Els drons, o sistemes d’aeronaus no tripulades, s’han convertit en eines essencials en sectors tan diversos com l’agricultura, la seguretat, la inspecció industrial, el medi ambient o l’urbanisme. Tanmateix, el seu ús també comporta reptes jurídics i tecnològics que cal afrontar amb una regulació clara i actualitzada.
En el marc de la sessió Introducció a la legislació de drons i a les aplicacions de la imatge satel·litària organitzada per la comissió de mobilitat del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, l’advocat Jordi Sandalinas, expert en dret espacial i pilot de drons, ha exposat els fonaments normatius que configuren l’ús dels drons tant a escala estatal com europea. A continuació, recollim els cinc punts clau que defineixen la legislació actual en aquest àmbit.
1. El Reial decret 517/2024: nou marc legal estatal
Aquest Reial decret ha substituït el ja obsolet RD 1036/2017, que prohibia explícitament els vols autònoms. El nou text desenvolupa el règim jurídic aplicable als UAS a Espanya i harmonitza la normativa amb els estàndards de seguretat aèria de la Unió Europea.
El decret regula:
- L’ús civil de drons.
- L’importació de productes aeronàutics.
- La seguretat dels productes i la seva conformitat tècnica.
- Les operacions de demostració, salvament (SAR) i lluita contra incendis.
- La navegabilitat, la matriculació i les llicències aeronàutiques específiques.
- La compatibilitat electromagnètica d’equips electrònics i elèctrics
- La notificació de successos de l’aviació civil
Tot i això, el text ofereix escassa referència a la imatge com a objecte jurídic, centrant-se principalment en les operacions i el compliment tècnic.
2. Reglaments europeus 945/2019 i 947/2019: disseny i operació
Els dos reglaments europeus constitueixen l’arquitectura jurídica bàsica per als drons dins la UE:
- Reglament 945/2019: estableix els requisits de disseny, fabricació i identificació remota, així com la certificació i la lliure circulació dels UAS. S’hi introdueixen principis de safety-by-design i compliance-by-design.
- Reglament 947/2019: regula els operadors, pilots remots i organitzacions, defineix les categories operatives (open, specific, certified) i fixa criteris de formació, responsabilitats i competències.
Aquest últim text posa el focus en les dades generades pels drons, però no fa cap referència específica a la imatge com a entitat jurídica protegida.
3. Intel·ligència artificial i regulació de riscos: l’impacte de l’EU AI Act
Amb l’arribada dels sistemes d’intel·ligència artificial (IA) en els drons, sorgeix una nova dimensió legal. Si bé la regulació europea sobre UAS (reglaments 945 i 947) no fa referència directa a la IA, el nou Reglament (UE) 2024/1689 sobre la IA classifica l’ús de la IA en l’àmbit de l’aviació i els drons com a “alt risc”. Això implica obligacions pre-mercat estrictes:
- Sistemes de mitigació de riscos
- Supervisió humana
- Transparència del sistema i traçabilitat dels resultats
- Ciberseguretat i robustesa tècnica
Aquestes exigències afecten especialment les operacions autònomes i la capacitat dels drons per prendre decisions sense intervenció humana.
4. Imatge i dada: intangibles amb valor jurídic
La imatge captada per drons o satèl·lits es considera un actiu intangible, amb aplicació probatòria en procediments civils, penals i administratius. Aquestes dades poden tenir un paper clau com a evidència en judicis, auditories o valoracions tècniques sempre que estiguin degudament validades com a prova pericial o documental en el marc judicial corresponent.
Els drets connexos associats a la imatge inclouen:
- Propietat intel·lectual (copyright, bases de dades).
- Protecció de dades personals (RGPD).
- Dret a la intimitat i a l’honor.
- Llicències d’ús (EULA i contractes de distribució).
- Valor com a prova documental en litigis o denúncies internacionals (ex. crims ambientals o guerra).
5. Coordinació internacional i sobirania jurídica
La legislació de drons s’ha hagut d’adaptar a una realitat en què les operacions poden traspassar fronteres. Per això, cal:
- Comunicar els vols a les autoritats aèries nacionals corresponents (com AESA o ENAIRE).
- La jurisdicció i responsabilitat del llançament de satèl·lits està regulada pel Tractat de l’Espai Exterior (1967), que atribueix als estats signataris la responsabilitat sobre qualsevol objecte llançat des del seu territori o sota la seva autoritat.
- La distinció entre dret aeronàutic i dret espacial és clau, especialment quan les dades són captades des de fora del territori nacional.
Els drons ja no són simples aparells de vol remot: són plataformes de captura de dades i imatges amb alta capacitat d’anàlisi, vinculades a tecnologies disruptives com la intel·ligència artificial i el remote sensing. Per això, disposar d’un marc legal clar i adaptat als nous riscos és fonamental per a un desenvolupament segur, ètic i responsable del sector.
