“Em sento orgullós de la feina feta amb molts col·laboradors i del país tan rellevant que tenim”

La Diada de l’Enginyer d’enguany ha distingit amb el Premi Trajectòria Professional a Joan Amorós i Pla. Exdirectiu de Nissan Motor Ibérica, un cop jubilat, va crear FERRMED, una associació de transport de mercaderies per tren a Europa a través del corredor mediterrani amb ample de via europeu, que ha jugat un paper determinant a Brussel·les. Aquest enginyer industrial té també una àmplia trajectòria com a activista cultural. Ha estat president de diverses associacions culturals i empresarials catalanes com l’Acció Escolar del Congrés de Cultura Catalana, el Cercle d’Agermanament Occitano-Català (CAOC) i encara ho és de l’R+D+4i, Business EUMED i de la Fundació Occitano-Catalana.

Sí, he rebut aquest reconeixement amb agraïment, evidentment, a l’Associació i el Col·legi per haver-me’l concedit, però també a totes les persones que han col·laborat amb mi al llarg dels anys i que saben que soc una persona molt exigent a la feina encara que intento crear un bon ambient laboral. I, per descomptat, estic orgullós de la feina feta conjuntament amb tots aquests col·laboradors i, en general, del país tan rellevant que tenim. 

Parlem de l’automòbil. Què destacaria de la seva etapa directiva al capdavant de Nissan?

Poder viure des d’un càrrec de molta responsabilitat l’entrada de Nissan a Motor Ibérica va ser realment apassionant. Jo hi treballava des de 1968 i, quan va aterrar-hi Nissan, el 1980, va ser una autèntica revolució. Per primer cop, una companyia europea assumia el repte d’implementar la cultura empresarial nipona amb mètodes com per exemple el JIT (just-in-time). El contacte amb els japonesos va ser molt enriquidor i, de fet, d’aquella experiència en vaig fer un llibre (La nova cultura empresarial, una resposta agosarada als reptes del segle XXI), del qual es van fer diverses edicions. Des d’aleshores s’ha evolucionat molt tecnològicament, però crec que el fonament de la cultura empresarial que ens cal és el mateix. La clau és aportar valor. Per tant, també ho és identificar aquells factors d’excel·lència en la gestió que te n’aporten. I, per damunt de tot, predicar amb l’exemple i aplicar-te a tu mateix el que demanes als altres. 

“A l’empresa, la clau és aportar valor i, per tant, identificar aquells factors d’excel·lència en la gestió que te l’aporten”. 

La indústria de l’automòbil experimenta i experimentarà grans canvis en els pròxims anys. Creu que seguirà tenint un paper clau en el teixit industrial del nostre país?

Sincerament, crec que sí, però, si no ens volem quedar enrere, cal que sapiguem avançar-nos a les tendències tecnològiques i del mercat. És a dir, hem de veure-les venir tant pel que fa als processos de venda com els de fabricació. Per exemple, apostar pel motor de gas, d’hidrogen, elèctric... o per la personalització dels productes. Potser hi haurà aspectes que no podrem liderar tecnològicament, però segur que hi ha nínxols de mercat que podem convertir en grans oportunitats per a la nostra indústria de l’automòbil. Sobretot, a partir de la potent indústria auxiliar que, en els pròxims anys, haurà d’afrontar canvis molt importants.  

Quines circumstàncies el porten a liderar la creació de FERRMED?

D’una banda, jo havia acumulat molta experiència a Nissan en qüestions relacionades amb el transport de mercaderies. Per exemple, amb la creació d’Autoterminal, la terminal de vehicles del port de Barcelona. Vam impulsar la creació d’una empresa ferroviària per transportar cotxes, furgonetes i camions entre Àvila, Barcelona i Madrid que, gràcies a no deixar mai vagons buits, va permetre abaratir molt els costos. 

D’altra banda, el 2003, el govern espanyol no va incloure el corredor mediterrani com a projecte prioritari. Jo, ja jubilat de Nissan, vaig pensar: “fins aquí hem arribat”. Em vaig reunir amb una sèrie de persones amb qui m’unia una estreta relació arran de la meva trajectòria professional (Autoterminal, el Port, la Cambra de Comerç...) i vam crear FERRMED amb l’objectiu de posar al mapa el corredor mediterrani i, alhora, fer més competitiu el transport ferroviari de mercaderies a Europa. Avui dia, l’entitat supera els 145 membres a tot Europa, Rússia i, pròximament, la Xina.  

I el col·lectiu ha estat capaç de ser influent, oi?

Un dels grans triomfs de FERRMED és haver aconseguit que la Unió Europea acceptés els nostres postulats i no parlés de projecte prioritari, sinó de xarxa prioritària. És cert, però, que, un cop que, a través dels estats, va intervenir-hi la política es va desvirtuar força el concepte de xarxa prioritària perquè es va fer extensiu a més de 80.000 quilòmetres de línies. La nostra batalla, ara, és aconseguir que es desenvolupi selectivament, començant pels corredors amb més trànsit i aplicant els estàndards que hem consensuat.  

Ja sigui des de FERRMED o des de l’àmbit associatiu, en el qual també ha excel·lit, quins reptes es planteja per als pròxims anys?

Pel que fa a FERRMED, m’agradaria deixar-la plenament consolidada a nivell euroasiàtic i, per exemple, veure com s’implementen a Europa els trens de mercaderies de 1.500 metres de llargada plens de contenidors o bé de camions sobre un corredor mediterrani totalment acabat. I, des de la Fundació Occitano-Catalana, espero poder seguir contribuint a difondre les aportacions que el nostre país ha fet al coneixement universal. Finalment, des d’una perspectiva de país, el que desitjaria és que aquest poble fos plenament sobirà. Catalunya necessita un estat que li vagi a favor i no entorpeixi les iniciatives culturals i socioeconòmiques.