Desafiant la ingravidesa

Amb només 22 anys, l'Anna Martínez, estudiant del grau en Enginyeria en Vehicles Aeroespacials a l'Escola Superior d'Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), ja forma part d'un projecte internacional de l'Institute of Artifical Gravity (IAG), amb seu a Nova York, que investiga la tecnologia necessària per crear una gravetat artificial per minimitzar els efectes de la ingravidesa en els astronautes que participen en diferents missions.

En una entrevista als Fulls d'Enginyeria, Martínez ha explicat que fa simulacions en dinàmica de fluids per provar, de forma informàtica, com afecten a les persones els fluxos a què es volen sotmetre als astronautes. Martínez ha detallat que de moment, el més ''efectiu'' que s'ha trobat per crear aquesta gravetat artificial és crear una força centrífuga i aprofitar-ne l'acceleració centrípeta per simular un camp de gravetat similar al de la terra.

Els inconvenients, relata Martínez, és que es necessita un radi molt gran per crear una gravetat semblant a la terra i per qüestions econòmiques i tenint en compte totes les condicions de les naus, ''no surt a compte''. Per això, s'està estudiant com generar aquesta acceleració a través de mètodes alternatius i s'ha posat sobre la taula una acceleració constant per sotmetre als astronautes sempre a la mateixa gravetat o apostar per una gravetat intermitent, és a dir, exposar-los a aquesta força només una estona al dia i combinar-la amb estones d'ingravidesa. L'objectiu final no és altre que reduir els efectes nocius que provoca als astronautes aquesta ingravidesa, ja que la falta de gravetat ,sobretot en les missions més llargues, afecta la salut dels astronautes amb més osteoporosis, més fractures d'ossos, pèrdua de massa muscular, afectacions a la visió o fins i tot, problemes de cor.

Anna Martínez considera una ''molt bona experiència'' el seu pas pel projecte perquè a banda del seu tutor, el professor Miquel Sureda, ha pogut comptar amb tot un equip. Reconeix que ha estat una feina difícil i tot un repte perquè s'ha enfrontat a programes, per exemple, que no havia fet servir mai. Tanmateix, li han donat l'oportunitat de continuar en el projecte més enllà del TFG, una tasca que haurà de combinar amb el màster que vol estudiar, a Milà o Terrassa –depenent de la situació sanitària- el curs vinent.

Ser noia en un món de nois

Martínez es graduarà l'any vinent després d'estudiar una de les carreres amb una proporció més petita de noies estudiants. Explica que quan van començar, dels vuitanta alumnes del curs només unes 10 persones eren noies i encara els van dir que eren una de les promocions amb més presència femenina. Reconeix que és un ambient ''carregat de testosterona'' i lamenta que les noies tirin menys cap aquestes branques perquè està convençuda que agradaria a moltes noies .''És una carrera molt diferent, si ets enginyera aprens com funciona el món'', diu Martínez. El fet que siguin poques noies graduades en aquests estudis però, li fa pensar que les empreses aposten pel seu perfil, ja que veu que tan ella com les seves companyes els ha costat menys trobar pràctiques o petites experiències professionals.

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.