Dies enrere vaig assistir a la sessió del cicle “Projectes estratègics per a l'economia catalana”, organitzat pel al Cercle d’Economia, que tracta la importància dels xips per l’economia digital i el desenvolupament d’equipaments electrònics avançats. La sessió compta amb la participació de dos enginyers excepcionals, Mateo Valero, director general del Centre Nacional de Supercomputació i Andreu Vilamitjana, director general de CISCO Espanya.
Constatada la importància dels xips i que el seu disseny de codi obert és un dels projectes claus pel desenvolupament de la necessària autonomia tecnològica d’Europa, el debat tracta un dels temes preocupants per satisfer les necessitats de la indústria 4.0 i de la societat en general, la falta d’enginyers que obliga a buscar-los en altres països.
Que al nostre país manquem vocacions en el àmbit STEM en general i en les enginyeries en particular és quelcom conegut des de fa temps. De fet, al 2018, en reunions efectuades per la Fundació per la Indústria amb industrials d’arreu de Catalunya, tres de cada quatre assistents afirmava que els dos frens més important que teníem era la manca d’enginyers i de persones amb capacitat de treballar en equips multidisciplinaris. Més recentment l’Observatori de l’Enginyeria d’Espanya posava una xifra a la manca d’enginyers, ho feu a finals del 2022 en un informe en el que explicava que l’economia de l’Estat espanyol necessitaria, com a mínim, uns 200.000 nous enginyers en els propers 10 anys. Una dada que cal considerar-la addicionalment en el fet que la proporció de matriculats en les enginyeries ha disminuït gairebé dos punts en els darrers 5 anys, segons dades de la Fundación Conocimiento y Desarrollo (CYD),
Les raons de la manca d’enginyers són diverses i no resideixen en les expectatives professionals de futur, l’ocupació dels enginyers sobrepassa el 98 %, ni en la retribució salarial, atesa que aquesta a Espanya es un 30% superior a la mitjana dels salaris de l’Estat, si bé, malauradament, encara està per sota de les retribucions anuals en economies con l’alemanya o la francesa.
Les raons de la manca d’enginyers s’arrelen en la manca de vocacions. Per una banda, per la falta d’interès per conèixer la ciència i la tecnologia de molts joves, la ‘por’ a les matemàtiques, al ser en molt casos no ben explicades i la percepció que els estudis d'enginyeria són difícils i molt exigents. Per un altre costat, resulta que sols una de cada quatre enginyers con dones.
La manca de vocacions femenines és la raó bàsica de manca de professionals d’enginyeria. No tenir cura i no fomentar l’accés de les noies a l’enginyeria és un dels errors més grans que es comenten, atès que s’aparta de la professió al 50% del talent humà. Una manca d’enginyeres a Espanya en la línia d’altres grans economies con l’alemanya on només el 17% dels professionals de l’enginyeria són dones o la francesa amb un 22%. Capgirar aquesta situació és fonamental. Per fer-ho, cal abordar els estereotips de gènere, articulant entorn d'aprenentatge inclusiu, visualitzar models a seguir, millorar la informació sobre els estudis d'enginyeria i a la vegada apropar la ciència i la tecnologia als infants com element bàsic per interioritzar la seva importància i impulsar les vocacions.
Essent la clau fer créixer les vocacions des de la infància, a nens i nenes en igualtat, esdevé essencial desenvolupar programes i actuacions, desplegant creativitat i compromís. Cal fer-ho en la línia iniciada per la Fundació Catalana de la Recerca, en la qual destaca la iniciativa encapçalada per la matemàtica i doctora en robòtica, Anaïs Garrell Zulueta, que s’ha concretat en una col·lació de contes denominada “Els robots científics” destinada a nens i nenes de 5 a 7 anys, que estan arribant a les escoles catalanes.
Crec fermament que la situació és reversible si els enginyers en especial esdevenim agents actius i tots ens comprometem a explicar la nostra professió entre els mes joves i treballem per fomentar les vocacions femenines, donant visibilitat a les seves grans aportacions. Cal fer-ho sempre, però en especial en períodes de mudances i de grans complexitats.
