Europa posa el ciutadà al centre del sistema energètic del futur

La setmana passada es va celebrar la segona jornada del cicle debats La transició energètica a Catalunya, dedicada a la transició a Europa. La sessió va permetre conèixer i debatre sobre les estratègies que es plantegen a Alemanya, Dinamarca i França, tres dels països que lideren la transició, en el marc de les noves polítiques i legislacions de la Unió Europea. La directora de l’ICAEN, Assumpta Farran, va assenyalar que, com a Europa, a Catalunya “ja fa temps que impulsem la transició energètica pel que fa a l’eficiència energètica i a les renovables. El que és ara innovador és que la transició energètica que volem és la que posa al ciutadà al centre del debat com a consumidor, generador i gestor de l’energia impulsant un model descentralitzat i democràtic”. Amb aquesta afirmació, Assumpta Farran, directora de l’Institut Català d’Energia, va obrir la sessió.

La jornada va comptar amb la participació de Teresa Ribera, directora del Instituto de Desarrollo Sostenible y Relaciones Internacionales, i representants de tres països que lideren la transició a Europa: Alemanya, Dinamarca i França. L’objectiu va ser conèixer diferents models que s’estan aplicant per avançar en aquest procés, i valorar com incideixen les polítiques i estratègies europees actuals en l’assoliment de les fites energètiques i ambientals plantejades a les noves directives. Que la transició energètica és un repte global –van apuntar tant la directora de l’ICAEN, Assumpta Farran, com el director del CADS, Arnau Queralt– ho demostra el fet que països d’arreu del món estan impulsant la transformació dels seus sistemes energètics a fi d’introduir-hi canvis estructurals amb els que fer front a les transformacions socials, econòmics i ambientals que s’albiren per als propers anys, arran també dels impactes previstos sobre el clima del planeta. La transició, van afegir, té a veure sobretot amb posar el ciutadà en el centre del debat i de la política energètica, adoptant la ideologia sostenibilista que vol garantir el benestar de les generacions futures.

Implementar un model energètic completament diferent

Teresa Ribera, en el marc de la seva ponència Transició i canvi climàtic, va posar l’èmfasi en què la transició energètica no es tracta només d’una qüestió a resoldre 2 de manera tècnica, sinó que ha de transcendir aquest nivell per obrir-se a un debat social que contribueixi a avançar cap a un nou marc de relació i convivència.

Per a Ribera és factible assolir un model pràcticament nul en carboni per a l’any 2050 si s’apliquen de forma decidida, i des d’ara mateix, polítiques d’estalvi i eficiència a gran escala, aprofitant totes les tecnologies de què ja es disposa i fomentant la generació d’electricitat amb fonts renovables, sent conscients, tanmateix, que calen salts tecnològics encara immadurs. Això vol dir que no n’hi ha prou amb millorar el que ja es fa, sinó que cal implementar un model completament diferent i en un període relativament curt. Es tracta, a més, d’un canvi que demana la coordinació entre tots els nivells de decisió política, tant administratius com sectorials.

El Paquet d’hivern facilita, segons Ribera, les eines necessàries per impulsar aquest veritable canvi sistèmic, malgrat que estiguem lluny encara dels objectius de reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle per a l’any 2050. El major potencial a l’hora d’actuar es troba, d’una banda, en el sector de la generació d’electricitat, que ha de definir com fa la seva transició energètica pel que fa a l’ús dels combustibles fòssils; i de l’altra, i els de l’edificació, la mobilitat i el transport, i la indústria, que poden incrementar de manera significativa els seus nivells d’eficiència i d’estalvi i d’avançar cap a una major electrificació que redueixi la dependència d’altres fonts d’energia.

Tres models europeus per fer front al repte de la transició

La segona part de la jornada es va centrar en la presentació i el debat al voltant dels models que apliquen tres països europeus per avançar cap a la transició energètica –Alemanya, Dinamarca i França–, en el marc dels reptes que planteja la Unió Europea en els seus darrers documents i lleis estratègiques.

Annegret Cl. Agricola, Divisional Director Energy Services de l’Agència d’Energia alemanya, va assenyalar que el procés de transició a Alemanya va néixer l’any 2011 amb dos grans objectius: reduir el consum d’energia primària en un 20% per a l’any 2020 i en un 50% pel 2050; i minimitzar les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle en un 40% en 2020 i un 80% en 2050. Per a assolir aquestes fites cal, segons la representant alemanya, incrementar l’eficiència i l’ús de les fonts renovables en tots els sectors.

La transició a Alemanya s’ha plantejat també com a objectiu deixar de dependre de l’energia nuclear l’any 2022, en sintonia amb els acords adoptats l’any 2010 pel parlament. Per a Agricola, un dels punts forts del procés de transició alemany és el consens social i polític que existeix, tant a nivell de l’Administració central com dels landers i dels municipis, cosa que ha permès plantejar un marc legal i uns acords voluntaris a diferents escales territorials, amb la participació activa dels ciutadans. En paral·lel, s’han desenvolupat també nous instruments financers per impulsar 3 mesures i actuacions en tots els sectors, especialment en el dels edificis i habitatges.

Per a Anders Hasselager, Senior Project Manager GATE21, Dinamarca està fent també un esforç per transformar el seu model energètic, encara amb dependència important del carbó, el petroli i el gas natural. En aquest sentit, un dels objectius és no donar noves llicències per a l’explotació del carbó, ni renovar les actuals quan esgotin els seus terminis. Tot i ser un país productor de petroli, també se’n vol anar reduint la presència en els propers anys fins a desaparèixer el 2050.

