El curs universitari a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) va començar el setembre passat amb l'adaptació de la comunitat a les noves mesures de seguretat a causa de la COVID-19. La limitació de l'aforament a les classes i la ventilació s'havien de combinar amb la virtualitat per fer viable el curs acadèmic. Tot i això, la situació epidemiològica ha provocat que la presencialitat s'hagi hagut de reduir a la mínima expressió, amb les avaluacions i les pràctiques. D'aquesta adaptació a la pandèmia i del futur de la UPC just quan se celebren els 50 anys de la seva creació, n'hem parlat amb el seu rector, Francesc Torres (Eivissa, 1962) en una entrevista on es mostra optimista de cara a la recuperació econòmica i social. Demana però, inversió en serveis públics com ara la formació perquè està convençut que ''el futur és la formació''.
Fa poc més d'un mes que ha començat el curs que de ben segur serà insòlit. Quin balanç en fa d'aquestes primeres setmanes?
Hem de dir que estem contents malgrat les circumstàncies. La matrícula ha anat força bé, el curs s'ha iniciat sense incidències i hem cobert les expectatives. Pensàvem que hi hauria una caiguda en els estudiants de màster però estem als nivells de l'any passat. Per tant, també estem satisfets en aquest sentit. És veritat que vam començar en unes circumstàncies que han anat variant molt ràpidament i això ens ha obligat, de manera consensuada a tot el sistema universitari català, a reduir més la presencialitat per evitar la mobilitat dels 300.000 estudiants del sistema. Jo crec que les aules són segures, amb els aforaments reduïts i ventilació, però es vol reduir la mobilitat de metros, restaurants, etc. Es va fer per quinze dies però pensem que si no hi ha restriccions més importants ja no tornarem enrere per no anar canviant la programació. Sí que intentem, però, és assegurar les avaluacions presencials i les activitats pràctiques. L'activitat teòrica no preveiem que d'aquí a final de curs es torni a reprendre presencialment.
Això què implica per una organització com la UPC?
Al març va ser tot molt sobtat, d'un dia per l'altre vam passar de docència presencial a no presencial i ens vam adaptar molt ràpidament. Com a universitat podem agrair tot el que va fer la comunitat per acabar el curs de manera prou satisfactòria. Però aquesta experiència, i la inversió d'1,5 MEUR per a dotar aules de sistemes audiovisuals, de gravació, d'streaming, etc. i mètodes de seguiment amb el campus virtual, ens ha permès afrontar molt més ben preparats aquest curs que comença. Per tant, si podem garantir que les pràctiques es facin presencials, podrem acabar el quadrimestre prou solvent.
Deia que no s'ha vist afectada la matrícula. Patien per si la pandèmia hi influïa?
El més afectat ha estat la mobilitat internacional i era previsible. Però els que no han marxat han compensat els que no han vingut. I per això estem en números similars.
Això afectarà als ingressos?
És evident que hi ha hagut una despesa addicional més gran per les inversions que se'ns compensarà per despeses extraordinàries. Però amb matrícula, la baixada serà petita.
I els estudiants assoliran les mateixes competències?
Nosaltres som una universitat presencial i creiem que la presencialitat dona un valor afegit molt important que és el de la socialització, tenir un projecte comú, sentiment de campus... Són valors afegits que amb la no presencialitat costen més i això és especialment important els primers cursos. Per això inicialment vam prioritzar la presencialitat el primer curs que necessiten més acompanyament. I això ho hem reforçat amb més tutories i mentories però ho hem hagut de parar perquè el seguiment teòric no el tenim. I tenim preocupació pel seguiment que se'ls haurà de fer, a aquests estudiants de primer. La resta com que ja es coneixien, ja tenien la xarxa de companys per fer treballs ,etc probablement no és tan important si només dura un quadrimestre, clar. Si acaba durant tres anys, haurem de buscar maneres complementàries d'anar-nos trobant.
Enguany la UPC fa 50 anys. Quin llegat ha deixat aquest temps?
