A la Fundació El Molí de Puigvert treballen, des del 2002, per donar feina a persones amb problemes de salut mental. Les formen i els fan acompanyament perquè puguin integrar-se al mercat laboral. Operen al Maresme i actualment atenen 140 persones a través de la secció de comerç, amb set botigues a Palafolls, i la secció de serveis industrials, que ofereixen a empreses, ajuntaments o activitats productives com ara la rehabilitació d’edificis. Miguel Ángel Ruiz, gerent de la Fundació, lamenta que sovint s’entén que una persona amb algun grau de discapacitat “no pot fer res”, però té una filosofia clara en aquest sentit: “cada persona té les seves limitacions i habilitats”. Per això, des de la Fundació fan un estudi de la persona usuària per ajudar-la a ocupar el lloc de treball que millor li vagi. “Sempre pensem que és la persona que s’ha d’adaptar a l’entorn, però és l’entorn qui s’ha d’adaptar”, diu Ruiz.
A la Fundació Rubricatus, del Prat de Llobregat, treballen amb persones amb una discapacitat funcional. Atenen entre 230 i 240 usuaris i ofereixen sis serveis (d’industrials, neteja, jardineria, càtering, etc.), sempre de la manera més respectuosa possible amb el medi ambient i potenciant l’economia circular. Per exemple, tenen un servei per recollir excedent tèxtil i reutilitzar-lo. Steffi Sala, responsable de Comunicació i Esdeveniments de la Fundació, també destaca que van fer “un servei essencial” durant la pandèmia ja que els treballadors van dotar d’aquesta consideració la preparació de menús i ho van voler seguir fent.
Aquests són només dos exemples del treball que fan els Centres Especials de Treball (CET) i que compten amb un 70% de treballadors i treballadores amb alguna discapacitat als qui volen facilitar la integració i proporcionar-los una feina remunerada que els doni autonomia. “Hi ha molts prejudicis amb les persones amb discapacitat”, lamenta Josep Roset, conseller delegat de la Federació de Centres Especials de Treball de Catalunya (FECETC) que, alhora, reconeix que molts directors acaben reconeixent l’impuls que dona a la productivitat d’una companyia. Però no només això, sinó que la inclusió de persones amb alguna discapacitat també millora el clima laboral. “Cal diferenciar la inclusió de la integració”; diu Roset, que assenyala que el binomi perfecte és que les empreses combinin les dues fórmules.
La tasca dels Centres Especials de Treball ha estat abordada en la jornada ‘Centres Especials de Treball: diversitat, equitat i inclusió’ que ha organitzat Enginyers Voluntaris. L'acte, que s'ha celebrat a la seu d'Enginyers Industrials de Catalunya, ha servit per donar a conèixer la realitat d’uns centres que fan una aportació cabdal a la societat. També s’ha volgut difondre-ho perquè els enginyers i enginyeres poguessin sentir de primera mà la seva feina i els problemes amb què topen i, d’aquesta manera, poder-los ajudar d’una manera més òptima si es dona la situació.
I és que són el tipus de centre que tot sovint reben l’ajuda d’enginyers i enginyeres voluntàries que, malgrat no col·laborar amb l’atenció a l’usuari final, ajuden per millorar els seus processos i la seva organització que, de retruc, reverteix en un millor servei. Són professionals agrupats en un col·lectiu intercol·legial que aposta, per exemple, per ajudar a les entitats en la seva transformació digital tal i com hem explicat en aquest reportatge o aquest altre.
El projecte d’Enginyers Voluntaris, però, és més ampli i amb la intenció de créixer. Enguany unes catorze persones han volgut sumar-se a alguna de les 22 accions de voluntariat que estan en marxa, en 18 entitats.Tot i que és prematur, s’ha posat en marxa un projecte de mentoria laboral en les àrees de logística i magatzem. Jesús Arribas, president de la Comissió d’Acció Social, explica que la feina dels voluntaris permet dotar a les entitats de serveis de col·laboració i assessorament que, d’altra manera, no serien al seu abast. “Necessitem més voluntaris”, manifesta Arribas, “és una molt bona manera d'enriquir-se un mateix i de retornar a la societat el que ens ha donat”.
