Escollir enginyeria: cinc punts clau i un mite

L’oferta universitària a Catalunya reuneix més de 120 titulacions que, d’alguna manera o altra, porten al seu nom la paraula ‘Enginyeria’.  A tota aquesta llista se li han de sumar els graus més tradicionals, també tècnics, com els de física, matemàtiques o química, i els graus més nous, com ‘Intel·ligència artificial’ i els dobles grau que combinen la formació més tècnica amb branques socials. Es poden estudiar a Barcelona, a la UPC – amb seus també a Terrassa, Sant Cugat, Manresa, Castelldefels, Vilanova i la Geltrú...), l’IQS la UPF o la UB, però també a Lleida, Girona i Barcelona, que disposen d’escola politècnica a cadascuna d’aquestes universitats.

Davant de tota aquesta oferta, no és estrany que els estudiants de Secundària, tant d’ESO com de Batxillerat i Cicles Formatius, no sàpiguen massa què tenir en compte i què no a l’hora d’escollir itinerari. Per aquest motiu, i per assessorar també les famílies a les quals tota aquesta informació els arriba de nou, Enginyers Industrials de Catalunya ha organitzat aquest dimecres una sessió per tal de resoldre dubtes, trencar mites i detectar allò més important que cal tenir en compte per escollir, a consciència, uns estudis STEM.

La presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia i professora de l’ESEIAAT, Núria Salán, ha estat l’encarregada de dirigir aquesta sessió i, en declaracions a Fulls d’Enginyeria, ha detectat els punts clau que s’han de valorar a l’hora de decidir-se:

1. La versatilitat. Salán explica que en les trobades amb exalumnes que han passat per les mateixes aules i els mateixos itineraris formatius cadascun d’ells treballa en un lloc i sector diferent. Per tant, la formació en enginyeria és, versàtil. Salán creu que s’acaba abans descartant les feines “que no pot fer un enginyer” que no pas explicant les que sí que pot fer. “No podem operar a cor obert”, exemplifica, “però si que dissenym les vàlvules que substituiran les malmeses”. En aquesta línia, Salán recorda que hi ha enginyers que han escrit gramàtiques, com ara Pomep Fabra, han fet de còmics, com Mr. Bean, o han creat empreses trencadores com Carlota Pi o Baltasar López.

A partir d’aquesta premissa, Salán dona quatre motius més:

2. Tindràs feina. “No tenim cap enginyer sense feina”, defensa Salán. Amb el salari, ja no s’hi posa perquè depèn de molts factors, però la presidenta de la SCT recorda que l’atur, entre els enginyers, pràcticament no existeix.
3. Tens opcions de reinventar-te. Salán assegura que la versatilitat que donen els estudis d’enginyeria no només permet trobar “el seu lloc al món” a tots els graduats i màsters, sinó que dona opció a les “ànimes inquietes” a canviar de feina, de sector i reinventar-se per acabar “jugant tots els papers de l’auca”. Un mateix enginyer o enginyera, diu Salán, pot passar de treballar en multinacionals a ser autònom o treballador de la funció pública i, si vol, dedicar-se a la filosofia. L’enginyera, conclou, permet anar “experimentant diferents perfils de vida fins que trobes el teu”.
4. És una professió amb atribucions, és a dir, pots tenir un col·legi professional que t’empara i et dona seguretat. Salán, que és química i troba a faltar l'aspecte més professionalitzador del col·legi del seu col·lectiu, considera un avantatge a tenir en compte a l’hora d’escollir. “És un valor afegit”.
5. Professió amb vessant social. L’enginyeria és una feina, argumenta Salán, que et permet ajudar molt la gent perquè “si ho fas bé, faràs coses segures i estables” per a la societat.

Més mite que dificultat

Moltes vegades, els estudis d’enginyeria es descarten per la seva dificultat o per la percepció de la seva dificultat. En aquest tema, Salán ho té clar: “fan tant les ganes com el cervell”. En aquest sentit creu que hi ha “molt de mite que no fa justícia” en aquesta sensació d’esforç i sacrifici que requereixen les carreres STEM. La professora de l’ESEIAAT té clar que potser alguna matèria pot no agradar i costar més però en cap cas creu que siguin carreres “impossibles” sinó que en algunes assignatures caldrà dedicar-hi més temps que en d’altres.

Triar o no triar (enginyeria)

L’Andrea Serrano té 26 anys. És enginyera industrial i té el doble màster en enginyeria industrial i energia nuclear i veu que, amb la crisi energètica actual, El futur és “molt motivant”. En declaracions a Fulls d’Enginyeria, Serrano explica que va escollir enginyeria perquè sempre ho havia tingut clar i ja de petita necessitava “saber com funcionaven les coses”. “M’ha cridat sempre molt l’atenció com funciona el món”, afegeix. Ara, veu, a més, que amb el que fa “pot enriquir la societat”, des de la seva posició a IDOM.

L’Andrea ha participat en aquesta sessió organitzada per Enginyers Industrials de Catalunya al costat de Jaume Girona, també enginyer industrial. En el cas de Girona però, està fent el doctorat perquè li interessa la recerca. Creu que l’enginyeria no és un sector on es conegui la recerca que s’hi fa, però que en canvi és cabdal. Destaca els centres de recerca de la UPC que desenvolupen projectes europeus a més d’altres institucions privades que aposten per aquesta línia. En el seu cas, treballa precisament en un tema d’actualitat i de plena vigència com són les energies renovables. Es dedica a buscar la manera de fer les xarxes “de futur” que puguin ser igual d’estables que les actuals tenint en compte que s’utilitzen energies renovables.

Industrials, la més transversal

A l’hora d’escollir els estudis, Serrano reconeix que no tenia clares totes les sortides. Només tenia nocions de mecànica, que era la que coneixia perquè li agradaven els cotxes, i a les portes obertes d’Aeronàutica li va cridar molt l’atenció. Però per nota de tall no hi va poder entrar. Ara, pensa que sort que va tenir perquè defensa que Industrials és una carrera on “veus una mica de tot” i fins i tot les assignatures d’aeronàutica no li han acabat agradant tant com ella creia.

Girona estava influenciat pels dos pares enginyers informàtics. Però curiosament el van animar a industrials, precisament perquè veien que “tractaven més temes” i que, en canvi, la informàtica estava “més focalitzada”. De moment, ho ha viscut com una molt bona experiència malgrat que reconeix que és una titulació “que demana molt de tu”. També té 26 anys i ha fet el màster però està convençut que l’esforç que ha fet “compensa”. Serrano també creu que la carrera és exigent però en destaca, més enllà dels coneixements i els capacitats que hi ha adquirit, que és on ha après a “saber raonar, trobar solucions i tenir enginy”.