Emprendre és aprendre

Tinc 33 anys i des que vaug acabar la carrera he estat treballant. Fa alguns anys vaig assistir a una xerrada del Col·legi d'Enginyers sobre eficiència energètica i vaig veure clar que volia treballar en aquest sector. L'any passat vaig cursar el Màter en Gestió d'Eficiència Energètica (UB). Durant el curs, amb un company, vam parlar de começar una assessoria energèica a Xile, el seu país d'origen, on l'economia promet molt. Algunes dades econòmiques del seu país: economia emergent; creixement anual del PIB del 4% des del 2005, amb una previsió enguany del 3%; taxa d’atur del 6%; estabilitat política i règim democràtic. És el cinquè país de l’OCDE amb el preu de l’energia més cara (segons dades de l’Agència Internacional de l’Energia del 2011), i per aquest motiu l’eficiència energèyica adquireix gran importància en les polítiques energètiques del país. Algun inconvenient?, el fet d'estar situat a més de deu mil quilomètres de Barcelona i a més de deu hores d'avió.

Tot i les bones perspectives inicials, iniciar un prjecte no és gens fàcil. Han passajt ja uns quants mesos de la meva marxa i, fent balanç, m'agradaria compartir alguns consells fruit de la meva experiència personal. La primera recomanació és la de realitzar prèviament un bon estudi de mercat per saber quins són els sectors amb una demanda real del servei, en el nostre cas, d’eficiència energètica. Nosaltres, erròniament, no ho vam fer; vam voler treballar en el sector serveis i, segons el meu parer, a diferència del que succeeix en el nostre país, el terme eficiència energètica només és conegut per la gran indústria, com la minera i la paperera, és a dir, els grans consumidors d’energia. En les pimes industrials i el sector terciari és un terme desconegut i, actualment, encara no tenen la necessitat de reduir els seus costos energètics. Primera lliçó apresa per a un futur: realitzar un bon estudi de mercat i un pla d’empresa basat en aquest.

Quan un marxa a l’estranger s’ha d’adaptar a la nova cultura, dominar l’idioma, fer un esforç per entendre la nova manera de fer les coses.

És important donar-se a conèixer, demostrar expertesa en la matèria, ensenyar casos d’èxit previs. La meva recomanació per a empreses petites i amb poca experièn· cia és buscar aliances amb consultories locals i saber detectar serveis concrets i addicionals on no hi ha tanta expertesa. També és efectiu formar part d’una associació empresarial i, com tots sabem, és bàsic el networking.

L’adaptació personal al nou país és un aspecte clau en l’èxit empresarial. L’estabilitat emocional afecta en l’aspecte laboral i personal. La solitud és dura però s’ha de tenir la ment oberta i ganes d’integrar·se. Tenir l’oportunitat de descobrir un nou país és una experiència enriquidora.

Viure a l’estranger és tota una experiència i animo a tothom a arriscar-se. El pitjor fracàs és no intentar-ho. 

Ser capaç d’adaptar-te a un nou país, ser proactiu, tenir la fortalesa mental de superar els mals moments i, sobretot, la satisfacció personal d’haver estat valent i capaç d’intentar-ho.