Coneixements dels principis de l'enginyeria. Lideratge. Coneixements de les tecnologies industrials. Comunicació. Coneixements de principis financers. Creativitat. Habilitats en planificació i gestió de projectes. Col·laboració. Competències hard. Competències soft. El 2023 ha estat l'Any Europeu de les Competències, a proposta de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. Es perseguia l'objectiu de millorar la inversió en formació, garantir que es respongui a les necessitats dels ocupadors, adequar les aspiracions i competències de les persones a les oportunitats del mercat laboral i atraure persones de fora de la UE amb les competències necessàries.
Els professionals de l'enginyeria necessiten dominar un ventall ampli de coneixements i, alhora, saber-los utilitzar a l'entorn laboral, acadèmic o empresarial de la millor manera possible. Però quina situació vivim a Catalunya? Què tenen i què els manca als enginyers i enginyeres quan surten de la universitat o després d'anys d'experiència?
Durant la seva trajectòria, Silvia de la Flor, directora del Departament d'Enginyeria Mecànica de la Universitat Rovira i Virgili, ha pogut comprovar com algunes de les competències més hard, s'ha anat canviant i adaptant no tant en continguts com si en la metodologia de transmetre-les o avaluar-les, sobretot en els cursos més avançats de la carrera. "A tecnologia mecànica, anys enrere, s'estudiava el torn i la fressa, i ara, es parla de fabricació additiva", expressa l'enginyera. De la Flor, però, també recalca que un informe de l'AQU del mes de setembre alerta que els acabats de graduar troben a faltar formació en temes tan bàsics com la resolució de problemes, les tecnologies digitals o la competència oral i escrita – més enllà de l'anglès que sempre hi ha estat.
Així ho ha manifestat en una taula rodona organitzada en el marc del 160è aniversari de l'Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya, la Demarcació de Tarragona d'Enginyers Industrials de Catalunya, que ha volgut abordar totes aquestes situacions des del punt de vista acadèmic, professional, empresarial i de l'administració. Amb una visió professional, Anna Gomis, enginyera a Technip Iberia, les competències hard són relativament fàcils d'adquirir, també durant l'exercici professional a través de cursos concrets que resolguin necessitats del moment, com poden ser les actualitzacions en normativa o softwares, però, en canvi, demana abordar les soft en etapes molt més primerenques. "Quan arriben a la universitat, en alguns àmbits ja és tard", alerta Gomis.
Vicenç Veses, enginyer industrial amb una gran trajectòria a l'administració com en el sector privat, subscriu la tesi de Gomis. Considera que a les institucions públiques també és fàcil actualitzar-se en competències hard, però que en les soft, tot just s'acaba de posar la llavor per cultivar-les. "Les competències hard es poden adquirir, les soft o venen de sèrie o s'han de treballar", especifica l'enginyer. En una línia semblant es pronuncia, Sergi Ramon, Project Manager a Newton, que veu que la formació hard es troba arreu, però cal adquirir habilitats com l'organització i la gestió per poder assumir les situacions actuals. "D'aquí a un temps haurem de ser capaços d'aprendre a viure amb incertesa i urgències i estar segurs del que volem", diu Ramon.
Tècnics o superiors, graus o màsters
Un dels canvis que ha portat la implantació del Pla Bolonya a les universitats és la desaparició de la classificació d'enginyers en tècnics o superiors i ha difuminat la frontera entre els titulats. De la Flor creu que la societat no diferencia uns i altres malgrat que anima a tots els graduats en enginyeria superior a fer el màster habilitant perquè precisament "es requereixen enginyers amb una titulació transversal". Ramon admet que les empreses, a l'hora de contractar, no tenen clares les diferències entre graus, màsters d'especialitat i màsters habilitants i detecta un problema entre els enginyers i enginyeres: "som tècnics, no ens sabem vendre". Per Gomis, cursar el màster aporta un valor afegit i cal evitar que les empreses posin tots els titulats "al mateix sac".
Universitats i empreses també veuen amb certa preocupació la fuga de talent dels titulats a Catalunya. De la Flor especifica que no només es busca salari, actualment, sinó altres aspectes com ara la flexibilitat, la conciliació, el teletreball... "Busquen coses que no els estem donant prou aquí", diu de la Flor i Gomis afegeix que cal treballar aquests aspectes per revertir aquesta situació.
Fer atractiva l'enginyeria
Un dels problemes de la professió, a hores d'ara, és la manca de vocacions tècniques entre els joves i, sobretot, entre les joves. "Els enginyers som apassionats per la feina, però no ho sabem transmetre, ens veuen apagats", diu Veses. "Cal anar a les joves, explicar què fan els enginyers, presentar la professió i deixar clar que poden fer-ho", diu de la Flor, que creu que s'ha d'apostar per aquesta "normalització" dels estudis perquè tothom es vegi capaç de fer la titulació. Ramon aposta també per ensenyar per a què serveixen els conceptes de matemàtiques, física, química i altres matèries que s'ensenyen a la Secundària i el Batxillerat. "Se'ls ensenya a calcular, però no ho troben útil", lamenta l'enginyer de Newton que també creu que els joves veuen els professionals de l'enginyeria "com gent grisa". Per la seva banda, Gomis demana combatre la sensació d'estudis difícils. "Estem acostumats a tenir-ho tot", lamenta Gomis, "però no som capaços d'ensenyar que darrere de qualsevol invent hi ha molta feina".
I els valors?
A banda dels idiomes, que fa temps que es consideren una de les assignatures pendents dels universitaris catalans, els quatre experts situen algunes altres competències soft a les que cal fer més atenció són la capacitat d'adaptar-se als canvis, la creativitat, la innovació i l'empatia. De la Flor, però, hi afegeix un concepte: cal transmetre valors transversals a la societat com el compromís, la resiliència i la responsabilitat.
