«Estem passant de crear infraestructures a gestionar serveis»

 

Fer tot allò necessari per millorar l'economia dels usuaris del port, dels clients i stakeholders; millorar la mobilitat, el medi ambient, la qualitat de vida dels ciutadans i ser una administració més eficient.

 

En l'ADN del Port de Barcelona sempre hi ha hagut l'empenta de fer servir els recursos que tenim al nostre abast per millorar la forma en que es treballa i s'opera. Ara, el que està passant és que han aparegut noves tecnologies que permeten fer moltes més coses i desenvolupar projectes relacionats, per exemple, amb la mobilitat, el cloud, l'analytics, les eines socials, etc. Tot això ho incorporem per seguir fent del port un lloc millor. Si a tot això ara li diuen smart o digital, benvingut sigui. Per tant, no som smart perquè ara està de moda ser-ho. Fa molts anys, per exemple, que estem implementant mesures per millorar el medi ambient, i treballem per fer un bon ús de les tecnologies.

També hem de dir que no som una companyia que es planteja dur a terme projectes dels anomenats smart perquè tot estigui sota el nostre control. Moltes vegades el plantejament és que hem d'impulsar algun projecte i mirem si el servei el controlem nosaltres, si el gestionem a mitges perquè està concessionat a una empresa o si, per exemple, hem de col·laborar amb la duana per millorar un procés que hauríem de canviar la forma de funcionar perquè aleshores milloraríem un procés. 

Hem après que hem de gestionar molt bé la relació amb tots els stakeholders que participen en un projecte, igual que els temps.

 

Estem passant de crear infraestructures a gestionar serveis. Els darrers 50 anys ens hem dedicat a augmentar la infraestructura del port, és a dir, a créixer. Això s'ha acabat. Ara l'hem de fer el més eficient possible, que funcioni a la perfecció, amb uns serveis fiables, que la gent sàpiga que passarà en el port. És la tecnologia la que ho fa possible i és important, però no ens hem d'oblidar que la fan servir persones que també tenen una organització i uns procediments. Intentem fer les coses anivellant els tres vectors d'organització, persones i sistemes d'informació perquè només amb la tecnologia no aconsegueixes res. Si algun d'aquests vectors està desequilibrat el que aconsegueixes al final és o gastar molts diners o tenir la gent molt formada, però frustrada perquè no pot dur a terme el que vol.

 

[[{"type":"media","view_mode":"media_large","fid":"565","attributes":{"alt":"","class":"media-image","typeof":"foaf:Image"}}]]

 

Hi ha una xarxa de boies, propietat d'una administració pública, instal·lada per tot el litoral que mesura les marees. Nosaltres teníem la necessitat de predir certs temporals quan se supera un nivell d'onatge. Aleshores uns enginyers ens han calculat, en funció de les marees, quan se superarà l'onatge amb una antelació de 24 o 48 hores. Un cop desenvolupat l'algoritme se'ls hi ha facilitat a l'esmentada administració pública i hem establert tot un sistema de comunicació avançada d'avisos per tenir coneixement de quan és previst tenir problemes. Aquesta solució està integrada amb els nostres sistemes que, automàticament, envia SMS a totes les persones que hi tenen alguna responsabilitat. Això què té d'smart? Té d'smart l'estalvi econòmic, perquè un altre possibilitat hauria estat instal·lar les nostres pròpies boies al costat de les que ja existeixen; hem millorat la mobilitat perquè si en 24 hores d'antelació sabem que tindrem problemes marítims la policia portuària ja envia els avisos pertinents; hem millorat la vida dels habitants perquè evitem fatalitats provocades per grans onades; i tenim una administració més eficient.

Un altre projecte destacable és l'smart Port Management System (PMS), un conjunt de solucions tecnològiques que aplica intel·ligència portuària a un munt de sistemes que ja existien i ens permet recollir moltíssimes dades. Entre d'altres prestacions, el PMS gestiona el trànsit marítim, consolida la seguretat en les operacions i controla les activitats portuàries.

