340.000 llars de la diòcesis de Barcelona pateixen bretxa digital. Això vol dir que una de cada tres famílies amb risc d’exclusió social o bé no disposen de dispositius adequats, o bé no disposen de connexions adequades o bé no tenen les habilitats necessàries. És una de les conclusions de l'informe FOESSA, que impulsa Càritas i que s'ha presentat en una jornada organitzada per la Comissió d'Acció Social d'Enginyers Industrials de Catalunya, per fer èmfasi amb la bretxa digital. És, de fet, la primera vegada que l'informe ha preguntat sobre aquesta situació i ha detectat la bretxa digital com un nou factor d’exclusió social. La irrupció de la COVID-19, el 2020, va posar de manifest aquesta situació i l’entitat ha volgut posar-hi dades, malgrat que encara no en puguin analitzar l’evolució. En declaracions a Fulls d’Enginyeria, Míriam Feu, Cap d'Anàlisi Social i Incidència de Càritas Diocesana de Barcelona, explica que la bretxa digital “fa perdre oportunitats formatives, laborals i administratives” i que el mateix 2020 ho van constatar quan, sense anar més lluny, els serveis socials van tancar per atendre únicament a distància i les famílies que més ho necessitaven van quedar “desateses directament”. “Això és el que no pot ser”, diu Feu, que reclama que empreses i administracions han de garantir la presencialitat mentre existeixi aquesta bretxa digital.
La tècnica del programa de Formació i Inserció Laboral de Càritas, Ana Martínez, alerta que aquesta bretxa digital “condueix a la pobresa”. “Pots tenir dret a una prestació econòmica de l’administració però com que no tens les capacitats ni les tecnologies a l’abast, no la cobres”, exemplifica, “és així de simple”. Per ajudar a superar aquesta distància que allunya famílies vulnerables de la seva inclusió, Càritas ha posat en marxa un programa que, precisament, treballa en aquesta línia. Imparteixen cursos, doncs, per tal de treballar la capacitació i acompanyament a les persones que tenen “carències”.
Els cursos es van posar en marxa durant la pandèmia, quan segons Martínez, va ser més “flagrant” aquesta bretxa i són possibles gràcies al voluntariat com el que fa Vicenç Llàrio. Llàrio és enginyer industrial, està jubilat de fa poc més d’un any i sempre havia tingut pendent fer tasques d’aquest tipus però, per qüestions laborals, no n’havia tingut mai l’ocasió. A principis de l’any passat va col·laborar amb el Banc dels Aliments, en la reconstrucció d’un departament clau de l’entitat, però tenia ganes de tenir contacte amb els beneficiaris finals. I es va posar en contacte amb Càritas que li va proposar entrar precisament al programa de bretxa digital.
Després de formar-se com a voluntari ha pogut acompanyar dues alumnes i ajudar-les a guanyar “autonomia digital”. És una iniciativa transversal que busca apoderar persones amb els tres aspectes que defineix Feu: la capacitació, l’alfabetització digital i l’acompanyament. El principal objectiu del curs era aconseguir que les dues noies poguessin accedir autònomament als cercadors de feina i poder seguir tots els tràmits per inscriure’s en aquestes ofertes.
També han treballat per conèixer aplicacions i eines imprescindibles per poder seguir el procés d’una entrevista de feina: des de mirar com arribar a un lloc amb aplicacions de transport, com eines per seguir-la en línia en cas que la convoquin per Zoom o Teams. En definitiva, Llàrio ha procurat que assoleixin un determinat nivell de coneixement que els permeti utilitzar les capacitats del seu telèfon mòbil més enllà de fer trucades o enviar missatges.
Per Llàrio, l’experiència ha estat molt positiva. Va creure que en aquest àmbit podria fer una bona feina en un àmbit on “el forat és cada dia més gran”. “Són persones amb situacions difícils que encara es compliquen més si tenen fills”, relata l’enginyer, “nosaltres tenim la vida còmoda i molt més del que necessitem”. Veure que hi ha persones vivint al límit, amb dificultats per pagar l’habitatge o patint per l’alimentació creu Llàrio que ha de fer reflexionar a tots. I aquesta va ser la seva motivació. Ara, després d’aquesta primera experiència com a voluntari està satisfet del compromís personal que ha agafat i de la responsabilitat que suposa “que altres persones puguin aconseguir una mica més”. Per això, anima tothom a posar el seu granet de sorra en alguna d’aquestes causes. “Falten voluntaris”, diu, convençut, l’enginyer. De fet, aquesta és una de les crides que fan tot sovint el grup d'Enginyers Voluntaris que promou Enginyers Industrials de Catalunya amb col·laboradors dels diferents col·legis professionals d'enginyeria.
