La situació del parc d’habitatges a Catalunya requereix una adaptació, en alguns casos urgent, a nous models més sostenibles. Ja no es tracta només de rehabilitar per tal de perllongar la vida útil d’aquests immobles, sinó també de fer-los més eficients des de diversos punts de vista. I potser en aquest context de canvi climàtic pren més importància la millora energètica en aquestes rehabilitacions. Parlem de convertir els habitatges en els veritables refugis climàtics, fent-los a la vegada sostenibles.
En la rehabilitació i millora energètica dels edificis i amb la finalitat d’actuar en una rehabilitació sostenible, els experts detecten que s’hauria d’actuar en els set eixos:
- L’edifici com a consumidor d’energia. Millora i per tant optimització de la demanda energètica. En aquesta línia s’ha treballat considerant l’actuació en els tancaments, obertures practicables i millora de la protecció contra la insolació. Cal actuar sobre l’edifici construït.
- La millora de les instal·lacions de tot tipus per adaptar-les a les tecnologies actuals per tal de guanyar en eficiència i allargar-les la vida útil. Incloem ací l’estudi de tot tipus d’aparells consumidors d’energia.
- L’edifici com a possible generador d’energies verdes utilitzant les tecnologies disponibles amb especial atenció a l’adequació a l’edifici existent.
- Industrialització en rehabilitació. Prefabricació i construcció en taller. Aplicació a la rehabilitació i millora dels edificis existents, aportant estalvis energètics en la fase de construcció. S’ha de tenir en compte que la indústria de la construcció es una de les que més emissions genera.
- Economia circular en rehabilitació. Residus. Reaprofitament d’elements. I la seva valoració en la fase dels projectes. El 40% del consum global de recursos és de la construcció, per tant s’ha d’apostar per la inclusió d’elements reciclats o valoritzats en qualsevol fase d’un projecte de rehabilitació.
- Estimació en rehabilitació de la petjada de carboni en productes i sistemes utilitzats. Procediments d’avaluació i certificació. S’ha de poder quantificar el cost mediambiental en qualsevol procés de rehabilitació.
- Obtenció de recursos econòmics per tal de poder abordar les rehabilitacions. Peritar i avaluar el cost energètic de la millora proposada es vital a l’hora obtenir finançaments o ajudes com les Next Generation.
En aquests set eixos, la tasca dels enginyers industrials és gran i molts poden aportar-hi ja experiència, en el sector de la construcció o en trajectòries en la indústria complementària. Per aquest motiu, Enginyers Industrials de Catalunya ha reimpulsat recentment la Comissió de Construcció, Urbanisme i Infraestructures i, en el sí d’aquesta Comissió, ha organitzat un Grup de Treball de Rehabilitació Sostenible. Àngel Ortega, vicepresident de la Comissió i president d’aquest grup de treball, creu que els enginyers industrials han de fer “un pas endavant per ser actors principals en la rehabilitació tal i com s’ha d’entendre actualment”. Per Ortega, els enginyers industrials poden aportar-hi “know how” i amb relació amb d’altres professionals “poden obrir el camí de col·laboració iniciant aquest treball des del àmbit que els és propi”.
Des del Grup de Treball aposten, doncs, per una rehabilitació i millora (energètica) dels edificis amb una visió holística. Consideren l’edifici com un conjunt interrelacionat amb diverses tecnologies, inesperables en el seu funcionament, i defugint visions parcials i gestions parcials, i independents. Així, Josep Gassiot, membre del grup afegeix que les gestions de les ITE’s i dels CEE segueixen “camins paral·lels però en la nostra opinió haurien d’estar integrades”.
I les prioritats?
Dels set eixos que s’han tingut en compte, la prioritat d’actuació que des d’Enginyers Industrials de Catalunya s’haurien de portar a terme seria:
- Estudi de les instal·lacions en les obres de rehabilitació i millora dels edificis existents.
- Introducció de les energies renovables en els edificis existents.
- Petjada de carboni. Avaluació de productes i sistemes utilitzats en rehabilitació
- La industrialització en l’activitat de rehabilitació.
- Agent rehabilitador com a professional que pot dissenyar i calcular l’eficiència energètica guanyada en les rehabilitacions projectades.
Ortega explica que en la metodologia de treball estimen que s’haurà de començar a segmentant els objectius considerant els “productes” a tenir en compte (activitats), la naturalesa dels edificis (habitatges, equipaments o altres), la seva funcionalitat i la propietat i/o promotor de la rehabilitació. Gassiot també defensa que cal intentar aconseguir la participació dels professionals amb experiència en construcció (sobretot en edificació) que tenen un pes considerable en empreses constructores.
