Ja vivim a la societat digital

En primer lloc, espero trobar-vos amb bona salut, un entorn sa i amb bones perspectives econòmiques. L'"era pandèmica" ens està portant a tots i totes vivències que preferiríem haver-nos estalviat. Envio el meu suport a aquells que n’estan patint les conseqüències negatives. Voldria, des del privilegi de la tribuna d’opinió, aportar elements útils per a tothom.

Els darrers mesos, a la Fundació d’Empresaris de Catalunya, FemCAT, hem innovat en els formats i els continguts, per tal de mantenir el caliu de la comunitat, estar informats de la situació de les empreses i seguir fent propostes útils per al país. Hem prioritzat els espais d’intercanvi per compartir les novetats dels sectors empresarials i analitzar els patrons que s’imposaran els propers anys. Més enllà del sotrac, la magnitud del qual varia molt segons els sectors, hi ha algunes tendències que dominen el mig termini. En particular, i sense sorpresa, hem accelerat el viatge cap a una societat digital.

En un viatge de benchmarking a Estònia vam observar com funciona un estat digital: tots els tràmits de la vida d’una persona, excepte tres, es poden fer online. La creació d’empreses és pràcticament immediata, la gestió fiscal àgil i senzilla. El ciutadà sap en tot moment quina entitat ha consultat quines de les seves dades. El ''big data'' que es genera és explotat per millorar les polítiques públiques i anticipar-se a les necessitats de ciutadans i empreses.

Com a enginyera, tendeixo a trobar fascinants els detalls tecnològics, però fa temps que sé que la tecnologia serveix només per allò que les persones decideixen fer-ne. El trànsit cap a la societat digital no és una excepció. A Catalunya, el sector públic ha fet grans progressos de coordinació entre administracions, avançant cap a la finestreta única i la digitalització de tràmits. És, però, molt reticent a utilitzar les seves pròpies dades per a la millora de les polítiques públiques. Al sector privat, la majoria de les empreses han digitalitzat tots els processos interns, i moltes exploten les seves dades per esdevenir més eficients, ampliar marges o donar un millor servei als clients. Què ens falta, doncs, per esdevenir una societat digital? Les persones.

Per començar, cal un impuls a les competències digitals decidit i transversal a tota la societat: hem d’implicar tothom, de totes les edats i condicions, perquè el món digital ens apoderi, enlloc d’eixamplar una bretxa més. Una mica més enllà, cal insistir en les infraestructures: no totes les ubicacions empresarials ni totes les llars poden competir en el trànsit de dades, i ens hem de dotar d’eines que facilitarien la creació i creixement de més empreses intenses en tecnologia. A la relació públic-privada, creguem-nos d’una vegada els nostres propis esforços per la seguretat i la privacitat de les dades: ben gestionades, es poden convertir en un element de competitivitat. Finalment, a tots els nivells d’empreses i administracions, ens hem d’obligar a desplegar tota la informació disponible per millorar la nostra presa de decisions. I, aleshores, millorar les decisions, per molt que no ens hagi anat tan malament amb el nas i la intuïció.

A FemCAT seguirem treballant en tots aquests elements per presentar l’anàlisi de la situació a Catalunya i compartir exemples internacionals inspiradors. Ens agradi o no, estiguem preparades o no, ja vivim en una societat digital. Com a ciutadans, hem de conèixer i exercir els drets i deures que se’ns creen; com a professionals, hem de transformar les oportunitats en elements de competitivitat per a les empreses i el país.

CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.