L'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) ha propiciat una reorganització de les titulacions dels enginyers industrials, i des del curs acadèmic 2010-2011 tots els alumnes que volen ser enginyer i enginyera industrial han d'estudiar el Grau en Tecnologies Industrials i posteriorment el Màster en Enginyeria Industrial. El procés de Bolonya estableix un període d'adaptació que s'estén fins a l'any 2017, data en què la titulació d'Enginyeria Industrial de cinc anys es transformarà definitivmaent en un grau de quatre anys i un màster de dos anys amb l'objectiu d'equiparar-se a la titulació d'altres països europeus i que les escoles d'Enginyeria Industrial de Catalunya arribirn a l'excel·lència. Mauricio Alva, Paula Negre i Núria Brossa van decidir enfocar la seva carrera professional cap a l'enginyeria industrial i després de cursar el Grau en Tecnologies Industrials ens expliquen la seva experiència.
[[{"type":"media","view_mode":"media_large","fid":"249","attributes":{"alt":"","class":"media-image","style":"line-height: 1.538em; height: 188px; width: 300px;","typeof":"foaf:Image"}}]]
PAULA NEGREGrau en Tecnologies Industrials i estudiant del Màster en Enginyeria Industrial a la UdG.Sòcia Escolar"Voldria començar la meva carrera -probablement a l'estranger- en l'àmbit de les tecnologies de fabricació i gestió de la producció"
"En un començament no tenia gens clar què volia fer" explica Mauricio Alva, un estudiant del Grau en Tecnologies Industrials de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) que actualment està cursant el Màster en Tecnologies Industrials. "Em vaig decantar per l'enginyeria perquè m'agradaven molt les assignatures de matemàtiques i la física, i en aquesta carrera veia un bon camí per poder aplicar-les", assegura el Mauricio. L'ampli ventall de camps que tracten aquests estudis i la polivalència que s'adquireix, així com l'amplitud de sortides laborals, van ser els punts que el van dur a prendre la decisió d'estudiar el Grau en Tecnologies Industrials. "Vaig decidir fer el Grau perquè sempre m'ha interessat la tecnologia i he tingut curiositat per entendre el funcionament de tot allò que ens envolta", explica Paula Negre, estudiant del Màster en Enginyeria Industrial a la Universitat de Girona (UdG). Tant en Mauricio, la Paula com la Núria Brossa coincideixen en el fet que un dels factors que els van fer decidir-se a emprendre aquests estudis va ser la seva afinitat amb la tecnologia, la física i les matemàtiques. "Aquest Grau era elmés general i el que tenia una mica de totes les assinatures i força sortides laborals", afegeix Núria Brossa, estudiant d'últim any del Grau en Tecnologies Industrials a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT).
L'equilibri entre la teoria i la pràctica
"Al començament, vaig trobar que hi havia un excés teòric important i poca aplicació real, i això em va desmotivar una mica, però a mesura que avançava vaig poder compromvar que una bona part de les bases teòriques que vam adquirir eren necessàries per poder tractar altres assignatures específiques posteriors", assegura el Mauricio, que ens explica que la seva promoció va patir l'adaptació a Bolonya i algunes assignatures se'n van ressentir i no va poder captar-ne tot el seu potencial.
La quantitat de coneixements de diferents àmbits de l'enginyeria i l'amplitud de sortides laborals són dos factors molt atractius per als estudiants, però poden generar alguns dubtes sobre la seva efectivitat. "Considero que el Grau m'ha donat habilitats i eines per entendre els problemes que sorgeixen en l'entorn industrial", diu la Paula, que assegura que gràcies al caràcter generalista d'aquesta formació té una vsió més global de la situació tot i que admet que és més complicat aprofundir en determinats sectors. La Núria forma part de la primera generació que va cursar el Grau en Tecnologies Industrials. "Inicialment creia que seria completament diferent a la tradicional Enginyeria Industrial, però al llart dels cursos he vist que simplement és una reducció del que era abans i que complementes amb el màster", afegeix. I continua: "Crec que falten assignatures en què es puguin tractar temes més reals, tangibles, o es pugui visitar més empreses però també crec que és una bona formació que recompensa tot l'esforç invertit".
