En col·laboració amb l’Agència Espacial Europea, el Sincrotró ALBA construeix una nova línia de llum, i serà la tretzena, a la instal·lació per ajudar a desenvolupar la missió Athena, que vol ser l’observatori de raigs X més gran que s’hagi construït mai. El telescopi avançat d'astrofísica d'alta energia Athena es llançarà a principis dels anys trenta per fer un mapa d’estructures de gas calent, determinar-ne les propietats físiques i buscar forats negres supermassius. Oferirà espectroscòpia de raigs X espacialment resolta i imatges espectroscòpiques profundes de gran camp, cosa que representa un pas endavant pel que fa als satèl·lits d’astronomia de raigs que operen en l’actualitat.
Un dels elements clau d'aquest telescopi és la innovadora arquitectura modular de la seva òptica. L'element òptic principal és el mirall primari del telescopi format per 15 anells concèntrics i més de 600 mòduls de mirall basats en la tecnologia d'òptica de porus de silici (SPO). Cadascun d'aquests mòduls de miralls està organitzat en un conjunt d'apilaments de plaques reflectants de capes de silici altament polides. La qualitat de la forma de la superfície i l'alineament d'aquests apilaments són crucials per aconseguir la resolució angular que necessita el telescopi.
Amb el nom de Minerva, com anomenaven els romans la deesa grega Atenea, la línia de llum simularà la trajectòria òptica dels fotons de raig X, cobrint tot el procés des que els objectes còsmics els emeten, el mirall els enfoca i el detector els rep. Així ho explica Dominique Heinis, científic responsable de la línia de llum de Minerva. La línia de llum doncs, actuarà com una plataforma de prova durant el muntatge i caracterització dels miralls abans que s’integrin al telescopi. Segons detalla el responsable del projecte Minerva al Sincrotró ALBA, Carles Collderam, el disseny i construcció de la línia és “responsabilitat” de l’ALBA que es beneficia de l’experiència del Sincrotró BESSY II (Alemanya) i de la “perspectiva d’usuari de cosine, l’empresa holandesa” i de l’Agència Espacial Europea.
El projecte va començar el 12 de març de 2020 i el disseny final s’ha completat aquest mes de juny amb l’objectiu d’estar en funcionament el 2022. Minerva està cofinançada per l’ESA i el Ministeri de Ciència i Innovació d’Espanya.
