Diumenge passat, durant la jornada electoral del 14-F, prop de 2.000 persones van participar al primer sondeig electoral per internet a través de la plataforma de vot digital Vocdoni. És el primer assaig d'aquestes característiques que es fa a Catalunya i segons els seus impulsors ha estat tot un èxit. A banda de Vocdoni, han participat en el projecte la Fundació i2CAT, el Centre Blockchain de Catalunya (CBC), el grup de recerca de Sistemes Distribuïts de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i el grup de recerca d'Intel·ligència Artificial i Tecnologies Blockchain de la Universitat de Girona.
Ni durant la jornada ni en el recompte no es van donar problemes tècnics ni incidents remarcables: el sistema va funcionar correctament. El sondeig es va obrir a les 09:20 del matí, quan oficialment s’ha anunciat que ja hi havia constituïdes un 90% de les meses electorals i s’assegurava el desenvolupament d’una jornada electoral normal i amb garanties. Immediatament després a la posada en marxa de la plataforma de vot al portal https://14fruites.cat/, es va donar una resposta massiva, tant en forma de vots – amb 200 votacions durant la primera hora- com en activitat a les xarxes socials. El hashtag #14Fruites va tenir més d'1 milió de visualitzacions.
Per tot això els seus impulsors en fan una bona lectura un cop ha passat aquest primer assaig. Els secrets? Segons ha explicat als Fulls d'Enginyeria l'enginyer industrial i informàtic Roger Baig, una de les característiques més importants del sistema de Vocdoni és que és de codi obert i, per tant, tothom pot''escrutar'' el programa i comprovar ''que fa el que diu que fa''. Aquesta transparència, diu Baig, que membre de la comissió Societat Digital d'Enginyers Industrials de Catalunya, és ''la clau de volta'' del projecte i li dona sentit per la legitimació que implica perquè és ''universalment verificable''.
I és que perquè un vot electrònic estigui dotat de legitimitat que requereix, precisament, s'han de donar una sèrie de condicions que Vocdoni ha treballat intensament. La primera és la gestió de la identitat dels electors, un fet que ha de venir garantit per l'administració i que,en el seu cas, van escollir l'idCAT com a sistema per controlar qui vota i que qui ho fa, ho faci una sola vegada. La segona és el protocol de vot que, en unes eleccions al Parlament – en altres circumstàncies això pot canviar – ha de garantir per exemple, que l'anonimat del vot, impedir la compra o la coacció a l'hora de votar, entre d'altres.
Amb el programari de codi lliure de Vocdoni, elaborat per un equip de desenvolupadors que suposen el 70% de la companyia, tothom pot estudiar el sistema i això, diu Baig, els obliga '' a ser sempre els millors'', és a dir, a buscar l'excel·lència per evitar que algú altre pugui utilitzar les teves contribucions i passar-los al davant. El ''el codi obert pot ser dolent per a tu perquè tothom pot basar-se en la teva feina per fer un producte millor, però és bo per a la societat perquè esperona la competitivitat'', recalca Baig, que veu l'obertura del codi com a necessari en un camp tan crític com és del vot digital.
Per implementar aquest sistema de vot, Vocdoni ha treballat amb una ''infraestructura distribuïda'' amb les entitats col·laboradores, és a dir, I2CAT, UPC, UdG i CBC. A més I2CAT i UPC han participat en el xifratge i desxifratge dels vots.
Eleccions digitals
Però com són les eleccions digitals? Si en un context presencial, els ciutadans poden veure la situació de les urnes, les paperetes i contemplar el procés al llarg del dia, en un sistema digital tampoc no ha de ser diferent. Per això, els electors amb idCAT tenen accés a una urna, que en el cas de Vocdoni és pública i s’implementa com una blockchain (cadena de blocs). Les paperetes són opcions a la pantalla de l'ordinador que també contempla el vot en blanc i el vot nul. I el que en la vida física seria un sobre tancat, en entorn digital és una encriptació que no es desfà fins que s'ha acabat la jornada. En altres tipus de votacions (enquestes o assemblees) es pot fer d'una altra manera, però unes eleccions només permeten comptar la participació durant la jornada. L'urna no s'obre fins que no es tanquen els col·legis electorals i, aleshores, de la mateixa manera que als centres de votacions hi ha els membres de les meses acompanyats d'interventors i apoderats, en l'entorn digital es fan públiques les claus que desxifren els vots i es fa el recompte.
Un avantatge d'aquest sistema és que en cinc minuts es podrien arribar a tenir els resultats oficials, un fet que obligaria a repensar el concepte de ''nit electoral'', diu fent broma, Baig. A banda, cal tenir en compte que si actualment el cost d'unes eleccions es calcula al voltant dels dos euros i mig per vot emès, la tecnologia abarateix ''dràsticament'' també aquesta despesa situant-lo a pocs cèntims per vot.
Balanç positiu
L'objectiu de Vocdoni no era encertar l'estimació de vot ni el repartiment d'escons i, de fet, els resultats obtinguts posen de manifest el ''biaix'' que hi ha en l'ús de l'idCAT perquè han quedat allunyats dels resultats definitius. El repte, diu Baig, era fer una ''prova de reacció'' de la ciutadania sobre l'ús de les noves tecnologies en un tema tan important com és anar a votar. S'havia ''de provar'', recalca Baig, si tecnològicament era viable. ''Són tecnologies que no s'havien provat mai amb aquest grau d'exposició pública'', recorda l'enginyer, el dispositiu va funcionar tal com estava previst. Per això, creu que val la pena tenir en compte que la tecnologia, amb millores, ja hi és, però que per estendre aquest sistema s'ha de tenir en compte dos pilars més, el social i el legal. Per Baig, cal garantir que no hi ha exclusió ni bretxa digital en implantar-ho però veu que l'aspecte legal serà el que més pot alentir aquests procediments.