L'aniversari és una oportunitat de posar en valor el que ha representat la UPC pel nostre país. Una dada molt significativa és que hem fet 140.000 titulats en aquests 50 anys, majoritàriament en enginyeria. Si un pensa com era Catalunya el 1971 i com hem millorat amb infraestructures, les lleres dels rius, les comunicacions, la mobilitat, l'administració, la indústria, etc, es veu que és realment una transformació molt gran. Crec que aquests 140.000 titulats, que sobretot han fet vida professional a Catalunya, han tingut un impacte molt gran. Al final, el progrés dels països es basa en el talent de la seva gent, per tant, creiem que és un balanç positiu i dona esperança de futur: tenir una universitat pública que fa 5.000 titulats cada any i que cadascun treballa en projectes estratègics del país que han d'incorporar tecnologia, pot jugar un paper important, en sectors com tecnologia de la salut, les arts, agroalimentari... Són sectors que per continuar sent competitius necessiten projectes transversals i ciència pròpia.
Aquest seria el repte pels propers anys?
Sí, nosaltres seguim pensant que primer cal tenir ofici, és a dir, crear professionals competents que dominin el seu camp d'expertesa i després contribuir en projectes transversals en algun d'aquests sectors. Primer s'ha de tenir la competència, aquesta és la nostra vocació, i després participar en projectes transformadors amb equips multidisciplinars que contribueixen a millorar un hospital, la diagnòstic, nous materials del tèxtil, etc.
I això s'ha de traduir amb una oferta formativa diferent?
Nosaltres creiem que la base ja hi és. Jo no soc partidari de multiplicar més els títols però si que és veritat que a nivell de màster, i sobretot fer dobles titulacions o col·laboracions, és el camí a seguir. Per exemple, tenim un màster amb col·laboració amb un màster de filosofia de la UOC, són els perfils transversals o mixtes que creiem que tenen molt de futur i és la manera que els nostres titulats siguin competents i alhora propers a la sensibilitat i impacte social dels projectes.
Pel que fa a l'organització, quins reptes queden? Quan va ser escollit rector, parlava de recuperar el caràcter federal de la UPC...
Tenim un món molt complex, la planificació a cinc anys és impossible. Per tant, l'única manera de poder respondre ràpidament als reptes és el que representa molt bé la universitat, la intel·ligència distribuïda. En àmbits, territorialment, en la manera de fer les coses... Com a universitat ens toca donar una cobertura perquè l'economia d'escala, que allà on hi hagi idees i talent puguin créixer sense preocupar-se de la part més del dia a dia. I amb això estem: que cada campus i cada àmbit pugui créixer per atendre els projectes i reptes que els venen, i d'aquí donar el suport. Així creiem que és com ha de funcionar una organització moderna perquè avui en dia cap organització amb un sistema jeràrquic pot sobreviure, els canvis són massa ràpids. Es tracta de donar confiança i creure en el talent i l'empenta.
Ja que fa aquesta reflexió, com a acadèmic, com creu que s'ha d'actuar per respondre a la crisi social i econòmica?
Jo tinc confiança. No vull dir que les crisis són oportunitats però no estem al tercer món, tenim recursos, tenim societat ben formada, amb gent competent, una societat democràtica i infraestructures. Tenim els elements per tirar endavant, i ens han de permetre ser optimistes. Hem de pensar bé on concentrar els esforços. Jo crec que cal reforçar els sistemes públics, clarament el sanitari, però també s'ha de reforçar la formació, perquè el futur és la formació. Es parla de fer empreses i hubs però això són parets i al final s'ha de poblar amb gent experta i jove, que impulsin aquests projectes els propers cinquanta anys. I s'han de crear llocs de treball amb alt valor afegit i deixar de banda una dependència excessiva del turisme. Això es basa en cultivar el talent i sectors estratègics. S'ha de fer, com es parla, un projecte tractor, però també cal cuidar el teixit industrial de Catalunya, que és de petites i mitjanes empreses, perquè els titulats tinguin camí i se'ls ajudi a implicar a fer créixer aquest teixit empresarial. Tenim els elements, la capacitat, i es tracta de fer política i aconseguir que l'atenció a les urgències ens deixi espai per pensar en el dia de demà.
Li pregunto també perquè justament ara s'ha obert el debat dels fons europeus i com s'han de gestionar algunes inversions, i per exemple, aquest dimarts, s'anunciava l'aposta del Govern per l'economia de l'espai..
Nosaltres tenim diversos grups implicats com la incubadora de l'Agència Europea de l'Espai, a Castelldefels, amb una petita indústria aeroespacial, i és un dels sectors que sí, que crea talent, i ja en tenim. Tenim un grup que des de fa quinze anys que treballa amb la NASA enviant sensors a Mart. Això és el que s'ha de potenciar i fer créixer, i allà on hi ha talent posar recursos perquè pugui fer-se gran i pugui anar a la indústria propera.
