Transició energètica, descarbonització, subhastes, autoconsum, energies renovables, hidrogen verd, hidrogen blau, bateries, eficiència energètiques... El sector de l'energia té molts conceptes nous sobre la taula per poder culminar els objectius marcats principalment en el PNIEC però també a escala europea. La transformació és inevitable però la missió és tan àmplia que pot generar desajustos entre totes les peces que s'han de tocar. En el marc del Dia Mundial de l'Energia, val la pena recordar que els reptes que té el sector també generen preocupacions per totes les seves conseqüències més enllà dels objectius marcats. La comissió d'Energia d'Enginyers Industrials de Catalunya, té sobre la taula un seguit de preocupacions que envolten tots els canvis que s'han d'impulsar per assolir l'anhelada transició energètica.
Així, els enginyers i enginyeres de la comissió creuen que s'han de tenir en compte tots els passos entremitjos que han de jugar el gas natural, els biocombustibles, la biomassa o fins i tot, en un futur no molt llunyà, l'H2 verd, per no caure en l'error d'una transició energètica ''poc realista''. Recorden que la indústria va créixer amb el carbó i a màquina de vapor i que va passar a ser depenent dels hidrocarburs i del gas natural durant el segle XX. Per això, creuen que cal que es disposi d'un pla i del suport necessari per fer la transició cap a alternatives energètiques no contaminants ''sense posar en risc la seva competitivitat''.
En qüestions d'eficiència energètica, la comissió d'Energia lamenta que pugui tenir un paper menor en tots els plans de la transició. Consideren que la competitivitat de la indústria i l'economia ''no es pot fonamentar'' en el malbaratament energètic'' i per això consideren que no es pot deixar per més enllà el 2030, l'esforç que requereix transformar els processos industrials cap a sistemes més ''innovadors i eficients''. En aquesta línia, president de la comissió, Josep Maria Montagut, creu que s'ha de potenciar l'estímul de l'autoconsum industrial com una eina més per lluitar contra la volatilitat dels preus de l'energia que ''comprometen'' la competitivitat de la indústria.
També consideren que, de cara al ciutadà, cal fer pedagogia i explicar que la transició energètica no té un cost zero malgrat que el vent o el sol siguin matèries primeres a l'abast de tothom. Aposten per ''quantificar'' els costos dels nous sistemes energètics que s'hauran de construir garantint la seguretat i la competitivitat.
En matèria econòmica, el veu amb preocupació la gestió del sistema energètic, amb objectius plans d'inversió com els que figuren al PNIEC i que ''volen anar més enllà'' de la descarbonització, amb uns plans de tancament de les Centrals Nuclears abans de la caducitat dels permisos d'explotació que comprometen inversions milionàries ''molt arriscades'' en temps de crisi com l'actual.
Per Montagut també cal revisar el finançament de la distribució energètica per tal de garantir la qualitat del servei i la modernització, l'automatització i la digitalització de la gestió. Des de la comissió d'Energia consideren que no és ''ni eficaç ni lògic'' que el control de la gestió de les xarxes no sigui territorial i creuen que l'actual delimitació de competències, separant retribució i control tampoc ho és, com es posa de manifest quan hi ha inclemències meteorològiques, o quan les empreses demanen ampliacions dels seus subministraments energètics.
Montagut també situa les xarxes tancades i compartides com eines complementàries per fer arribar la transició energètica a tot el territori i aposta per impulsar el potencial de Catalunya amb el bombeig, com a font d'emmagatzematge 'amb viabilitat totalment contrastada'' per ajudar a definir el paper de l'emmagatzematge com a nou sector d'activitat econòmica en el ''nou esquema'' de la transició energètica.
