Segons les diferents directives europees que han configurat el marc normatiu per als estats membres en matèria de gestió de residus, el 2035 només podria anar a l’abocador un 10% dels residus municipals, els que realment no siguin aptes per a reciclar o valoritzar en totes les seves variants. És un objectiu que, a Catalunya, es podria veure compromès si tira endavant el pla de desmantellament de les actuals instal·lacions de valorització energètica previst en la Llei de Pressupostos de la Generalitat d’aquest 2022.
Segons l’informe ‘Aplicació de les directives europees en matèria de residus municipals a Catalunya’ realitzat per la Comissió de Canvi Climàtic i Economia Circular d’Enginyers Industrials de Catalunya, el tancament de les incineradores provocaria que els dipòsits controlats rebrien un 42% i un 33% dels residus generats el 2030 i el 2035 respectivament, sempre i quan es compleixin els objectius del 50% i el 60% de recollida selectiva per al reciclatge. I és que es calcula que si es compleixen aquests objectius però es tanquen les plantes de valorització energètica, els residus amb destí dipòsit seran, el 2030, de 1.566.492 de tones, i el 2045, seria de 1.236.289 de tones.
Per això, la coordinadora i coautora de l'estudi, Concha Zorrilla, considera que aquest pla és “poc realista” i genera “la impossibilitat material” que Catalunya assoleixi els objectius establerts per les directives europees pel que fa a la reducció dràstica de la proporció de residus que s’han de destinar a l’abocador. Per això, des d’Enginyers Industrials de Catalunya, s’aposta per mantenir la capacitat de les plantes i augmentar la capacitat de tractament d’alternatives en dipòsits controlats.
Segons també recull l’informe, actualment hi ha prop de 500 plantes de valorització energètica a Europa que subministren electricitat a 19 milions d’habitants i calor a 16 milions d’habitants més. Són el resultat de tractar 96 milions de tones anuals de fracció residual i pot suposar un estalvi d’entre 11 i 53 milions de tones de combustibles fòssils i entre 26 i 53 milions de tones de CO2. Tal com recull el treball, que han elaborat disseny enginyers industrials implicats en projectes de gestió i tractament de residus, aquesta és una energia “local, segura i d’aportació constant”. A més, l’informe defensa que s’ha de tenir en compte que s’eviten emissions de gasos d’efecte hivernacle dels combustibles fòssils que es farien servir per a les necessitats d’electricitat i calefacció i, per tant, es planteja com una contribució als objectius climàtics que es reforça per l’estalvi d’emissions en comparació a la “pitjor alternativa” per als residus no reciclables com és l’eliminació via abocador.
L’abocador, l’última opció però insuficient
La Directiva 2018/850 té per objectiu reduir progressivament el dipòsit de residus en abocadors, sobretot els que són aptes per al reciclatge o altre tipus de valorització. Actualment, aquesta infraestructura és, encara, l’última opció però cal disposar-ne per complir els objectius. De fet, l’informe d’Enginyers Industrials de Catalunya indica que la capacitat actual és “insuficient” i que cal pensar en noves instal·lacions o ampliacions e les existents.
Altres opcions
Si es tenen en compte els objectius marcats per Europa, amb un 65% de recollida selectiva i un 10% que pot anar, com a màxim, a l’abocador, cal donar resposta al 25% de residus generats amb contingut material difícilment integrable. Zorrilla ha explicat que una opció és la transformació d’aquests residus en combustibles alternatius, una tecnologia madura, que segons la responsable de l’estudi “s’hauria d’explotar amb alegria”. A més, caldria apostar pels processos, Waste to Chemical, electroquímics, bioquímics o termoquímics que són una alternativa “prometedora” per promoure l’economia circular.
Els objectius i la prevenció
Tal com recull l’informe, els objectius de reciclatge previstos a la Directiva són del 60% pel 2030 i del 65% pel 2035. Catalunya se situa actualment en el 45,9% i els darrers cinc anys només ha augmentat quatre punts i mig. Per tant, diu Zorrilla, serà “molt difícil” arribar a aquest 60% en menys de deu anys “si no hi ha un canvi radical” en la tendència per superar el “sostre de vidre” actual. Millorar aquestes dades passa per millorar també la recollida selectiva i, per tant, el comportament dels ciutadans. En aquest sentit, Zorrilla ha defensat que tot sistema que suposi identificar-se i donar a conèixer a l’administració el seu comportament amb un canvi substancials amb els resultats de reciclatge. El porta a porta és, sens dubte, el més rellevant, ja que als municipis on s’ha implantat s’han aconseguit xifres de fins el 80%. “Són models d’èxit que cal adaptar-los a diferents formes i urbanismes de la ciutat”, conclou l’enginyera.
Tot i això, els experts que han elaborat aquest document també apel·len la necessitat de millorar les polítiques de prevenció de residus. De fet, a Catalunya, només les crisis econòmiques del 2008 i del 2020, aquest cas per l’aturada de l’activitat arran de la COVID-19, ha aconseguit revertir la generació de residus. Per això, Zorrilla veu com una “assignatura pendent” poder desvincular la generació de residus amb l’activitat econòmica.
L’informe
El document ha estat elaborat per disset enginyers industrials que treballen en l’àmbit de la prevenció, la gestió i el tractament de residus tenint en compte els aspectes més rellevants de les directives europees que afecten aquest àmbit. Consideren que les conclusions a què han arribat i les recomanacions que incorporen haurien d’estar presents en els treballs d’elaboració de la nova llei de residus i del nou Pla d’Infraestructures de gestió de residus de Catalunya.
