El canvi climàtic causat pel factor humà és una problemàtica que cada vegada es manifesta de manera més violenta, provocant estralls i danys que impacten fortament en la vida de la ciutadania, així com en el territori. Un clar exemple és la borrasca Filomena i l’onada de fred que posteriorment va acompanyar-la. Aquests tipus de temporals es troben molt lligats al canvi climàtic i, si no es prenen mesures, en viurem més, més intensos i més periòdicament.
L’any 2020 ha conclòs com l’any més calorós viscut a Europa, quatre anys després d’haver experimentat una dràstica pujada de temperatures durant el 2016. Així ho afirma l’informe anual del Servei de Canvi Climàtic Copernicus i l’Organització Meterològica Mundial (OMM): 2020 ha igualat el 2016 en qüestió de temperatures rècord, malgrat la disminució de les emissions de CO2 de manera continuada durant tres mesos.
El canvi climàtic causat per l’acció humana propicia fenòmens com la Filomena
Les temperatures experimentades durant el 2020 han sigut 1,2o C superiors als nivells preindustrials, segons els respectius informes de Copernicus i de l’OMM. A Europa, la variació ha estat de 0,4o C respecte l’any 2019, el qual també va registrar-se com un any rècord pel que fa a les temperatures assolides, segons l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET).
Aquestes variacions tan fortes en les temperatures mitjanes provoquen, com ja hem comentat abans, i com porten avisant diferents experts i expertes des de fa anys, la creació de fenòmens meteorològics extrems i inusuals, amb les conseqüents incidències que aquests provoquen. La borrasca Filomena, la recent onada de fred, l’onada de calor viscuda durant l’estiu de 2020, o el temporal Gloria de 2019 en són una clara mostra.
El canvi climàtic és un fet natural; el clima canvia per diversos i diferents factors. El problema de la situació que vivim és que es tracta d’un canvi climàtic provocat majoritàriament per l’acció humana, i que repercutirà no només a nivell ambiental, sinó també en l’àmbit social i econòmic, afavorint les desigualtats entre els països que poden fer front als temporals, i els que no compten amb recursos suficients per fer-ho.
Les emissions de CO2, l’ús d’energies fòssils, la desforestació o l’increment de la contaminació en els diferents ecosistemes, com ara l’oceà, han anat a l’alça malgrat els constants avisos que aquest comportament havia d’aturar-se i revertir-se.
Una cursa a contrarellotge
Les esperances més grans estan posades sobre les energies renovables, que aquest any 2020 ja han suposat més del 40% de la producció elèctrica a Espanya segons la Red Eléctrica d’Espanya (REE).
Altres xifres prometedores són les que presenta el mercat de vehicles elèctrics, que preveu augmentar les seves ventes els propers anys sobretot a Europa, així com en l’autoconsum elèctric, entre d’altres. Des del Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya (CEEC) advoquem des de fa més de 10 anys per a implementar un model d’energia eficient que no només afavoreixi el medi ambient, sinó que també ens afavoreixi com a persones i com a societat.
Posar fi a l’emergència climàtica o almenys, alentir-la, passa per un canvi de model energètic, social, econòmic i de consum. El CEEC treballa tots aquests àmbits per tal d’assolir un mercat energèticament eficient i mediambientalment ètic.
Els fets viscuts a principis de gener són només un avís del que pot arribar si no es prenen mesures i s’implementen polítiques sostenibles. La borrasca Filomena vingué per ensenyar-nos que això pot ser així cada vegada més sovint; afortunadament, sembla que comencem a aprendre dels errors, perquè mai, fins ara, els estats i les empreses havien prioritzat tant el canvi climàtic. A mode d´exemple, tots som coneixedors del compromís de la UE per una Europa Climàticament Neutra pel 2050, del retorn dels EEUU al Acord de París i del compromís de la Xina, anunciat pel seu president Xi Jinping, a desenvolupar un pla per assol.lir la neutralitat de carboni el 2060. A la seva vegada, i no menys rellevant, més de 1.000 empreses privades d'arreu del món s´han compromés en la definició d´objectius ambiciosos de descarbonització seguint la metodologia de SBTi (Science Based Target iniciative) limitant el seu impacte climàtic prou per sota dels 2ºC.
