Els primers alumnes del doble grau d’Enginyeria Industrial i Anàlisi Econòmica que van començar fa quatre anys la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF) estan a punt de graduar-se. Seran 38 titulats dels 41 que fa quatre anys es van atrevir amb uns estudis nous, en anglès i que combinaven l’enginyeria industrial i l’economia. Alguns ho faran una mica més tard perquè han fet pràctiques o estades de mobilitat però la gran majoria avança amb el temps establert cosa que “no és habitual”.
Així ho explica Joaquim Minguella, director i coordinador d’aquests estudis, en una entrevista a Fulls d’Enginyeria on explica el bon balanç que fan estudiants i docents, d’aquest nou grau. Minguella relata que quan es va posar en marxa eren coneixedors de l’interès que molts estudiants d’enginyeria tenen de temes econòmics i que es demostra amb la demanda de l’especialitat de màster en organització industrial. “La vocació sabem que hi és”, diu Minguella i, alhora, sabien que les empreses demandaven i demanden molt aquests perfils. “El primer any de grau ja teníem cua d’empreses i organitzacions que volien contractar-los quan acabessin”, destaca Minguella.
Per organitzar-lo es va escollir l’anglès com a llengua de les classes i què l’aspiració dels impulsors és que parlin “el màxim d’idiomes possibles” i també es va decidir que s’impartís als dos campus, a l’ETSEIB i al Campus de Ciències Socials de la UPF. “Això és doble riquesa”, assenyala Minguella que, a més a més, detalla que es van escollir els dies de les sessions en funció de l’activitat de cada campus perquè els joves s’hi involucressin al màxim.
A l’hora d’incloure’l a l’oferta de preinscripció també es va apostar per no complicar-ne l’accés. Per Minguella, aquesta opció “atrau els i les millors” i, de fet, la primera promoció, amb 40 places, va entrar amb una nota de tall alta, per sobre del 12, un fet “extraordinari” que s’ha anat repetint. I és que la nota s’ha mantingut des de 2019 malgrat augmentar les places fins a la cinquantena. Per Minguella, aquesta nota de tall assenyala que entra gent “molt motivada i amb molta capacitat” i, per això, són graduats i graduades capaços de desenvolupar-se en qualsevol àmbit. De fet, la majoria dels que estan a punt d’acabar ja estan fent pràctiques “perquè els han vingut a buscar”. Curiosament, aquest doble grau atrau més noies que la resta d‘enginyeries. Des d’aquesta primera promoció un 37% dels estudiants han estat noies, quan en l’àmbit d’industrials aquesta xifra està al voltant del 20%.
La Sofia Alcover i la Marta Brescó són dues de les primeres alumnes del grau que acaben aquest 2022. Totes dues han decidit continuar amb el Màster d’Enginyeria Industrial (MUEI). Van escollir la carrera perquè els agradaven les ciències i se’ls donaven bé però van pensar que tindrien més opcions. La Marta explica que va valorar poder estudiar enginyeria i, alhora, la vessant social de l’economia. “Em va semblar que no em tancava portes”, diu la Marta que, un cop acabat, assegura que els ha donat uns coneixements “que no sobren”. Un dels seus companys, en Valentín Jiménez, també ho va escollir per aquest motiu. Ve de Mallorca i va revisar tots els graus en enginyeria abans de triar, fins que va trobar aquest. Va veure que li podia donar una visió més àmplia de l’empresa i va provar sort. Tenia bona nota, i va poder entrar. En Valentín també farà el màster d’industrials tot i que està, encara, valorant la possibilitat de marxar a Alemanya a fer-ne un altre d’economia internacional.
Quatre anys després de començar, tant la Marta com la Sofia en fan un molt bon balanç tot i que reconeixen que són estudis “exigents”. La Marta explica que, sobretot a Enginyeria, han hagut d’assimilar continguts en assignatures més comprimides “denses i exigents” a les quals se’ls ha hagut de sumar l’economia. En Valentín també en fa aquesta valoració, l’exigència. Coincideix amb la Marta que ha estat un petit inconvenient que el calendari de la UPC i la UPF és diferent; a la primera van per semestres i la segona, per trimestres. “Això ha sigut dur especialment”, diu el Valentín. Per la Marta, aquesta organització els feia tenir la sensació “d’estar sempre d’exàmens”. En canvi, la Sofia creu que d’aquesta manera no es fa tan pesat el període d’exàmens. Tot i que els ha agafat la pandèmia i els dos anys més complicats per fer classes presencials, tant la Marta com la Sofia creuen que el grup reduït els ha ajudat a “fer pinya” també en aquestes setmanes d’avaluació.
L’experiència amb les empreses
Un dels aspectes que més valoren tots tres estudiants és l’‘Enterprise Challenge’, una activitat que consisteix en proposar solucions a problemes de diferents empreses. La Marta ho veu molt interessant perquè els ha ofert un “primer contacte” amb companyies. “Em va omplir moltíssim”, diu el Valentín que, a més, recorda amb il·lusió el viatge que van fer a Madrid per fer un taller a Repsol.
Tots tres recomanarien els estudis a qualsevol estudiant que dubti. Sobretot perquè creuen que combina perfectament l’enginyeria i l’economia i, tal com assenyala el Valentín, “permet anar pel camí que vulguis”. “És una molt bona opció”, conclou.
