Poca gent s’adona que l’omnipresent iPhone d’Apple ja fa una dècada que existeix. Quan va sortir al mercat el 2007, es va unir als conegudíssims BlackBerry i Palm com a màxim exponent de la connectivitat i la comoditat. Som al 2018 i tot just comencem a percebre l’impacte de la connectivitat i la computació quasi universals. En l’última dècada, hem assistit a una explosió de noves tecnologies i models de negoci disruptius, i la tecnologia, avui dia, afecta gairebé totes les facetes de la nostra vida.
Mentre la digitalització penetra en negocis tradicionals, com les companyies elèctriques i la fabricació, sorgeixen mercats totalment nous i molt digitals que canvien les regles del joc. Per aprofi tar aquestes oportunitats i afrontar els reptes que planteja aquest nou món, és necessari revisar els models de negoci, les estratègies i les operacions. Cal que les empreses reconsiderin la manera d’incorporar noves tecnologies per poder mantenir-se al dia.
OPEN INNOVATION: ARA MÉS QUE MAI A la dècada dels vuitanta, les millors innovacions van sorgir a laboratoris d’investigació públics. Als noranta, un cop generalitzat l’ús d’ordinadors personals, xarxes locals i connexió a internet, les empreses van assumir el lideratge del desenvolupament tecnològic. A principis del mil·lenni, la innovació es va traslladar a l’esfera del consumidor. La ràpida adopció de tecnologies i plataformes, com telèfons mòbils, xarxes socials i streaming, va impulsar la computació, l’emmagatzemament i la connectivitat. Aquestes tecnologies i les funcionalitats que porten associades s’està expandint a altres mercats i generant una oportunitat immensa per a la creació d’un nou valor, especialment en els entorns industrials. Com va dir Gary Hamel al seu llibre Leading the Revolution1 , “si vols conèixer el futur, el noranta per cent de les claus, les aprendràs fora del teu sector”.
Tradicionalment, els processos de desenvolupament de negocis nous i la comercialització de nous productes es donava en un entorn empresarial tancat. Però, en l’última dècada, s’ha debatut molt la superació de la mentalitat d’invenció pròpia i la necessitat de comptar amb innovadors externs. Així, cada cop hi ha més empreses que incorporen el suport exterior com a part de l’estratègia d’innovació. (1)
L’open innovation és el procés que consisteix a mirar fora dels confi ns de l’empresa i el sector a la recerca d’idees que proporcionin un avantatge competitiu.
Una forma d’implantació és l’ús de l’open innovation. Avalat per Henry Chesbrough el 2003, és el procés que consisteix a mirar fora dels confi ns de l’empresa i el sector a la recerca d’idees que proporcionin un avantatge competitiu. L’open innovation ha crescut en importància a l’entorn actual, en el qual les empreses cada cop depenen més de tecnologies procedents de l’esfera del consumidor i la línia entre aquest i l’àmbit industrial és cada vegada més difusa. Més recentment, s’ha subratllat la necessitat,no només de mirar fora dels con- fi ns d’una organització, sinó de collaborar proactivament amb parts externes creant aliances i treballant en un ecosistema d’innovació. Segons un article recent publicat a Harvard Business Review, “per aprofi tar l’oportunitat i triomfar, la col·laboració a l’economia ha de ser universal”.2
ABB TECHNOLOGY VENTURES La innovació se situa al nucli d’ABB des de la fundació, fa més de 130 anys, i moltes de les tecnologies que han conformat la societat moderna van sorgir de l’empresa. La pantalla de cristall líquid de matriu passiva, els interruptors automàtics per parament d’alta tensió, el comptador de gas electrònic, els sensors òptics de tensió i intensitat, la tecnologia de corrent continu d’alta tensió, el primer robot industrial autènticament col·laboratiu del món i molts aven- ços en electrònica de potència són només una mostra de les innovacions i tecnologies creades per ABB. Amb set centres d’investigació a tot el món i una inversió anual d’aproximadament 1.500 milions de dòlars, els enginyers i científi cs d’ABB segueixen desenvolupant tecnologies que canvien les regles del joc.
En l’última dècada, hem assistit a una explosió de noves tecnologies i models de negoci disruptius.
Fa molt temps que ABB, líder tecnològic pioner, va adoptar un enfocament descentralitzat de la innovació. Els centres d’investigació internacionals i les unitats de negoci de l’empresa cooperen amb prestigioses universitats de tot el món i amb altres col·laboradors externs en un entorn totalment comunicat.
ABB Tecnology Ventures (ATV), la unitat estratègica de capital risc d’ABB, forma part de l’organització d’R+D de l’empresa. ATV, amb seu a Suïssa i ofi cines a Silicon Valley i l’Índia, localitza empreses emergents amb potencial de lideratge al seu sector per promoure el valor estratègic d’ABB. Una cop ATV determina la forma en què la start-up pot resultar benefi ciosa per a ABB, injecta capital risc adquirint fi ns al 20% de l’empresa amb inversions que oscil·len entre els 250.000 i els 20 milions de dòlars. El volum mitjà de cada inversió és de 4 milions.
Fundada el 2009, ATV ha invertit més de 190 milions de dòlars en 26 empreses emergents i 4 fons de capital risc. La cartera de l’equip consta de 18 empreses actives. Aquestes empreses, que comparteixen l’objectiu d’ABB de voler escriure el futur de la digitalització industrial, operen en sectors diversos com la robòtica, l’IoT industrial, l’aprenentatge automàtic, l’energia distribuïda o els edifi cis intel·ligents i estan ubicats a Amèrica, Europa Occidental, Israel i la Xina. Malgrat que aquestes empreses associades cal que prometin la millor rendibilitat fi nancera, és més important que les inversions aportin valor estratè- gic a ABB. Aquest valor pot derivar tant del millor coneixement d’una nova tecnologia, com de la fabricació d’additius o blockchain, o bé de les idees sobre un nou sector interessant per a ABB com els drons, de posar en qüestió el pensament intern, de l’impuls al producte o, senzillament, d’omplir un forat a la cartera i ajudar a ABB a arribar més ràpid al mercat. (2)
(1) Un vertiginós món tecnològic en constant evolució està obligant les grans empreses a mirar més enllà dels seus confins.
(2) L’aportació d’idees de les empreses associades accelera l’ímpetu tecnològic.
[1] Hamel G., “Leading the Revolution: How to Thrive in Turbulent Times by Making Innovation a Way of Life,” Plume Printing, agost 2002. ISBN 1-57851-189-5 (tapa dura), ISBN 0-452-28324-8 (tapa tova).
[2] Gnanasambandam C. Uhl M., “Innovation Is as Much About Finding Partners as Building Products,” Harvard Business Review, 20 juliol de 2017.