[[{"type":"media","view_mode":"media_large","fid":"250","attributes":{"alt":"","class":"media-image","style":"font-style: normal; line-height: 1.538em; height: 188px; width: 300px;","typeof":"foaf:Image"}}]]MAURICIO ALVAGrau en Tecnologies Industrials i estudiant del Màster en Enginyeria Industrial a l'ETSEIB.Soci Escolar"Les atribucions professionals d'enginyer industrial són atorgades amb el Màster i, tot i no ser indispensables, trobo que són un bon punt a favor dels que continuem amb el Màster"
El Màster, un complement necessari
La carrera està enfocada a cursar els quatre anys del Grau i els dos anys del Màster. "Ara estic cursant el Màster i tractem assignatures de motors i màquines força interessants i que crec que són vitals per als futurs enginyers. A més, les atribucions professionals d'enginyer industrial són atorgades amb el Màster, i tot i no ser indispensables trobo que són un bon punt a favor dels que continuem amb el Màster", explica el Mauricio. "En el Màster en Enginyeria Industrial ens preparen moltmés per poder afrontar el món laboral", assegura la Núria. Aquesta formació superior està pensada per donar les atribucions de l'antiga carrera d'Enginyeria Industrial de manera que, tal com comenta la Paula, amb el Grau no s'aconsegueix formar els estudiants amb el mateix nivell que els antics enginyers industrials, i cal cursar el Màster. "Ara bé, com que es tracta d'un Grau tan ampli que toca tants camps diferents, si un estudiant s'adona que vol encaminar la seva carrera cap algun àmbit en concret potser no té sentit continuar amb el Màster d'Enginyeria Industrial, sinó que haurà de buscar algun que s'adapti als seus interessos", reflexiona el Mauricio.
Plans de futur
"M'agradaria poder acabar dedicant-me a la logística, tant de processos industrials com de magatzems; voldria començar a adquirir experiència real i poder aplicar els coneixements teòrics adquirits", confessa el Mauricio. Les seves expectatives a curt termini inclouen fer un doble màster en logística en una universitat estrangera. Són molts els estudiants que busquen créixer professionalment, però durant el camí es plantegen estades a l'estranger realitzant pràctiques a empreses que els permeten assolir competències lingüístiques, experiència laboral i personal, com en el cas del Mauricio.
"Actualment, les meva perspectives de futur immediat són acabar els estudis de màster el curs que ve", afirma la Paula. A partir d'aquí, voldria començar la seva carrera en l'àmbit de les tecnologies de fabricació i la gestió de la producció, probablement a l'estranger.
[[{"type":"media","view_mode":"media_large","fid":"251","attributes":{"alt":"","class":"media-image","style":"height: 188px; width: 300px;","typeof":"foaf:Image"}}]]
NÚRIA BROSSA
Estudiant de Grau en Tecnologies Industrials. Quan el finalitzi, cursarà el Màster en Enginyeria Industrial a l'ETSEIAT.Sòcia Escolar"A dia d'avui estic acaban el grau i sé que no em vaig equivocar amb la meva decisió"
D'altres, com la Núria, es trben a punt d'acabar el Grau i encara estan indecisos a l'hora de decidir el proper pas. "Encara no estic del tot segura a quin sectora m'agradaria dedicar-me, però el que sí que sé és que m'agradaria que fos en una empresa que treballés internacionalment per aprendre d'altres països", explica. Si tot va bé, espera acabar totes les assignatures aquest mes de juny per concentrar-se en el treball de final de grau i poder accedir a unes pràctiques en una empresa.
Text: Yolanda Viñals
Foto: Isabel Marquès