Hasselager va afegir, no obstant, que el país no té plantes nuclears i que la meitat de l’electricitat ja prové de fonts renovables, sobretot l’eòlica. Un dels reptes amb què s’enfronta el país és compensar les puntes de sobreproducció amb aquest recurs desenvolupant nous sistemes d’emmagatzematge que permetin acumular l’energia generada i estabilitzar el sistema energètic.

Com en el cas d’Alemanya, els representants polítics estan d’acord amb la transició i estan posant les bases per a definir les estratègies a implementar durant els propers anys. El fet que la infraestructura energètica estarà obsoleta l’any 2025, ofereix una bona oportunitat per a introduir canvis a llarg termini. En el cas de França, Marie-Laure Falque Masset, Directora del Departament de transició energètica i ecològica de l’ARENE-Île de France, els principals objectius globals són aconseguir una reducció de les emissions del 40% en 2030, reduir el consum final d’energia en un 20% en el mateix any i en un 50% en 2050, incrementar les energies renovables un 32% en 2030, i disminuir la presència de combustibles fòssils en un 30% també en 2030.

La complexitat territorial del país, no obstant, amb grans ciutats com París que conviuen amb un gran nombre de petits municipis, dificulta el plantejament de mesures d’actuació genèriques, però s’està treballant en el desenvolupament de mecanismes financers i legals que facin possible la transició a totes aquestes escales. Les inversions i el finançament, un dels obstacles En el debat de la jornada, una de les qüestions plantejades va ser en quins aspectes cal incidir per avançar en el procés de transició per tal que no esdevinguin obstacles futurs.

En el cas d’Alemanya, tot i el gran consens i sensibilitat que ja existeix, un dels reptes és aconseguir l’acceptació social dels grans canvis que s’han de portar a terme, tant a nivell d’infraestructures estratègiques com d’actuacions concretes en els diferents sectors implicats (domèstic, industrial, transport...). Alhora, segons la representant alemanya, cal garantir també que el procés sigui eficient en termes de costos per a tots els ciutadans i, en especial, per a les famílies amb menys recursos econòmics. Per al representant danès, la principal dificultat detectada fins el moment és la d’atraure la inversió privada, ja que es tracta d’apostes econòmiques elevades que no generen un retorn econòmic a curt termini.

En tot cas, els representants polítics locals i els col·lectius de ciutadans es mostren sensibles i estan impulsant ja accions dirigides a fomentar l’estalvi i l’autoconsum en xarxa. A França, els obstacles són també sobretot de tipus financer, ja que els inversors refusen operacions que no tenen un rendiment ràpid, com les relacionades amb la millora de l’eficiència o l’adaptació dels habitatges. En aquest sentit, han sorgit iniciatives público-privades, gestionades per les autoritats locals i regionals (com Energy Posit’if), dirigides a fer possible actuacions en aquests àmbits. Més pedagogia i democràcia participativa Una altra de les qüestions plantejades, va ser quines recomanacions podien fer a Catalunya els participants al debat per a avançar amb més seguretat en el procés de la transició.

Per a Teresa Ribera, directora del Instituto de Desarrollo Sostenible y Relaciones Internacionales, un dels errors a evitar és no tenir en compte que cal canviar moltes coses que no són senzilles, però que s’ha de tenir confiança sobre allò que funciona i vèncer la desconfiança envers les empreses energètiques i les institucions. Segons Ribera, en el cas d’Espanya és fonamental que la participació social sigui més intensa, oberta i estratègica, i no restringir-se només com succeeix actualment als processos d’informació pública, en sintonia amb les propostes sobre governança de les directives europees.

Per al representant danès, el principal error és no haver fet prou pedagogia entre els ciutadans per a fer comprendre la importància de reduir les emissions de CO2. Una de les mesures que han impulsat, en aquesta línia, ha estat treballar en missatges que portin la qüestió més enllà del debat ambiental; per exemple, en el cas dels vehicles a motor, no només es parla del consum d’energia, sinó també del “consum de CO2”. La principal recomanació de la representant alemanya, per la seva banda, va ser actuar encara amb més transparència i fer pedagogia sobre els canvis ambientals que suposa la transició, en especial amb el foment de les fonts renovables. La representant francesa va coincidir en la idea de fer pedagogia i fomentar les accions de democràcia participativa i debat en tots els sectors.

Un somni factible si tothom s’hi posa

El debat va finalitzar amb la pregunta de si és factible aconseguir els objectius que planteja la Unió Europea als darrers documents estratègics i directives, o si és més aviat un somni. Per a Teresa Ribera, el somni de la transició és factible si tothom s’hi posa. Per a Falque Masset, el somni és accessible en el cas de França. Per a 5 Hasselager, a Dinamarca ha deixat ja de ser un somni per començar a convertir-se en una realitat. Per a Agricola, a Alemanya tampoc és un somni, sinó un repte ambiciós. La cloenda de la sessió va córrer a càrrec del Sr. Ferran Tarradellas, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, qui va afirmar que “El somni europeu de la transició energètica ha esdevingut finalment una llei a complir pels estats membres” posant de manifest la necessitat de transformar el sistema energètic actual –intensiu en carboni, centralitzat i amb consumidors passius– en un de nou fonamentat en les fonts renovables, l’estalvi, l’eficiència i la generació descentralitzada, amb ciutadans actius que participin en la gestió de l’energia. Així es va donar per tancada la segona sessió del cicle de debats La transició energètica a Catalunya.

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.