Dimarts. 17:45. L'Ateneu Barcelonès comença a rebre una cua de gent que arriba fins al carrer de la Canuda. Són els assistents preparats per escoltar el debat Entre Torralbas, organitzat per Telecos.cat, el Col·legi d'Enginyeria Informàtica de Catalunya i Enginyers Industrials de Catalunya, a càrrec d'Antonio Torralba, professor i director de la unitat d'IA al MIT, i Francesc Torralba, Catedràtic de la Universitat Ramon Llull.
L'obertura, a càrrec de la Maria Salamero, presidenta de l'Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya, dona pas al debat amb una pregunta no només dirigida cap als dos Torralbas, asseguts a primera fila, sinó a tot el públic assistent: "No creieu que la IA és una disciplina de les humanitats i no a la inversa?". Comença el debat i la Karina Gibert, degana de COEINF, catedràtica i directora d'IDEAI-UPC, posa sobre la taula els principals temes d'interès als ponents.
En el darrer any la IA ha ocupat un gran espai en l'opinió pública. Els algoritmes a xarxes socials, els assistents de veu o el ChatGPT són exemples reals de com la IA ha impactat en el nostre dia a dia. Això ha ocasionat que aquesta tecnologia esdevingui un element central de reflexió ètica i filosòfica. Més que trobar respostes clares, el que busquen els dos experts en la matèria és suscitar preguntes per arribar a solucions reals.
Segons ens diuen els mateixos Torralba, en declaracions per a Fulls d'Enginyeria abans de començar la sessió, reflexionar sobre la relació de la filosofia i la computació amb la IA i establir un diàleg és el principal objectiu del debat. L'Antonio afirma que "la IA està jugant un rol protagonista" i respecte al rol dels enginyers i el món científic, el professor del MIT assegura que han de "connectar amb la societat per entendre els problemes que genera i millorar-la". L'altre Torralba, en Francesc, ens diu que per enfrontar aquesta disrupció és important no tenir por, "perquè, a vegades, aquesta tecnologia se'ns presenta com una amenaça terrible". Els enginyers hauran d'introduir "consciència i responsabilitat" assegura el catedràtic.
ChatGPT, normatives, alfabetització digital, automatització, biaixos algorítmics... són alguns dels apartats que es toquen durant el debat. Cada un dels professionals exposa les seves opinions, en consonància amb la seva posició professional d'enginyer i filòsof. El que queda clar a tots els assistents és que l'Antonio opta per una postura més tecno-optimista i en Francesc tendeix més cap al tecno-pessimisme.
L'Antonio defensa la idea que la IA actualment encara viu en un entorn virtual i que en el moment en què tingui una manifestació física el debat serà molt més complex. També advoca per la diversitat, no només dels programadors d'aquests sistemes, sinó dels mateixos sistemes per evitar els biaixos existents. "Molts d'aquests biaixos ja existien i la IA ha permès posar-los en evidència" afirma el professor del MIT.
Respecte a una proposta de normativa a la UE, per a l'Antonio no servirà només regular, ja que per fer que una IA tingui valors europeus, Europa haurà de crear la seva pròpia des de zero. Així i tot, l'enginyer no oblida tots els riscos que comporta la incorporació d'aquesta tecnologia i afegeix "que sigui tecno optimista no vol dir que ignori els problemes genera".
D'altra banda, en Francesc, com a bon filòsof, no para de qüestionar-ho tot. Defensa la revisió constant d'aquests baixos algorítmics per aconseguir que siguin ètics. També té clar que ens trobem lluny d'una regulació real de marc internacional i hauríem d'aspirar per una regulació a Europa. El filòsof posa focus en la importància de l'alfabetització digital i el problema de la propietat intel·lectual el qual "presenta un enorme dilema ètic". En Francesc està segur que les feines repetitives seran automatitzades i que serà molt difícil trobar alternatives. Davant d'això, l'Antonio afirma que els treballadors no seran reemplaçats, seran substituïts per treballadors que facin servir la IA, ja que permetrà que alguns dels treballs siguin més eficients.
Així i tot, els Torralba estan d'acord que és una tecnologia molt recent, amb menys d'una dècada de vida i que anticipar-se és difícil perquè és molt canviant. El minut d'or confirma i defineix les postures d'ambdós ponents. L'Antonio no creu que calgui enfortir l'estat sinó fomentar àrees de la tecnologia per estimular la col·laboració entre l'humà i la màquina. "La IA dona un context multidisciplinari, animo els més joves a estudiar la IA per tot el que s'hi pot fer" sentencia l'enginyer. En Francesc defensa fèrriament un debat i un diàleg interdisciplinari. En contraposició a la idea del seu interlocutor, proposa enfortir l'estat, que segons les seves paraules ha de ser "més fort que l'avarícia capitalista de les empreses i multinacionals".
El torn de preguntes posa en evidencia que la IA genera molta incertesa entre el públic general. Molts dels assistents es queden sense poder formular la seva per falta de temps. L'acte,doncs, acaba en un to distès, gràcies a l'humor que ofereixen els dos Torralba, però amb moltes preguntes sense resposta i un gran sentiment d'incertesa pel futur. Una petita conclusió, però, sí que en surt. Sobre la pregunta inicial de Salamero, els dos pensadors coincideixen en el fet que és important incloure les humanitats a les tecnologies, i les tecnologies a les humanitats i estan d'acord en el fet que els "problemes complexos requereixen solucions complexes".
