En el context actual, marcat per la rapidesa del canvi tecnològic i l’alta especialització dels sectors, cada vegada es fan més evidents les exigències d’un mercat laboral en constant evolució. Aquest any, presidint el Fòrum Industrial de l'EPS de la Universitat de Girona, ens hem vist una realitat amarga: les empreses no només busquen coneixements, busquen perfils capaços d’adaptar-se ràpidament, amb coneixements concrets, sinó també amb una gran capacitat d’aprenentatge continu, i enlloc ens preparen per això. I és aquí on molts estudiants ens fem la mateixa pregunta:
Quins coneixements seran realment útils? Quines habilitats marcaran la diferència?
Siguem sincers: la universitat, per si sola, no garanteix res. És una base, sí, però una base que pot quedar ràpidament obsoleta si no es construeix alguna cosa al damunt. I és precisament en aquest punt on iniciatives com el Fòrum Industrial prenen un valor.
El Fòrum no és només una fira. És, en certa manera, un petit xoc de realitat. És el moment en què deixes de parlar de “futur” en abstracte i comences a posar-hi cares, noms i oportunitats concretes. Però, sobretot, és una demostració que des de l’Escola Politècnica Superior (EPS) es poden fer coses grans. I potser no ho diem prou.
Tanmateix, el Fòrum també és una eina de reivindicació territorial. Posa en valor el teixit industrial de les comarques gironines, demostrant que no cal marxar a grans nuclis urbans per desenvolupar una carrera professional sòlida i estimulant. El que fa especial l’EPS no és només el que s’hi ensenya, sinó el que s’hi viu. La proximitat amb professorat, la facilitat per implicar-se en projectes, la possibilitat real de fer coses (i no només estudiar-les) crea un ecosistema que, si saps aprofitar, és molt potent.
Què diferencia, doncs, els estudiants universitaris avui en dia?
Probablement, la capacitat d’anar més enllà del guió. Formar-se ja no és només aprovar, sinó buscar activament aquelles experiències que et posen a prova. I en això, els projectes transversals impulsats pels mateixos estudiants tenen un paper clau. A la UdG, aquests projectes no són una excepció, són part del dia a dia. Aquí és on realment poses en joc el que saps, i sobretot, el que no saps. On t’equivoques, ajustes, tornes a intentar-ho. I aquest procés acaba sent el més enriquidor de l’etapa universitària.
"La universitat és, o hauria de ser, un espai per equivocar-se. I no tots els entorns ho permeten amb la mateixa facilitat"
També cal dir-ho: la universitat és, o hauria de ser, un espai per equivocar-se. I no tots els entorns ho permeten amb la mateixa facilitat. A Girona, hi ha la sensació que tens marge. Que pots provar coses sense que cada error sigui el definitiu. I això, en un moment ple d’incerteses i capacitat per créixer, és important. Aquest conjunt d’experiències acaba configurant un perfil molt més complet del que qualsevol expedient acadèmic pot reflectir. No només aprens enginyeria; aprens a treballar amb altres, a gestionar frustracions, a prendre decisions. I, potser el més important, comences a entendre cap a on vols anar o, com a mínim, cap a on no vols anar.
Per tot això, potser cal començar a canviar el relat. L’EPS no és només un lloc on estudiar, sinó també un entorn on poden sorgir oportunitats interessants si s’hi participa activament. Potser no sempre és evident des de fora, però, des de dins, es veu un lloc on sempre hi ha la porta oberta a nous projectes i on es dona suport a l’emprenedoria.
