Els valors climàtics com a aliats per a la recuperació

Una de les conseqüències que pot tenir la crisi econòmica derivada del covid-19 en termes europeus és l'alentiment de la consecució dels objectius en reducció d'emissions i en la implantació de l'agenda verda en prioritzar la recuperació econòmica per sobre de la transició ecològica. És un temor que ha reconegut aquest dijous el cap de l'Oficina del Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya, Salvador Samitier, en una conferència organitzada per la comissió de Canvi Climàtic dels Enginyers Industrials de Catalunya.

Samitier admet que els fa ''por'' que la recuperació econòmica es faci sense tenir en compte els valors climàtics, com es va fer després de la crisi financera del 2008 per prioritzar ''sortir-ne com puguem''. Des de l'Oficina però, defensen que la recuperació hauria d'introduir ''criteris ambientals'' i ''específicament climàtics'' i només en els casos que per qüestió d'urgència ''no quedi més remei'', ajudar als sectors intensius amb l'ús de combustibles fòssils.  Samitier defensa però que aquests ajuts han de ser ''amb condicions'' perquè creu que s'hi s'aboquen diners a aquestes companyies ''serà impossible arribar als objectius del 2050''.

En la mateixa conferència, a través de la plataforma Zoom, Samitier va defensar que comencen a haver-hi estudis i treballs que indiquen que en qüestions de creació de llocs de treball, el sector de les energies renovables és ''molt més interessant'' que el sector dels combustibles fòssils, que crearan  menys llocs de treball. Per això, creu que s'han de valorar els factors climàtics com ''aliats'' per a la sortida de la crisi.

molí de vent

De la llei contra el canvi climàtic catalana i Europa

Samitier ha repassat també els 56 articles que conformen la Llei 16/2017, un text que marca alguns objectius numèrics en quant a emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH) i fixa el repte de la ''neutralitat'' el 2050. Samitier ha valorat també la  proposta de Llei del Clima europea que assumeix objectius similars als ja establerts a Catalunya pel 2050 però que en canvi són més ''ambiciosos'' el 2030, on la reducció fixada del 40% es podria ampliar al 50 o 55%. Considera que els objectius europeus estan ''bastant alineats'' amb el marc català però considera que és una mica ''tova'' pel que fa als mecanismes que han de permetre arribar en aquesta neutralitat a tots els països, alguns dels quals no tenen aquests objectiu marcat. Samitier creu que no hi ha ''component territorial'' en aquest text.

La declaració d'emergència

La llei catalana és anterior a la declaració d'emergència climàtica que el Govern va impulsar l'any passat en considerar l'emergència es va declarar perquè l'amenaça, diu Samitier, ''és clara i està científicament establerta''. Es considera també que la situació s'ha accelerat i va ''per davant'' de les predicions i projeccions que es feien deu anys enrere pel que fa als increments de temperatura, per exemple, o altres impactes. També es va valorar que les conseqüències fossin dolentes si no s'actuava pel conjunt de la societat i l'economia. Es considera que per fer-hi front, es requereix una mobilització de recursos extraordinària que han de permetre canviar ''aspectes substancials'' del sistema i no només fer-hi ''ajustaments''. Per Samitier, cal un canvi profund de processos polítics i d'economia de mercat.