També hem de mencionar el projecte de les «portes virtuals», que és un exemple de que les tecnologies smart no les implementem del no res, sinó que són el resultat d'un treball previ. Gràcies a l'aplicació amb anterioritat de les autoritzacions de transport i, encara abans d'això, dels preavisos telemàtics avui disposem de les «portes virtuals». En què consisteix? Les terminals de contenidors van automatitzar les seves portes, l'any 2013 la terminal BEST i el 2014 la TCB. Per nosaltres és molt important saber què passa al port per poder ajudar a millorar la gestió. Per tant, vam dir a les terminals que si instal·laven les portes automàtiques volíem conèixer la seva activitat online. La porta virtual és una aplicació del concepte d'Internet of Things, s'està posant una IP a un objecte i nosaltres hi col·loquem un webservice que està «escoltant» què fa aquesta porta i ens avisa quan passa alguna cosa.

El fet de disposar de tota la informació generada per les portes virtuals ens ha permès oferir serveis de valor afegit. Què vol dir? Vam proposar la duana que, com ara sabem quan entra un camió, els oferim que la sortida sigui automàtica. Ja sabem quina mercaderia s'emporta, per tant no cal que el transportista s'aturi en un guàrdia civil per comprovar un paper. El 90% de les mercaderies estan sortint automàticament del port sense intervenció humana, el que ha suposat un estalvi als transportistes de 4.600 hores al mes, a més de les corresponents emissions de CO2.

Per finalitzar, també compten amb un «port dashboard», el GIS web, on podem consultar el que està passant en el port en un moment donat tenint accés a tota la informació; tenim certes dades en Opendata per a que tercers puguin dissenyar apps; estem aplicant la substitució de làmpades tradicionals per LED i així beneficiar-nos de l'smart lighting. 

Pel que fa a les comunicacions el port està força cablejat amb fibra òptica, però estem elaborant un pla per saber a on hem d'invertir per millorar la xarxa. Tenim clar que atacarem el tema de l'app mòbil, però sense precipitar-nos, intentant que sigui una eina realment útil i que tingui una llarga vida per evitar les actualitzacions constants.

 

Tenim desenvolupada una estratègia pel quinquenni 2016-2020. Vers el pla de sistemes, les actuacions més orientades cap a temes smart contemplen beneficiar-se de l'última generació de tecnologies com el Business Intelligence, Predictive, Analytics i BigData. En aquesta estratègia és molt important la sostenibilitat i la competitivitat; ampliar i estendre eines de col·laboració per tal de que cobreixin més col·lectius relacionats amb el port que funcionin en mobilitat i en temps real; desplegar la digitalització i l'administració electrònica, una tasca en la que ja hem implementant mesures però tenim molt camí per recórrer; ampliar i estendre els sistemes de sensorització que facilitin l'eficàcia i l'eficiència en els processos del port; potenciar l'intercanvi documental dels diferents participants i processos del ferrocarril.

 

El projecte de validació STM és el següent pas per assolir un sector marítim més segur, més eficient i respectuós amb el medi ambient. Implica a més de 50 socis, 13 països, 43 milions d'euros de pressupost, 300 vaixells i 10 ports. L'agost de 2015 es va aprovar un protocol tècnic comú per a l'intercanvi de rutes marítimes, un requisit previ per al desenvolupament i desplegament d'una gestió de trànsit marítim eficient. Ara s'estan definint uns processos globals perquè qualsevol vaixell de qualsevol línia marítima tingui unes formes de comunicar-se en un cloud, que s'està fent, on hi hagin les dades necessàries de cada port. 

La idea és aplicar la gestió del trànsit aeri dels avions als vaixells, amb les òbvies diferències que existeixen. Si aconseguim que tots els actors participants en una atracada marítima, com són els pràctics, estibadors, remolcadors i amarradors, es coordinin mitjançant la torre de control es podria avisar un vaixell de l'hora en què serà atès amb tota certesa. El vaixell pot reduir així les emissions de CO2 adequant la marxa. STM és un projecte que té previst ser una realitat en uns 20 o 30 anys.

Barcelona serà un dels dos ports europeus on es farà una demostració de què el sistema pot funcionar.