‘’Una oportunitat per afavorir un desenvolupament industrial, econòmic i sostenible del territori’’. Així defineixen els col·legis d’Enginyers Agrònoms, de Camins, Canals i Ports, Industrials, d'Enginyeria en Informàtica i l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicacions el desplegament de les energies renovables en el manifest ‘Territori i transició energètica’ publicat aquest dimecres. Els cinc col·legis professionals demanen l’impuls de ‘’projectes que aportin generació elèctrica de km0 que beneficiïn l’activitat econòmica territorial’’ i defensen que cal treballar per un ‘’just equilibri’’ entre l’interès general de transformació del model energètic i els interessos particulars. Demanen, però, reforçar un canvi de visió que fomenti els projectes, tant individuals com col·lectius, d’activitat energètica distribuïda al territori, i que facin compatibles els projectes agrícoles, pesquers i industrials amb la generació renovable.
“Les vinyes eòliques, els cellers o les indústries neutres en carboni han de servir d’exemple perquè la generació renovable i fotovoltaica sigui entesa com a activitat necessària en una nova visió de progrés per al nostre país”, asseguren els enginyers. I afegeixen que fal fer-les compatibles amb l’ús dels bons sòls agraris per a la producció d’aliments.
Per als enginyers, el “Decret-Llei 16/19 de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables” -que va ser aprovat al Parlament amb una amplíssima majoria favorable- on es considera la generació elèctrica renovable una activitat d’utilitat pública, és un instrument necessari, però no suficient. “Cal una major agilització dels tràmits” si no es volen perdre projectes ja en marxa, reclamen els enginyers
Procés de descarbonització
Després de constatar que l’energia elèctrica descarbonitzada i l’electrificació d’alguns serveis és un element clau per a l’etapa de la transició energètica fins al 2030, defensen que “el procés de descarbonització ha de ser compatible amb la suficiència del subministrament i el manteniment de la competitivitat de la nostra indústria i els serveis”.
“El repte central recaurà en implantar els canvis necessaris dels sectors industrials i el transport”, conclouen els enginyers, que preveuen que “caldrà molta investigació i grans inversions industrials per assolir el 2050 els canvis necessaris”.
El desequilibri territorial, a debat
Precisament, la situació de l’energia renovable al territori va ser motiu de debat, aquest dilluns, en una jornada a la Demarcació de Girona d’Enginyers Industrials de Catalunya. El president del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya a Girona, Jaume Masgrau, va moderar una taula rodona amb Jaume Morrón, gerent de la patronal eòlica Eoliccat, Raúl Domínguez, portaveu de la Institució Alt Empordanesa per a la Defensa i Estudi de la Natura (IAEDEN) , Anna Barnadas, diputada delegada de Medi Ambient, i Francesc Vidal, cap d’àrea d’Energies Renovables i Internacional de l’Institut Català d’Energia (ICAEN).
Amb els objectius d’implantació de les renovables pel 2030 sobre la taula, Vidal va reconèixer que Catalunya ‘’no ha fet els deures’’ i va assenyalar la necessitat actual de ‘’córrer més que els altres’’. Barnadas, en canvi, va defensar ‘’parar i pensar’’ i va apuntar que prioritzant accions en entorns metropolitans, la solidaritat de la resta del territori ‘’naixerà sola’’. Morró, per contra, va denunciar la lentitud de l’administració en l’aprovació dels projectes presentats, mentre que Domínguez va defensar la moratòria.
Masgrau, per la seva banda, va defensar que hi ha ‘’més consens del que podria semblar’’ i va demanar ser ‘’solidari’’ territorialment però alhora, fer una ‘’bona planificació’’ que faci compatible les plantes energètiques amb la preservació ambiental.
