Ètica en intel•ligència artificial

La pandèmia de COVID-19 ha posat a primera línia la intel·ligència artificial com a eina de lluita contra els contagis. Reconeixement d'imatges, anàlisi massiva de dades, disseny de places de les UCIs, descobriment de nous medicaments o aplicacions per identificar contagis... l'aplicabilitat de la intel·ligència artificial ha estat important gràcies a l'anàlisi massiva de dades que, encara seria millor, si aquestes fossin ''més nombroses, més fiables i de més qualitat''. Així ho explica Oriol Vilàs vicepresident del grup de treball d'Intel·ligència Artificial de la comissió Societat Digital d'Enginyers Industrials de Catalunya, en la seva intervenció al V Fòrum Indústria 4.0.

Vilàs destaca que tot i que el tractament ''massiu'' d'informació és ''neutre'' en moltes aplicacions, quan aquestes afecten les persones ''es disparen totes les alarmes''. Veu ''curiós'' que, en general, ningú no té inconvenients en cedir dades personals a determinats serveis però que en canvi, es posa ''el crit al cel'' quan es parla del control d'infectats i els seus moviments per limitar la propagació del virus.

Pel paper de l'ètica doncs, és clau. Vilàs es qüestiona si s'haurà d'escollir entre salut i privacitat o com es garanteixen els drets individuals al mateix temps que els col·lectius. L'expert en intel·ligència artificial però, ho té clar:és possible lluitar contra la pandèmia sense renunciar a la privacitat. Però per fer-ho possible cal donar confiança a l'usuari, seguretat jurídica i assegurar-ne un ús ètic, i per això, recorda que tècnicament és factible treballar amb dades de manera agregada i anònimes o amb complements de blockchain, així com aplicar l'MPP-DCT a totes les aplicacions.

Per això, defensa que aquest tipus d'aplicacions han de ser d'ús voluntari i específic, limitat en el temps, fàcilment desinstal·lables i, des d'un punt de vista legislatiu, cal que hi hagi transparència total sobre com s'utilitzen les dades i on s''emmagatzemen. En el cas de la pandèmia, puntualitza Vilàs, s'hauria de garantir que només s'utilitzen per combatre la infecció, que les dades no es poden desanonimitzar i que no se'n farà una explotació posterior. Recorda els quatre principis ètics que els governs haurien d'encarregar-se de complir: respecte als drets humans, prevenció del mal, actuar amb rectitud i justícia i amb explicavilitat i transparència.

Actualment, explica Vilàs, hi ha diferents models: mentre Europa confia amb la tutela del ciutadà, EUA ho deixa a les mans de les empreses i alguns països asiàtics aposten per la tutela de l'estat. Creu doncs que cal una governança al voltant de la intel·ligència artificial i que ara, és moment d'impulsar-ho. Aposta per un consens ''mundial,simultani i unificat'' per arribar a ''bon port''.

CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.