La Generalitat de Catalunya ha presentat una nova Estratègia Catalana del Digestat, un subproducte de la digestió anaeròbia, amb l'objectiu de garantir una gestió sostenible i maximitzar-ne el valor afegit. Aquesta iniciativa s'emmarca dins l'Estratègia Catalana del Biogàs 2024-2030 i de l'Estratègia de la Bioeconomia de Catalunya 2030, aprovades pel Govern per potenciar el desenvolupament del sector al territori. Aquest tema s'ha tractat en profunditat durant la jornada sobre la presentació de l’estratègia a la seu del Col·legi Oficial d'Enginyers Agrònoms a Barcelona, coorganitzada per la Comissió de Canvi Climàtic i Economia Circular d’Enginyers Industrials de Catalunya i la Comissió de Transició Energètica i Xoc Climàtic d’Enginyers Agrònoms de Catalunya.
Durant la seva exposició, Neus Ferrete, subdirectora general d’agricultura del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, ha assegurat que "el 2021 quasi no es generava biometà i el 2023 s'ha vist un creixement important en la producció. L'estratègia de biogàs i la del digestat ha de permetre que el mapa es transformi, una feina que ha de ser conjunta".
Tradicionalment, les plantes de biogàs han centrat els seus esforços en la producció d'energia a partir de residus orgànics, mentre que el digestat ha estat considerat un residu secundari. Aquesta nova estratègia busca revertir aquesta tendència i situar el digestat al mateix nivell d'importància que el biogàs, impulsant-ne la valorització com a bioproducte. Així, es vol fomentar el seu aprofitament com a fertilitzant natural ric en nutrients vegetals (N, P, K) o la seva transformació en productes de valor afegit, contribuint a la bioeconomia circular.
Objectius principals
L'objectiu principal d'aquesta estratègia és establir un model de gestió sostenible del digestat, minimitzant el seu impacte ambiental i, al mateix temps, potenciant-ne el valor econòmic. Per assolir aquesta fita, es plantegen diversos objectius generals, entre els quals destaca l'anàlisi de l'estat actual de la gestió del digestat a Catalunya, amb una avaluació de les pràctiques vigents i la identificació de possibles mancances.
A més, resulta fonamental detectar els reptes i barreres que dificulten la seva valorització, abordant aspectes legals, econòmics, tecnològics i ambientals. En aquest sentit, cal proposar mesures que facilitin una gestió més eficient i sostenible fins al 2030, impulsant el desenvolupament de noves tecnologies i models de negoci. Paral·lelament, és imprescindible reduir l'impacte ambiental associat a la gestió dels residus i subproductes orgànics, contribuint a la mitigació de la contaminació de sòls i aigües.
D'altra banda, la creació de nous models de negoci centrats en el tractament i la valorització del digestat no només permetrà dinamitzar el sector, sinó que també afavorirà la innovació empresarial. Així mateix, serà necessari promoure la professionalització i el desenvolupament de coneixement en aquest àmbit, proporcionant formació especialitzada als gestors de les plantes de biogàs.
Un altre aspecte clau és l'establiment d'un marc normatiu clar i flexible que faciliti la comercialització del digestat i els seus derivats. A això s'hi suma la necessitat de reduir els costos d'inversió i operació de les tecnologies de tractament, fent-les més accessibles per al sector. Finalment, l'impuls de la investigació i el desenvolupament de tecnologies innovadores contribuirà a millorar l'eficiència dels processos de tractament del digestat.
Mesures clau i reptes
L'estratègia defineix un conjunt d'accions concretes per optimitzar la gestió del digestat. En primer lloc, es planteja la creació d'un marc normatiu específic que reguli tant l'ús com la comercialització d'aquest subproducte, garantint així la qualitat dels seus derivats.
En segon lloc, es vol fomentar la valorització agronòmica del digestat, promovent la seva aplicació com a biofertilitzant en zones amb necessitats nutritives específiques. En paral·lel, es pretén desenvolupar tecnologies de tractament més eficients, incloent-hi processos de separació de nutrients, assecatge i transformació en productes de valor afegit.
A més, es proposa la creació de sinergies entre el sector ramader i el sector energètic, facilitant la gestió conjunta dels residus orgànics i la seva transformació en bioproductes. En aquesta línia, la promoció de la recerca i la innovació, mitjançant projectes pilot i la transferència de coneixement, jugarà un paper fonamental en l'evolució del sector. Des de la recerca, August Bonmatí, cap del programa sostenibilitat en biosistemes de l’IRTA, ha afirmat que "s'està desenvolupant i optimitzant tecnologia per obtenir biofertilitzants de qualitat amb una perspectiva integradora".
D'altra banda, es vol impulsar l'economia circular en el sector del biogàs, fomentant nous mercats per als productes derivats del digestat. També es treballarà per reduir la pressió ambiental en zones amb alta generació de dejeccions ramaderes, implementant sistemes de transport i distribució dels biofertilitzants cap a territoris amb dèficit de nutrients.
Finalment, l'estratègia contempla accions de sensibilització i capacitació per als diferents agents implicats, des dels gestors de plantes de biogàs fins als agricultors, amb l'objectiu de garantir una correcta aplicació i gestió del digestat. Amb aquest conjunt de mesures, es vol assegurar un ús més eficient i sostenible d'aquest recurs, contribuint a la consolidació d'un model econòmic basat en la bioeconomia circular.
