lular”, ha detallat Maria Lastra, doctora en biologia cel·lular.
Més enllà de la recerca, Hypatia Mars manté un fort compromís amb la divulgació i la creació de referents femenins en ciència. “Si tanques els ulls i imagines un astronauta, sovint tens una imatge molt concreta. Jo vull ajudar a canviar això”, ha afirmat Anna Sabaté, doctora en Física Aplicada.
En la mateixa línia, la comandant de la missió ha volgut enviar un missatge clar a les generacions més joves: “Que el teu somni no sigui una barrera per ser una nena. No cal que tothom sigui científica, però ningú hauria de renunciar al seu somni pel fet de ser dona”, ha conclòs Estel Blay.
Amb un any i mig de preparació per davant, Hypatia III es consolida com un projecte pioner que situa la recerca feta per dones al centre de l’exploració espacial anàloga i reforça el paper de Catalunya en la ciència i la tecnologia d’avantguarda.
